El Parlament ratifica Puigdemont sense referències a la república ni a la independència

La mesa ha rebutjat la revocació, demanada per Cs, PP i PSC, de l'esmena de la CUP per ratificar la declaració d'independència
El Parlament ratifica Puigdemont sense referències a la república ni a la independència
Barcelona

El Parlament ratifica Puigdemont sense referències a la república ni a la independència

La mesa ha rebutjat la revocació, demanada per Cs, PP i PSC, de l'esmena de la CUP per ratificar la declaració d'independència
Redacció Actualitzat
TEMA:
Procés català
El ple del Parlament, aquest dijous, durant les votacions de les resolucions dels grups (ACN)

El ple del Parlament, aquest dijous, durant les votacions de les resolucions dels grups (ACN)

El ple del Parlament de Catalunya, el primer que se celebra en aquesta legislatura, ha aprovat aquest dijous el restabliment de Carles Puigdemont com a president de la Generalitat. Ho ha fet amb un punt de la proposta de resolució presentada per Junts per Catalunya que aquest dimecres van pactar amb la CUP i que també reivindica la legitimitat del referèndum de l'1 d'octubre.

La resolució que ratifica Puigdemont com a president s'ha aprovat amb 67 vots a favor (Junts per Catalunya, ERC i la CUP) i 24 en contra (PSC i Comuns). Cs i PP han decidit no participar en la votació per considerar que la proposta és contrària a les resolucions del Tribunal Constitucional. La majoria independentista suma 70 diputats, però dos no hi eren presents (Puigdemont i Comín), i la republicana Alba Vergés hi ha votat en contra.

Abans de la votació, el cap de llista de la CUP, Carles Riera, ha demanat que es llegís el text del punt sobre la legitimitat de l'1-O, cosa a què ha accedit el president del Parlament, Roger Torrent. Aquest és el text íntegre del redactat pactat, concretament el punt 6bis de la resolució:

"Exigeix que cessin les ingerències del govern de l'Estat davant les instàncies jurisdiccionals i el Tribunal Constitucional que pretenen impedir la materialització d'aquesta voluntat democràtica dels representants del poble de Catalunya, així com la que fou legítimament expressada en el referèndum d'autodeterminació de Catalunya de l'1 d'octubre."

"Determina que aquest Parlament i la seva presidència activin de manera immediata tots els instruments i procediments escaients per tal de garantir sense restriccions els drets civils i polítics de totes i tots els seus electes, restablir totes les seves institucions, començant per la seva presidència, i les seves facultats per legislar i governar en favor dels drets socials, civils i polítics de tots i totes les catalanes, sense exclusions, construint un nou país just, inclusiu i solidari per a tothom, com ara en matèria de restitució d'allò establert en les lleis i decrets socials i mediambientals aprovats en aquesta cambra en la passada legislatura i suspesos pel Tribunal Constitucional espanyol."

Segons fonts de les negociacions entre els partits independentistes, un cop aprovat aquest text encara falten serrells per tancar, com per exemple definir el pes polític que tindrà Puigdemont i des d'on es dirigirà el procés polític, si des de Brussel·les o des de Barcelona.

Segons han informat, aquesta tarda Puigdemont reaccionarà des de Brussel·les per posicionar-se respecte al que ha passat al Parlament.

 

El ple ha començat amb una hora i mitja de retard

El ple del Parlament d'aquest dijous, el primer de la legislatura sortida de les eleccions del 21D, havia de començar a les 10 del matí, però per les complicacions inicials no ha començat fins poc abans de dos quarts de dotze.

Just a l'inici el grup parlamentari de Ciutadans ha intervingut per reclamar que no comencés fins que s'hagués resolt la reconsideració presentada per ells sobre l'esmena de la CUP per ratificar la república.

Segons Carlos Carrizosa, sense aquesta esmena Junts per Catalunya no hauria transaccionat, és a dir, consensuat un nou text amb la CUP:

"Aquestes transaccions s'han fet sobre unes esmenes que no s'havien d'haver admès perquè xocaven contra una resolució del Tribunal Constitucional."

El principal argument de Ciutadans, però, és que el text pactat aquest dimecres per Junts per Catalunya i la CUP no ha estat admès a tràmit per la mesa i, per tant, no es pot votar en el ple.

El president del Parlament, Roger Torrent, no ha acceptat la demanda de Ciutadans, malgrat que els responsables d'aquest partit li han retret que pot estar incorrent en un delicte de prevaricació.

