Carles Puigdemont, a Waterloo, a Bèlgica, aquest juliol (ACN / Natàlia Segura)

El Parlament Europeu aprova investigar els contactes de l'entorn de Puigdemont amb Rússia

El text reclama aclarir si es tracta d'una "ingerència russa en els estats membres" per "desestabilitzar" la UE

L'Eurocambra ha aprovat una esmena dels socialistes europeus que demana investigar els contactes de l'entorn de Carles Puigdemont amb Rússia. L'esmena, presentada per dos eurodiputats socialistes, el polonès Włodzimierz Cimoszewicz i el croat Tonino Picula, s'ha aprovat amb 462 vots a favor, 113 en contra i 95 abstencions.

El text apunta que els "contactes estrets i regulars entre funcionaris russos, inclosos membres del servei de seguretat" i l'entorn de Puigdemont requereixen "una investigació en profunditat".

"Això podria resultar ser un altre exemple d'ingerència russa en els estats membres i dels constants intents de Rússia d'explotar qualsevol afer que pugui promoure la desestabilització interna de la Unió", diu el text.

L'esmena s'ha presentat en un informe sobre les relacions entre la Unió Europea i Rússia.


Vincles Puigdemont-Rússia, segons el New York Times

L'aprovació d'aquesta esmena arriba dues setmanes després que el diari The New York Times publiqués que l'entorn de Carles Puigdemont hauria tingut contactes amb Rússia després del referèndum, els anys 2019 i 2020.

Segons el diari nord-americà, el cap de l'oficina de l'expresident, Josep Lluís Alay, es va reunir amb persones properes als serveis d'intel·ligència russos i amb exespies del país.

Alay hauria advertit Puigdemont que calia evitar declaracions públiques que molestessin Moscou per aconseguir suport econòmic d'aquest país per al procés, unes informacions que el NYT sostenia amb cites textuals de converses extretes del telèfon d'Alay.

Tant el Kremlin com Alay ho neguen

El govern de Rússia va sortir al pas d'aquestes informacions i va negar estar involucrat en el procés independentista català. Va qualificar de "falsedats" aquestes informacions.

Per la seva banda, el cap de l'oficina de Carles Puigdemont, Josep Lluís Alay, va assegurar que va tenir contactes amb Rússia després del referèndum del 2017 per preparar-hi conferències i entrevistes de l'expresident amb l'objectiu d'explicar la causa independentista.

Alay defensava que anar a parlar d'afers "que interessen en la creació d'un estat independent en el futur no és cap delicte".

ARXIVAT A:
Carles PuigdemontRússiaProcés catalàParlament Europeu
Anar al contingut