El Parlament tornarà a demanar al Congrés que es despenalitzi l'eutanàsia

El Parlament de Catalunya demanarà al nou Congrés dels Diputats que es despenalitzi l'eutanàsia en casos de dolor terminal. Així ho ha acordat la mesa de partits i entitats socials a favor de l'eutanàsia, que aquest divendres s'han reunit al Parlament. Alhora, tots els partits menys el PP, que no ha anat a la reunió, s'han compromès a tenir una llei a punt per regular una pràctica, ara il·legal, però que compta amb el suport d'un 87% de la ciutadania.

La presidenta de l'associació Dret a Morir Dignament, Isabel Alonso, considera que "estem més a prop que mai de tenir una llei d'eutanàsia a Espanya, per la nova configuració del Congrés i els programes electorals de tots els partits, que la recullen, amb l'excepció del PP i de Vox".

Isabel Alonso ha assegurat que, després dels debats electorals on s'ha parlat d'aquest tema i el cas de María José Carrasco i el seu marit, Ángel Hernández, que la va ajudar a morir, el suport de la població espanyola a l'eutanàsia ha augmentat considerablement com es veu en les enquestes:

"Volem la millor llei possible el més ràpid possible, perquè la ciutadania i les persones que es troben en una situació de mort terrible i volen anticipar-la ja no poden esperar."

Proposició ja aprovada a Catalunya el 2017

El text d'aquesta proposició va ser aprovat a la cambra catalana fa gairebé dos anys amb el suport de JxSí, el PSC, CatComú i la CUP, mentre Ciutadans es va abstenir i el PP va votar-ne en contra.

La proposició demana modificar l'apartat 4 de l'article 143 del Codi Penal perquè quedin exempts de responsabilitats els que "de manera indirecta o cooperant ajudin a morir de manera segura, pacífica i sense dolor" a una persona que ho demani "de manera expressa, lliure i inequívoca".

Castigats, en l'actual Codi Penal, aquells que col·laborin

El text actual del Codi Penal recull que, qui indueixi al suïcidi d'un altre serà castigat amb la pena de presó de quatre a vuit anys, mentre que aquell que cooperi amb aquesta activitat també serà castigat amb la presó, amb penes de fins a deu anys, en el cas que s'executi la mort.

El Codi Penal també recull la possibilitat que l'eutanàsia s'apliqui "per la petició expressa, seriosa i inequívoca" del pacient i que aquest tingui "una malaltia greu que conduiria necessàriament a la seva mort, o que produís greus sofriments permanents i difícils de suportar". En aquest supòsit, qui l'ajudés a morir seria castigat "amb una pena inferior en un o dos graus" que en els casos d'inducció al suïcidi.

Tres diputats catalans l'hauran de defensar al Congrés

Un cop aprovada la proposició de llei al ple pel Parlament, aquesta es reenviarà al Congrés. Tres diputats catalans hauran d'anar a defensar-la, ha explicat la consellera de Salut Alba Vergés, que ja va acudir a fer aquesta labor com a diputada en una ocasió anterior quan es va remetre a les corts la proposta catalana.

Vergés ha explicat aquest divendres que, mentre es donen aquests passos, a Catalunya s'anirà treballant de forma consensuada en la regulació de la pràctica de l'eutanàsia, que serà assumida per la sanitat pública i també recollirà l'objecció de consciència dels professionals.

L'actual normativa vigent es remunta a l'any 2002, amb la Llei d'Autonomia del Pacient, que únicament reconeix el dret a no rebre tractaments que allarguin la vida dels pacients però que no permet que un tercer actuï per ajudar-los a morir.

A Europa, l'eutanàsia és legal a Holanda, des de 2001, Luxemburg des del 2009 i Bèlgica des del 2002, i s'aplica de diferents maneres, mentre a Suïssa s'aprofita un buit per omissió per practicar el suïcidi assistit per raons no egoistes.