Actualitat blaugrana

El partit contra el Betis, bona prova per comprovar la veracitat de l'"efecte Luis Enrique"

Quan Luis Enrique va saltar al terreny de joc dimarts, al Camp Nou es va sentir una ovació ensordidora. La reacció del públic era un reconeixement al caràcter i a l'actitud d'un dels jugadors més estimats. Però era també un esclat d'esperança, ja que el soci sap, per experiència, que els mals de l'equip van començar quan es va lesionar l'asturià i es podrien haver acabat just quan torna a jugar. Amb només dos partits ja s'ha començat a notar l'"efecte Luis Enrique".

Actualitzat
El partit contra el Deportivo Alabès, al Camp Nou, va ser l'últim que va jugar Luis Enrique abans dels seus problemes al taló d'Aquil·les. Aquella nit va marcar el seu setè gol en set jornades, però des d'aleshores s'han perdut 21 partits per culpa d'una lesió que, tot i que no està curada al cent per cent, li va permetre tornar a jugar dimarts contra l'Inter. Com es va poder comprovar a l'Estadi, Luis Enrique és un dels jugadors més estimats de la plantilla, però, a punt de fer els 33 anys, els tres últims han estat marcats per contínues lesions. Una, al genoll, el va privar d'anar a l'última Eurocopa, i uns problemes musculars reincidents li van fer perdre's tres mesos la temporada passada. Va reaparèixer quan l'equip més el necessitava, i el Barça es va classificar per a la Champions. En aquesta, per refer-se en la Lliga, el Barça necessita més que mai les qualitats que defineixen Luis Enrique.
Anar al contingut