Després de la publicitat pots interactuar amb el player amb els següents botons Instruccions per interactuar amb el player

Silenci de la directora del CNI a la comissió de l'Eurocambra sobre l'espionatge amb Pegasus

Els independentistes han acusat el govern espanyol de ser responsable d'aquest espionatge

RedaccióActualitzat

El Catalangate, l'espionatge amb el programa Pegasus de què van ser víctimes 65 persones vinculades a l'independentisme català, s'ha debatut aquest dimarts al Parlament Europeu. La comissió d'investigació de l'Eurocambra ha analitzat en un ple monogràfic l'ús a Espanya del programari espia.

S'ha escoltat els testimonis d'algunes de les víctimes, com l'advocat Andreu Van den Eynde, però també la directora del Centre Nacional d'Intel·ligència (CNI), Esperanza Casteleiro.

Casteleiro s'ha enfrontat a les preguntes dels eurodiputats, entre ells alguns dels espiats, com Carles Puigdemont o Jordi Solé, però no ha donat cap resposta.

Els que han estat espiats denuncien que l'estat espanyol no investiga els casos relacionats amb independentistes.


La directora del CNI diu que no pot dir res

Davant de preguntes com la de l'expresident de la Generalitat, que volia saber si el CNI disposa del programa Pegasus i si encara està sent espiat, la directora del CNI --que ha declaratat per videoconferència-- s'ha limitat a dir que, per llei, el centre que dirigeix només pot retre comptes al Congrés dels Diputats:

"Aquesta és l'obligació legal que no em permet parlar de les qüestions que tenen a veure amb el CNI a l'audiència al Parlament Europeu."

Casteleiro, que va substituir Paz Esteban al capdavant del CNI quan aquesta va dimitir precisament per l'espionatge amb Pegasus, ha assegurat que totes les actuacions "estan regides pel principi de legalitat".

Espies a Van den Eynde

Una de les víctimes del Catalangate, Andreu Van den Eynde, advocat entre d'altres d'Oriol Junqueras i Raül Romeva, ha denunciat que li van espiar totes les seves dades, tant les personals com les professionals:

"No he rebut cap tipus d'ajuda per part de cap autoritat espanyola per aconseguir els objectius principals pel que fa als casos de violació dels drets humans: una investigació completa sobre qui va piratejar el meu telèfon i accions per protegir la meva privacitat informant-me sobre qui i per què va espiar el meu mòbil i on són les meves dades."

Segons Van den Eynde, no hi ha cap mena de normes per regular quin ús poden fer els serveis d'intel·ligència dels programaris espies, ni tampoc s'han establert excepcions de cap mena que impedeixin fer-ho amb advocats, periodistes o professionals.


Ignacio Cembrero denuncia el silenci del govern espanyol

També ha declarat per videoconferència el periodista Ignacio Cembrero, que s'ha queixat que Espanya no hagi denunciat l'espionatge al qual assegura que el va sotmetre el Marroc:

"No s'entén que el govern d'Espanya no hagi denunciat a NSO a la justícia espanyola i tampoc s'entén, i això ho afirmo amb rotunditat, que no hagi efectuat cap mena de queixa a les autoritats del Marroc."


Comín diu que els secrets oficials depenen d'una llei franquista

Per la seva banda, l'eurodiputat Toni Comín, ha afirmat als periodistes que la investigació del Parlament Europeu està evidenciant que el govern espanyol no vol esclarir els fets:

"Demostra que aquesta llei de secrets oficials és incompatible amb els mínims de transparència necessaris en democràcia, per tant ja sabem d'on ve aquesta llei: ve del franquisme i demostra que Espanya és el país de la Unió Europea que està cooperant menys per aclarir aquest escàndol."

Altres testimonis d'aquest dimarts al Parlament Europeu són el secretari general d'Administració Digital, Juan Jesús Torres Carbonell, o el professor expert en ciberseguretat Gregorio Martín.

L'hemicicle del Parlament Europeu durant un ple
L'hemicicle del Parlament Europeu durant un ple (Europa Press / Philipp von Ditfurth)


Un informe criticat per PSOE, PP i Ciutadans

El Parlament Europeu debatrà l'esborrany de l'informe elaborat per l'eurodiputada liberal neerlandesa Sophie in't Veld, que acusa el govern espanyol d'estar al darrere de la utilització del programari Pegasus contra l'independentisme català.

L'informe va generar les crítiques de PSOE, PP i Ciutadans, que van considerar que no aportava evidències i es limitava a fer una recopilació de conjectures sobre l'ús de Pegasus a Espanya. En roda de premsa, In't Veld va denunciar la falta de cooperació de les autoritats espanyoles amb la comissió d'investigació.

La comissió d'investigació del Parlament Europeu es va crear amb l'objectiu d'aportar llum sobre l'ús de Pegasus per part de governs europeus. Inicialment posava el focus en la situació d'Hongria i Polònia, tot i que les informacions sobre casos a Espanya i Grècia han fet virar l'atenció cap a aquests països.

En el cas d'Espanya, s'estudia tant la revelació de l'espionatge a 65 representants polítics i socials de l'independentisme destapat pel centre canadenc Citizen Lab com l'atac als dispositius mòbils del president del govern espanyol, Pedro Sánchez, i els ministres Margarita Robles i Fernando Grande-Marlaska.

Quan acabi la sessió d'aquest dimarts, la vicepresidenta de la comissió d'investigació i eurodiputada d'ERC, Diana Riba, oferirà una roda de premsa. Tres dels espiats, Toni Comín (Junts), Ernest Maragall (ERC) i Carles Riera (CUP), participaran en un acte de denúncia a Brussel·les en què també hi haurà Elisenda Paluzie (ACN) i Elena Jiménez (Òmnium).

Serret: "És necessari que s'aclareixin els fets"

La consellera d'Acció Exterior de la Generalitat, Meritxell Serret, ha reclamat des de Brussel·les al Parlament Europeu que enviï una missió a Espanya per investigar l'espionatge.

Serret, que ha assistit a la presentació d'Ignasi Centelles com a nou delegat del govern davant la Unió Europea, ha demanat "conèixer a fons" les suposades escoltes il·legals que s'han fet amb el programari.

La consellera d'Acció Exterior, que aquest dimarts assistirà a la sessió de la comissió de l'Eurocambra, considera que "és necessari que s'aclareixin els fets i es creïn els marcs que permetin donar més garanties als ciutadans davant aquests casos d'espionatge i ajudin a preservar els drets fonamentals de tota la ciutadania".

En qualitat de representant de Catalunya en el Comitè de les Regions, la consellera s'ha reunit amb el president del Grup Aliança Europea a l'organisme, Karl Vanlouwe, i amb el secretari del grup, Micheal O'Conchuir.

La consellera d'Acció Exterior, Meritxell Serret, aquest dilluns a Brussel·les
La consellera d'Acció Exterior, Meritxell Serret, aquest dilluns a Brussel·les (ACN / Albert Cadanet)

 

ARXIVAT A:
EspionatgeParlament EuropeuPegasus
VÍDEOS RELACIONATS
Anar al contingut