El Parlament Europeu censura el Marroc per "utilitzar menors" en la crisi de Ceuta

El Parlament Europeu ha carregat aquest dijous contra el Marroc per l'escalada migratòria del mes de maig a Ceuta. L'Eurocambra critica Rabat per "l'ús dels controls fronterers, la migració i els menors" per "pressionar políticament" Espanya.

Amb 397 vots a favor, 85 en contra i 196 abstencions, el Parlament Europeu ha rebutjat l'estratègia del Marroc i li retreuen que posés "en risc les vides i la seguretat" de milers de menors en resposta a l'ingrés del líder del Polisario, Brahim Ghali, en un hospital de Logronyo. També deplora "la participació de nens, menors no acompanyats i famílies" en l'entrada a la ciutat autònoma.

La moció conjunta de populars, socialdemòcrates, liberals i verds lamenta l'empitjorament de la crisi diplomàtica i política, que considera que mina "l'estratègia multidimensional i les relacions de veïnatge privilegiades entre el Marroc, la Unió Europea i els seus estats membres". El text ha rebut els vots dels eurodiputats de PP, PSOE, Ciutadans i Podem. Vox se n'ha desmarcat i s'ha abstingut perquè creu que dona suport al "relat" del govern espanyol i promou "la separació dels menors de les seves famílies".

La resolució insisteix en el missatge que Ceuta és una frontera exterior de la UE, la seguretat i la protecció de la qual concerneix al conjunt de la Unió, per la qual cosa expressa la solidaritat amb els habitants de la ciutat autònoma i les forces de seguretat espanyoles. A més, agraeix a l'agència Frontex el suport a les autoritats espanyoles per gestionar el repte migratori.

A més, el text reclama fons d'emergència per assistir Ceuta en l'acollida de migrants. Precisament aquest dijous, el ministre espanyol d'Inclusió, Seguretat Social i Migracions, José Luis Escrivá, ha anunciat que Ceuta rebrà en els pròxims mesos uns 10 milions d'euros d'ajudes europees per gestionar la crisi migratòria arran de l'entrada d'uns 10.000 migrants a la ciutat el mes de maig.

No tot són crítiques a Rabat. Els eurodiputats també valoren positivament l'anunci del Marroc de facilitar el retorn de tots els menors migrants sols identificats que hagin creuat de forma il·legal a territori europeu. L'Eurocambra també insta Espanya a aturar les devolucions en calent i a garantir el dret d'asil a aquelles persones que ho sol·licitin.

Pel que fa al conflicte del Sàhara Occidental, el detonant de la crisi entre el Marroc i Espanya, el Parlament Europeu reitera la posició "consolidada" de la UE, que subratlla que va en línia amb el dret internacional i les resolucions de Nacions Unides. En aquest sentit, defensa que només un procés polític liderat per l'ONU pot aconseguir una solució duradora, pacífica i mútuament acceptable.

El govern espanyol estudia suprimir el règim especial de Ceuta i Melilla

D'altra banda, el govern espanyol està estudiant la possibilitat de suprimir el règim especial de Ceuta i Melilla i incloure les dues ciutats autònomes dins l'espai Schengen i la unió duanera. D'aquesta manera, el control a totes dues ciutats es faria a la frontera amb el Marroc i caldria visat per entrar-hi.

Ho ha dit el secretari d'estat per a la Unió Europea, Juan González-Barba, després d'una reunió amb el president de Ceuta, Juan Jesús Vivas.

El règim especial de les ciutats autònomes es va disposar quan Espanya va entrar a formar part de l'espai Schengen. A partir d'aquest règim, els residents a Tetuan poden accedir sense visat a Ceuta i els de la província de Nador a Melilla. Els controls duaners es fan al port.

El Marroc acusa Espanya de voler "europeïtzar" la crisi

Hores abans que el Parlament Europeu votés la resolució, el govern del Marroc ha acusat l'espanyol de voler "europeïtzar una crisi que és bilateral" entre Rabat i Madrid.

El ministre d'Exteriors marroquí, Naser Burita, ha insistit que la crisi "no va acabar l'1 de juny" amb la sortida de Ghali del territori espanyol, sinó que "persisteix perquè continuen les causes profundes" que la van causar. En una roda de premsa aquest dimecres, el cap de la diplomàcia marroquina va repetir fins a quatre vegades que "la crisi és bilateral" i "política":

"És sobretot una crisi de confiança mútua, lligada a una actitud que el Marroc considera contrària a l'esperit del partenariat: el fons és la coherència entre els actes i les paraules sobre el separatisme; no es pot prohibir el separatisme al teu país i fomentar-lo al país veí."

A finals de maig, el Marroc ja va acusar Espanya de "lluitar contra el separatisme a casa i fomentar-lo a casa del veí" i va comparar el cas del Sàhara Occidental amb el procés sobiranista a Catalunya.

Burita també va remarcar que Rabat "està satisfet de la relació amb la Unió Europea i la cooperació multiforme" amb els Vint-i-set.