Ni el PP ni el PSC no han secundat l'estratègia de Ciutadans. Durant el ple s'ha sabut que aquest partit ha demanat empara al Tribunal Constitucional perquè consideren que s'han vulnerat els seus drets.

Domènech i Iceta reclamen un canvi d'estratègia a l'independentisme

Després d'aquesta curta picabaralla, el portaveu del grup parlamentari de Catalunya en Comú Podem, Xavier Domènech, ha defensat la proposta de resolució que ha presentat el seu grup amb el nom de "Sobre el restabliment de l'autogovern, la sobirania del Parlament i el desbloqueig".

El segon a intervenir ha estat el líder del PSC, Miquel Iceta, que ha defensat la proposta "Per l'acord i el canvi" del seu partit i Units per Avançar. Iceta ha reclamat que els partits independentistes abandonin l'estratègia actual:

"Ni consells de la República, ni consells d'electes ni actes simbòlics a Brussel·les poden substituir aquesta cambra."

Segons Iceta, els intents de constituir una legitimitat paral·lela estan abocats al fracàs, perquè només seria reconeguda per una part de la ciutadania.

 

Quim Torra defensa el "projecte republicà"

La intervenció corresponent a Junts per Catalunya ha anat a càrrec del diputat Quim Torra, que ha defensat la proposta de resolució sobre "La restitució de les institucions catalanes".

Torra ha recordat els quatre líders independentistes empresonats preventivament des de fa mesos, i ha evocat el referèndum de l'1 d'octubre i la proclamació d'independència al Parlament.

Torra ha criticat que la resposta de les institucions centrals espanyoles fos la que ha estat:

"S'han assolit quotes impensables d'indecència democràtica, tot s'hi ha valgut en un estat que, més que un estat de dret, és un estat que tira pel dret."

 

Segons ha dit, la resolució ha de servir per recuperar el que va fer l'independentisme a l'octubre:

"Aquesta resolució és el punt de partida del projecte republicà que volem proposar a la ciutadania de Catalunya."

Arrimadas: "La farsa no se la creuen ni vostès"

La proposta de resolució de Ciutadans, titulada "El desbloqueig de la situació de crisi institucional i política", l'ha defensada la presidenta del seu grup parlamentari, Inés Arrimadas, que s'ha atribuït el mèrit que finalment es faci un ple al Parlament.

En un dur discurs, Arrimadas ha acusat l'independentisme de viure en el passat i de mantenir-se en "la ficció, la farsa, la mentida que no es creuen ni vostès".

Arrimadas, però, ha agraït a l'independentisme haver "despertat", amb el conflicte polític, "una majoria social" a Catalunya i també "el patriotisme cívic" espanyol.

 

Albiol: "Tot molt simbòlic en la Catalunya virtual"

Per part del PP ha parlat el seu líder, Xavier García Albiol, que s'ha queixat que Ciutadans no hagi volgut proposar una candidatura alternativa a Puigdemont.

Albiol ha afirmat que Artur Mas, Carme Forcadell i Marta Rovira van admetre davant dels tribunals que la proclamació de la república va ser simbòlica, i ha assegurat que l'independentisme vol continuar endavant amb "un gran engany":

"Estem davant d'un gran engany que porta mesos vivint del simbolisme i de l'èpica. Una reiteració simbòlica d'una declaració simbòlica d'una independència simbòlica. Tot molt simbòlic en la Catalunya virtual en què vostès estan instal·lats."

Albiol ha afegit, però, que ha estat simbòlic perquè "l'Estat els ha parat els peus."

 

Rovira i Riera defensen l'estratègia

Marta Rovira ha defensat l'estratègia actual dels partits independentistes:

"Hem arribat més lluny que mai, hem guanyat a les urnes, que seran sempre l'únic instrument que ens legitima."

Rovira ha afegit que "l'1 d'octubre ens quedarà per sempre", i que tot plegat ha servir per saber que "la unitat de l'Estat està per sobre de l'estat de dret." Per la seva banda, el cap de llista de la CUP, Carles Riera, ha qualificat d'"aparició de la Santa Inquisició" la intenció de Ciutadans de voler impedir que es debatin les esmenes del seu partit.

