El partit islamista, al poder des de fa 10 anys, s'enfonsa a les eleccions del Marroc
El líder del partit guanyador, l'RNI, format per liberals i tecnòcrates, és l'empresari Aziz Akhannouch, considerat el segon home més ric dels país
L'islamisme s'enfonsa al Marroc, després d'una dècada al poder. El partit islamista Justícia i Desenvolupament (PJD) cau de la primera a la vuitena posició a les eleccions legislatives celebrades aquest dimecres al país. El PDJ ha passat de ser el partit més votat amb 125 escons a tenir-ne només 12.
Ara, la majoria al Parlament la té ara un partit tecnòcrata i liberal de centre, Reagrupament Nacional d'Independents (RNI), amb 97 diputats, dels 395 escons que té la cambra de representants marroquina. En tot cas, el seu líder, Aziz Akhannouch, necessitarà el suport d'altres partits per arribar als 198 escons per formar majoria i crear govern.
Entre els partits que han quedat darrere el RNI, i entre els quals s'hauran de buscar les complicitats, hi ha els liberals del Partit Autenticitat i Modernitat (PAM), que han obtingut 82 diputats, i el dels nacionalistes de l'històric Partit Istiqlal (PI), amb 78. Mentre que el fins ara líder partit islamista PJD, que s'ha afanyat a denunciar frau electoral i compra de vots, ara passa a l'oposició.
El segon home més ric del país
El partit guanyador, l'RNI, que ja ocupava 4 de les 24 carteres del govern, està compost per empresaris, alts funcionaris de l'Estat i tecnòcrates, però també notables locals, activistes de la societat civil i intel·lectuals.
El seu líder i pròxim cap de govern és l'actual ministre d'Agricultura, Aziz Akhannouch, considerat el segon home més ric del Marroc després del rei Mohamed VI, i el 12è de l'Àfrica. Ajanuch, de 60 anys, és un empresari del petroli que també té negocis a la banca i les telecomunicacions, amb una fortuna de 2.000 milions de dòlars, segons la revista "Forbes".
Reforma electoral
Aquestes han estat les primeres eleccions després de la reforma electoral aprovada el mes de març passat. Amb la reforma s'ha eliminat la barrera del 3% de vots per obtenir representants i ha canviat el sistema de repartiment dels escons, i això ha fet perdre posicions als partits més grans.
La participació s'ha recuperat respecte dels últims comicis, i ha arribat al 50,3%, afavorida perquè han coincidit les eleccions legislatives amb les locals.
