El Parlament britànic rebutja la proposta de David Cameron per intervenir a Síria
El Parlament britànic vota en contra d'una atac a Síria en una ajustada votació que deixa el primer ministre Cameron en una posició política molt difícil. Els Estats Units diuen que ells prendran les seves pròpies decisions, però que continuaran buscant una coalició internacional.
RedaccióActualitzat
El primer ministre britànic, David Cameron, ha perdut la votació al Parlament que l'havia d'autoritzar per intervenir militarment a Síria. Hi han votat en contra 285 diputats i a favor, 272. La sessió havia estat convocada d'urgència. Els laboristes ja havien dit que rebutjarien la proposta. Aquesta votació és simbòlica perquè la Cambra dels Comuns en farà una altra -encara sense data-, després de conèixer el dictamen dels inspectors de l'ONU desplegats a Síria.
Després de la votació d'aquest dijous, el "premier" ha dit que entén que "ni el Parlament ni els britànics no desitgen una acció militar". "Ho entenc i actuaré en conseqüència", ha afegit.
En el seu discurs previ, Cameron ha assegurat que la intervenció no suposaria "una invasió" o "prendre partit", a diferència de l'Iraq, sinó una resposta a "l'horrible" ús d'armes químiques i a un "crim contra la humanitat". "Hem après lliçons de conflictes anteriors, especialment de la profunda preocupació que hi va haver en aquest país arran del que va anar malament a l'Iraq el 2003".
El president dels Estats Units, Barack Obama, es va oposar a l'atac a l'Iraq de fa deu anys, mentre que ara creu profundament que "s'ha creuat una línia vermella" i dóna suport a l'acció. El mateix la Lliga Àrab, que el 2003 s'oposava a mesures militars i ara ha demanat al Consell de Seguretat de l'ONU que superi les diferències entre els seus membres i aprovi mesures "dissuasòries i necessàries".
La moció del "premier" britànic buscava que la cambra donés llum verda a una "acció militar que sigui legal, proporcionada i centrada a salvar vides gràcies a la prevenció en l'ús d'armes químiques a Síria". Cameron ha suavitzat el fet que la intervenció es faci fora del mandat de l'ONU assegurant que seria "impensable" fer-la si hi hagués una aclaparadora oposició al Consell de Seguretat. La cambra, però ho ha rebutjat.
Després de la votació d'aquest dijous, el "premier" ha dit que entén que "ni el Parlament ni els britànics no desitgen una acció militar". "Ho entenc i actuaré en conseqüència", ha afegit.
En el seu discurs previ, Cameron ha assegurat que la intervenció no suposaria "una invasió" o "prendre partit", a diferència de l'Iraq, sinó una resposta a "l'horrible" ús d'armes químiques i a un "crim contra la humanitat". "Hem après lliçons de conflictes anteriors, especialment de la profunda preocupació que hi va haver en aquest país arran del que va anar malament a l'Iraq el 2003".
El president dels Estats Units, Barack Obama, es va oposar a l'atac a l'Iraq de fa deu anys, mentre que ara creu profundament que "s'ha creuat una línia vermella" i dóna suport a l'acció. El mateix la Lliga Àrab, que el 2003 s'oposava a mesures militars i ara ha demanat al Consell de Seguretat de l'ONU que superi les diferències entre els seus membres i aprovi mesures "dissuasòries i necessàries".
La moció del "premier" britànic buscava que la cambra donés llum verda a una "acció militar que sigui legal, proporcionada i centrada a salvar vides gràcies a la prevenció en l'ús d'armes químiques a Síria". Cameron ha suavitzat el fet que la intervenció es faci fora del mandat de l'ONU assegurant que seria "impensable" fer-la si hi hagués una aclaparadora oposició al Consell de Seguretat. La cambra, però ho ha rebutjat.