Aprovada la transacció pactada entre JxCat i la CUP

Després de les intervencions i de les rèpliques posteriors, en què els grups parlamentaris han detallat les seves intencions respecte a les propostes de resolució i d'esmenes, han començat les votacions. La primera proposta de resolució a sotmetre's a votació ha estat la de Catalunya en Comú Podem. De fet, els diferents punts s'han votat d'un en un. A les dues de la tarda s'ha aprovat el punt de la resolució de Junts per Catalunya pactada amb la CUP i que restableix Carles Puigdemont com a president de la Generalitat.

Es manté el rellotge parat per a la investidura

El ple ha rebutjat una proposta de resolució del PSC i una altra del PP que demanaven activar el compte enrere de la investidura, és a dir, que comencés a córrer el termini de dos mesos abans de la convocatòria automàtica d'eleccions. Però el rellotge es manté parat. Les propostes s'han tombat ja que hi ha votat en contra Junts per Catalunya, ERC i la CUP. La majoria independentista s'ha imposat a les forces constitucionalistes: PSC, Cs i PP. Els comuns s'han abstingut.

Una preparació tensa i complicada

El ple del Parlament d'aquest dijous ja es preveia complicat per les dificultats de la situació política i judicial. La mateixa reunió de la mesa prèvia tenia sobre la taula decisions difícils. En aquesta reunió la mesa ha decidit no tractar sobre l'acord a què van arribar aquest dimecres a la nit Junts per Catalunya i la CUP, que al final ha anat directament al ple, cosa que ha criticat Ciutadans i ha motivat que demanés l'empara del TC.

Després de la primera reunió de la mesa, s'ha reunit la junta de portaveus a proposta de Cs, PP i PSC. El motiu és que aquests partits qüestionaven que aquest dimecres la mesa hagués admès l'esmena de la CUP que reclama que es ratifiqui la declaració d'independència, la DUI, i la proclamació de la república del 27 d'octubre.

 

La mesa s'ha tornat a reunir per intentar solucionar la situació. Aquesta reunió s'ha allargat, cosa que ha obligat a postposar l'inici del ple. En un primer moment s'ha dit que començaria a les 11 del matí, però finalment ha començat gairebé mitja hora més tard.

La mesa ha buscat el blindatge jurídic

El problema era que Cs, PP i PSC reclamaven que la mesa revoqués l'admissió a tràmit de l'esmena de la CUP sobre la república perquè no pogués ni portar-se al ple, encara que només hi votessin a favor els 4 diputats d'aquesta formació.

Els grups de l'oposició han recordat a la majoria independentista les conseqüències penals que els podien caure a sobre si no la revocaven. La majoria independentista ha buscat una fórmula que la blindi jurídicament i que alhora permeti a la CUP presentar l'esmena, encara que fos amb un redactat diferent.

D'això depenia també que la força anticapitalista no retirés el suport a l'acord pactat aquest dimecres a la nit. Finalment la mesa no ha revocat l'esmena de la CUP i ha pogut començar el ple.

Acord de mínims entre CUP i JxCat

Els advertiments públics de la fiscalia i també de La Moncloa, que estan estudiant les "possibles implicacions penals" d'aquesta ratificació, van fer, aquest dimecres al vespre, que la CUP i Junts per Catalunya pactessin una estratègia comuna. El resultat va ser un acord de mínims que renuncia a ratificar la DUI i que incorpora algunes de les demandes de la CUP, tot això a canvi del suport a Carles Puigdemont com a president.

L'acord entre la CUP i Junts per Catalunya té garantida la majoria de vots del ple: els 34 de Junts per Catalunya, els 32 d'ERC i els 4 de la CUP.

"Reivindicarem el referèndum"

Segons el portaveu de Junts per Catalunya, Eduard Pujol, l'objectiu de l'acord amb la CUP és evitar posar en risc judicial els membres de la mesa del Parlament. En declaracions a Catalunya Ràdio i a TV3, Pujol ha assegurat que el text acordat permet reivindicar la validesa del referèndum:

"El que avui farem serà constatar el suport de la majoria parlamentària independentista al president Puigdemont, reivindicarem el referèndum de l'1 d'octubre, exigirem que s'aixequi el 155 i denunciarem la deriva autoritària i antidemocràtica de l'Estat."

Pujol ha aprofitat per assegurar que la composició del govern la decidirà Carles Puigdemont.

ARXIVAT A:
Procés català Eleccions 21D Article 155 Investidura

NOTÍCIES RELACIONADES

VÍDEOS RELACIONATS

ÀUDIOS RELACIONATS