El Partit Comunista inaugura el procés de renovació amb l'obejctiu d'obrir-se al sector privat
El president xinès, Jiang Zemin, ha inaugurat el XVI Congrés del Partit Comunista Xinès, un congrés en què s'espera una renovació de càrrecs, entre ells el de Jiang com a màxim líder del partit. En el seu discurs, Jiang ha advertit que no renuncia a l'ús de la força per recuperar Taiwan, ha defensat la lluita contra la corrupció i ha refermat el lideratge del partit en les reformes polítiques i econòmiques. El Congrés aprovarà la teoria de Jiang de les Tres Representacions, que diu que el partit ha de tenir en compte els interessos de tothom, també els del sector privat.
Al centre del poder imperial i comunista, a Tiananmen, el president xinès, Jiang Zemin, busca un lloc en la història. Mao Tse-tung hi va proclamar la República Popular el 1949; Deng Xiaoping hi va presidir la transformació econòmica més gran de la història xinesa, dins d'un estricte immobilisme polític, i Jiang deixa ara escrita en les futures cròniques de la "dinastia socialista" la incorporació al Partit Comunista dels empresaris privats.
Des dels més influents homes de negocis de sectors estratègics fins als empresaris individuals que eixamplen dia a dia la classe mitjana emergent. Tots podran tenir carnet del partit, la millor manera de ser a prop del poder polític.
Així vol Jiang Zemin assegurar-se la supervivència del partit, perquè no quedi aïllat de la veritable força social de la Xina, que en aquest congrés lliura a l'hereu designat: Hu Jintao.
Representant de l'anomenada "quarta generació" de dirigents, Hu Jintao continua sent en gran mesura un desconegut, qualificat per uns de liberal a l'ombra, per la seva tendència a enviar els seus col·laboradors a estudiar a Harvard, i de dirigent de l'aparell, per altres, un "aparatxik" gris a qui es poden confiar missions com la imposició de la llei marcial al Tibet després de l'aixecament del 1988.
Més coneguda és la filiació de l'home que en el nou comitè permanent del buró polític, l'autèntica direcció xinesa, vetllarà perquè es continuï tenint en compte el lideratge de Jiang Zemin. Zeng Qinghong és exactament això, el representant de l'anomenada "banda de Xangai", liderada per Jiang, que ha multiplicat el benestar econòmic per evitar la reclamació de més llibertats.
Resultat d'aquest estratègia, la quarta generació s'haurà de moure en l'equilibri permanent entre el gran aparador que seran els Jocs Olímpics de Pequín, l'any 2008, i realitats tan difícils de conciliar com la mà dura aplicada al Tibet o violacions flagrants dels drets humans com les execucions massives.
Entre una Xina capaç de dominar les aigües del riu Iang-Tsé i una altra que no pot parar l'extensió del virus de la sida. Entre una economia que creix un 7% i un ritme de desenvolupament, però, que no pot reabsorbir els milions de parats que la liberalització genera.
Entre la potència tecnològica que vol dur a l'espai el primer coet "Llarga Marxa" tripulat, en qüestió de tres anys, i la Xina que censura la xarxa perquè tem que el PC domèstic, en mans de la secta Falun Gong o de la dissidència democràtica, pugui organitzar-se a través d'Internet contra el PC polític.
Entre la que serà la primera economia del món cap al 2020 i, alhora, l'única potència sense un règim democràtic. Una contradicció que pot no donar-se mai si, com els analistes entreveuen, la classe mitjana i el sector privat amb carnet inclinen el Partit Comunista a posar les llibertats polítiques al servei del lliure mercat, seguint la divisa de Jiang "Avancem amb els temps".
