El paper de cèl·lules no neuronals en el Parkinson, demostrat per primer cop

La recerca d'investigadors de centres catalans obre la porta a nous enfocaments terapèutics
El paper de cèl·lules no neuronals en el Parkinson, demostrat per primer cop

El paper de cèl·lules no neuronals en el Parkinson, demostrat per primer cop

La recerca d'investigadors de centres catalans obre la porta a nous enfocaments terapèutics
Xavier Duran Actualitzat
TEMA:
Parkinson
El paper de cèl·lules no neuronals en el Parkinson, demostrat per primer cop
Els astròcits tenen un paper important en el Parkinson (Gerry Shaw-Wikimedia Commons)

Un estudi dut a terme per investigadors de centres catalans demostra, per primer cop, el paper de cèl·lules que no són neurones en el Parkinson. Fins ara, la malaltia només s'ha associat amb la degeneració de neurones que produeixen el neurotransmissor anomenat dopamina. Ara unes cèl·lules anomenades astròcits es converteixen en un objectiu per fer front al Parkinson.

L'estudi ha estat dirigit per Antonella Consiglio de l'IDIBELL (Institut d'Investigació Biomèdica de Bellvitge)i de Facultat de Medicina i Ciències de la Salut de la Universitat de Barcelona (UB), i Ángel Raya, del Centre de Medicina Regenerativa de Barcelona, ubicat també a les instal·lacions de l'IDIBELL. S'ha publicat a la revista "Stem Cell Reports".

Els investigadors han descobert que les versions defectuoses d'unes cèl·lules cerebrals humanes anomenades astròcits estan vinculades a l'acumulació d'una proteïna tòxica característica de la malaltia de Pàrkinson, anomenada α-sinucleïna. Els astròcits formen part de les anomenades cèl·lules glials, que tenen un paper de suport i protecció en el sistema nerviós central. Per això, es considerava que les causes s'havien de buscar a les neurones. El treball significa un canvi radical, com explica la doctora Consiglio:

"Els nostres resultats canvien completament la nostra visió anterior de la participació dels astròcits en la malaltia de Pàrkinson. De veure'ls com a cèl·lules espectadores principalment amb un paper protector, hem passat a considerar-les jugadors crítics que propaguen la malaltia i amplifiquen el grau de degeneració neuronal".

Les anàlisis de mostres de teixit cerebral post mortem de pacients amb Parkinson van permetre constatar que tenien una acumulació anormal de α-sinucleïna. Tot i així, els investigadors ho consideraven un efecte secundari. Calia una demostració experimental del seu paper.
 

Cèl·lules derivades de pacients

Per intentar demostrar aquest paper, els investigadors van fer servir cèl·lules derivades de pacients de Parkinson amb una mutació concreta, LRRK2. En col·laboració amb Eduardo Tolosa, de la Unitat de Parkinson i Trastorns del Moviment de l'Hospital Clínic de Barcelona, van generar cèl·lules glia derivades de cèl·lules mare. Així van comprovar que els astròcits dels pacients amb Parkinson estan alterats i acumulen nivells anormals de α-sinucleïna.

El següent pas va ser utilitzar la tècnica d'edició genètica CRISPR, van crear dues línies de cèl·lules: una de malalts i una segona d'individus sans, per fer de control. Transferida a les neurones productores de dopamina, va donar lloc a l'escurçament i desintegració de les branques que les neurones projecten per comunicar-se les unes amb els altres (àxons i dendrites). Això va provocar la mort neuronal fins i tot de les neurones d'individus sans.

En canvi, quan els astròcits sans es cultivaven amb neurones de pacients amb Parkinson, es regeneraven els àxons i les dendrites i s'impedia l'acumulació de l'α-sinucleïna. Així es restablia la funció neuronal.
 

Efecte positiu d'un fàrmac

Els investigadors van utilitzar un medicament, desenvolupat per tractar l'acumulació intracel·lular anormal de materials tòxics, en els astròcits de la malaltia de Pàrkinson. I van observar que prevenien l'aparició d'alteracions en els astròcits dels pacients i la propagació de la malaltia a les neurones productores de dopamina. Els resultats són positius, però encara cal ser cauts, com explica Ángel Raya:

"Si bé aquests resultats aplanen el camí per utilitzar els astròcits com una diana per noves teràpies, hi ha molt a aprendre abans que aquests tractaments puguin implementar-se en éssers humans".

Antonella Consiglio reconeix que els autors han quedat sorpresos pels resultats obtinguts. També ressalta la participació dels pacients, sense els quals no s'haurien pogut obtenir les cèl·lules per fer aquestes recerques. Els propers passos, explica, "inclouen la investigació del paper dels astròcits en el 85 al 90 per cent dels casos de Parkinson que són esporàdics, sense causa genètica coneguda".

ARXIVAT A:
Ciència Salut Parkinson