El Parlament publica les resolucions sobre la monarquia, però sense els punts polèmics

El Parlament de Catalunya ha publicat aquest dilluns les resolucions aprovades durant el ple monogràfic sobre la monarquia celebrat divendres.

De tota manera, la cambra legislativa catalana ha fet cas, al final, del criteri dels lletrats i tres de les resolucions només apareixen parcialment en el Butlletí Oficial del Parlament de Catalunya (BOPC).

Queden fora del BOPC, d'aquesta manera, la reprovació de l'actual rei, Felip VI, que figurava en una resolució de la CUP en què s'afirmava que el Parlament "reprova el rei Felip VI i a tota la dinastia borbònica per dècades d'impunitat i enriquiment il·legítim utilitzant les institucions públiques i les figures institucionals del cap d'Estat i cap de les Forces Armades".

També un altre punt en què s'afirmava que "la monarquia borbònica ha estat i és un pilar cabdal per a la persecució dels drets del poble català i contra la construcció de la república catalana com va quedar demostrat amb l'aval de Felip VI a la repressió policial" durant l'1-O, en referència al discurs del rei el 3 d'octubre de 2017.

Igualment, un punt d'una resolució d'ERC que apunta en la mateixa direcció i acusa Felip VI d'haver "participat concertadament amb la resta de poders de l'Estat en la repressió i laminació de drets del poble català".

De la mateix manera, s'ha suprimit el punt en què es parla, literalment, de "monarquia delinqüent", inclòs en una resolució conjunta de JxCat, ERC i la CUP.

Es manté, en canvi, la resolució que assegura que "Catalunya és republicana i, per tant, no reconeix ni vol tenir rei".

D'aquesta manera, es prenen en consideració els advertiments que el Tribunal Constitucional (TC) ja havia fet en el passat, tal com havien explicat els lletrats del Parlament.

Torra reivindica la sobirania del Parlament

En referència a aquestes tres resolucions publicades parcialment, el secretari general del Parlament, Xavier Muro, argumenta en una nota afegida al final de la publicació, que té el "deure" d'"impedir o paralitzar qualsevol actuació jurídica o material que pugui suposar l'incompliment" del que ha establert el TC.

El president de la Generalitat, Quim Torra, ja ha reaccionat a aquesta publicació parcial de les resolucions.

Ja va passar amb la meva condició de diputat i ara, un altre cop. Prou. El secretari general del Parlament té el deure d'obeir el Ple, que és sobirà. I si no ho fa, el President del Parlament té el deure de cessar-lo i assumir ell i la Mesa la responsabilitat de publicar la resolució https://t.co/rCqnnwJ6L5

— Quim Torra i Pla (@QuimTorraiPla) August 10, 2020

En un missatge a Twitter ha demanat al president del Parlament, Roger Torrent, que cessi el secretari general de la cambra, i que Torrent i la Mesa del Parlament assumeixin la responsabilitat de publicar íntegrament les resolucions aprovades.

Felip VI manté el silenci, a Mallorca

La publicació de les resolucions del Parlament sobre la monarquia coincideix amb els primers actes oficials de Felip VI a Mallorca, on va arribar divendres per passar dotze dies a les Balears.

El rei d'Espanya s'ha reunit, en primer lloc, amb la presidenta de les Balears, Francina Armengol.

Més tard ho ha fet amb el president del Parlament Balear, Vicenç Thomàs, i després amb la presidenta del Consell de Mallorca, Catalina Cladera.

Després de les respectives trobades amb Felip VI, aquests tres polítics balears han coincidit a dir, en declaracions a la premsa, que no hi han parlat del parador del rei emèrit, Joan Carles I, que va marxar d'Espanya fa vuit dies.

La seguretat de l'emèrit, a càrrec de l'estat

Tampoc ha desvetllat on és Joan Carles I el ministre de l'Interior, Fernando Grande Marlaska.

Grande Marlaska, però, sí que ha reconegut que la seguretat del rei emèrit, sigui on sigui, és a càrrec de l'estat espanyol.

Ho ha fet des d'Alger on s'ha reunit amb el seu homòleg algerià, Kamel Beldjoud.

"El que ningú pot oblidar és que estem parlant de qui va ser cap de l'estat a Espanya, per la qual cosa la seva seguretat és una seguretat que, evidentment, concerneix l'estat espanyol."

Aquest és la tercera visita de Grande Marlaska a Algèria des que és ministre de l'Interior, realitzada amb la finalitat de reforçar la cooperació contra la immigració irregular i l'amenaça terrorista.