El Parlament designa oficialment els tres parlamentaris que defensaran l'Estatut al Congrés

El Parlament de Catalunya ha reprès avui l'activitat ordinària després d'uns mesos centrat en l'elaboració del nou Estatut. Abans, però, a l'inici de la sessió encara ha calgut fer un altre tràmit relacionat amb la reforma estatutària. La cambra ha elegit per assentiment, sense necessitat de votació, els tres diputats que seran els encarregats de defensar el nou Estatut al Congrés. La terna de representants ja era coneguda i avui s'ha designat oficialment. La delegació estarà formada pel líder de CiU, Artur Mas, la presidenta del grup PSC-CpC, Manuela de Madre, i el d'ERC, Josep-Lluís Carod-Rovira. El ple del Congrés en què es votarà la presa en consideració de l'Estatut se celebrarà el 2 o el 22 de novembre, tot i que el president del govern vol que la votació es faci tan aviat com sigui possible. Per tal que el ple aprovi la tramitació del text caldrà el suport d'una majoria simple dels diputats presents, llistó que es dóna per fet que se superarà encara que el PP hi voti en contra. Superat aquest pas, la mesa enviarà el text a la Comissió Constitucional, que presideix Alfonso Guerra. Aleshores s'obrirà un termini d'esmenes de quinze dies, amb la possibilitat de prorrogar-lo algunes setmanes més si ho demanen els grups. El reglament estableix que en les reformes dels estatuts d'autonomia es creïn dues ponències o grups de treball: una d'integrada per diputats de tots els grups del Congrés i una altra, per parlamentaris catalans que en cap cas seran més que els integrants del primer grup. Les ponències discutiran conjuntament les esmenes. El reglament dóna un marge de dos mesos per redactar un text definitiu, encara que no tanca la porta a ampliar aquest termini en funció de la marxa de les negociacions. En cas d'acord, cadascuna de les delegacions votarà el text de forma separada. Si la majoria hi dóna suport, el procés continuarà. En cas contrari, la Comissió Constitucional es pronunciarà sobre les esmenes i redactarà un dictamen. En tots dos casos, el document resultant es votarà al ple de la cambra, on caldrà la majoria absoluta, és a dir, 176 dels 350 diputats, donat el caràcter orgànic de la llei. Les forces, al Congrés, estan repartides de la següent manera: 164 escons del PSOE, 164, 148 del PP, 10 de CiU, 8 d'ERC, 7 del PNB, 5 d'IU-ICV, 3 de CC, 2 del BNG, i 1 d'EA, CHA i NB. Una vegada al Senat, la reforma dels estatuts segueix un procés similar al del Congrés. A la cambra alta el PP té majoria (126, per 92 del PSOE), tot i que no absoluta (130 senadors), per la qual cosa si presentés una esmena a la totalitat, és a dir, de veto, necessitaria el suport d'altres grups perquè prosperés. Tant si el text es veta com si es retoca al Senat, tornaria al Congrés per a un pronunciament definitiu, en què caldria també la majoria absoluta. A partir de la votació final, el Parlament de Catalunya disposa de deu dies per dir si està d'acord i no amb el text. El reglament li reserva la possibilitat de retirar la iniciativa en qualsevol moment de la tramitació. En cas que la cambra catalana aprovés el text, faltaria encara una última etapa, la convocatòria d'un referèndum en què els ciutadans catalans es pronunciarien sobre el nou Estatut.