El paper de les àvies també es nota entre les orques: les que en tenen viuen més

Les àvies de les orques les ajuden a viure més (Pixabay)

El paper de les àvies també es nota entre les orques: les que en tenen viuen més

Per primer cop es demostra en animals no humans l'important paper de les àvies menopàusiques per beneficiar les netes
Xavier Duran Actualitzat
TEMA:
Ciència

La cura que tenen les àvies maternes de les cries de les seves filles fa que les orques visquin més anys. Aquest descobriment dona pes a la hipòtesi de l'àvia, segons la qual la menopausa i consegüent pèrdua de fertilitat proporciona un avantatge perquè permet que femelles de més edat prestin atenció a les netes.

La conclusió prové d'un estudi fet per un equip d'investigadors britànics, canadencs i dels Estats Units, encapçalat per Daniel Franks, de la Universitat de York. S'ha publicat a la revista "PNAS" (Proceedings of the National Academy of Sciences).  

Els biòlegs estudien des de fa temps quins beneficis pot aportar a una espècie la menopausa. En molts animals, les femelles tenen capacitat reproductiva fins que es moren. En canvi, a l'espècie humana i a quatre espècies més de mamífers, les femelles poden viure molts anys un cop deixen de ser fèrtils. Tots els mamífers no humans amb aquesta característica són balenes: orca, cap d'olla tropical, narval i beluga.
 

Els beneficis de les àvies

Es considera que en els humans les àvies que ja no poden tenir més fills ajuden en la cura dels nets i això aporta diversos beneficis. En canvi, no es té clar per què en les altres quatre espècies s'ha mantingut aquesta característica.

En els elefants, les àvies tenen cura dels seus nets, tot i que mantenen la capacitat reproductiva tota la vida. En les orques, les femelles perden aquesta capacitat passats els 30 o 40 anys, però poden viure unes quantes dècades més. 

Per esbrinar per què passa això, els investigadors van identificar diversos individus i finalment en van seleccionar 378 que, segons es va comprovar, tenien àvia materna viva. Els individus es poden distingir per la forma de les aletes i altres signes. El sexe es coneix per la pigmentació al voltant dels genitals. Finalment, les mares s'identifiquen per la relació que mantenen amb les seves filles.

Els autors van registrar la mortalitat de les cries segons tres categories: les que tenien àvia materna viva, que servien de grup de referència, les que havien perdut l'àvia materna en els dos anys anteriors i les que havien perdut l'àvia materna abans d'aquests dos anys.

Els resultats indiquen que les orques que havien perdut l'àvia materna durant els dos anys de l'estudi tenien una mortalitat 4,5 vegades superior a les orques de referència. Però s'observaven diferències si l'àvia materna encara tenia, en morir, capacitat reproductiva o si ja estava en la menopausa. La mortalitat de els netes encara era més elevada en el segon cas.

Això indica que la presència de l'àvia materna era més important si ja no podia tenir més filles. Per als investigadors, si àvies i mares tenen capacitat reproductiva al mateix temps, això pot crear conflictes intergeneracionals, perquè les àvies han de tenir cura de les seves filles en detriment de les seves netes.
 

Encara més importants en èpoques d'escassesa

Però en anys en què la disponibilitat d'aliment, particularment salmó, és menor, el paper de les àvies encara és més important. En aquestes situacions encara hi havia més diferència entre la mortalitat que afectava orques amb àvia o sense àvia. La raó sembla ser que les àvies, per la seva experiència i coneixement, juguen un paper molt important a l'hora de cercar aliment en èpoques d'escassesa. Així ho comenta Daniel Franks:

"Ja havíem mostrat que les àvies en edat postreproductiva dirigeixen el grup en la recerca d'aliment i que són més importants en temps de necessitat, quan el salmó és escàs. També se sap que comparteixen el menjar amb els seus parents més joves. I sospitem que també fan de mainaderes."

Es tracta de la primera vegada que es demostra "l'efecte àvia" en espècies menopàusiques no humanes. Ara, els investigadors volen aprofundir en aquest treball i analitzar de manera més precisa, fent servir drons, com els membres de les famílies s'ajuden o es perjudiquen entre sí.

ARXIVAT A:
Ciència Recerca científica

El més llegit

AVUI ÉS NOTÍCIA

Anar al contingut