El papa beatifica en català el doctor i sacerdot Pere Tarrés al santuari de Loreto

El papa ha proclamat beats tres membres del moviment Acció Catòlica, entre ells el sacerdot i metge català Pere Tarrés i Claret, en una cerimònia celebrada al costat del santuari marià de Loreto, situat a 300 quilòmetres al nord-est de Roma. Amb veu cansada però clara, Joan Pau II ha subratllat que l'exemple dels nous beats, tots ells morts a mitjans del segle XX, projecta la santedat a la vida quotidiana i la posa a l'abast de l'home comú. El papa ha pronunciat la corresponent frase en llatí per beatificar Pere Tarrés i Claret i els italians Pina Suriano i Alberto Marvelli, després de sentir les seves virtuts glossades pels bisbes de les seves respectives diòcesis. En nom dels tres prelats, s'ha dirigit al pontífex l'arquebisbe de Barcelona, Lluís Martínez Sistach, per demanar la beatificació dels tres membres d'Acció Catòlica que des d'avui han estat elevats als altars. En llengua catalana i dirigint-se als fidels arribats de Catalunya, Joan Pau II ha dit: "el nou beat és un gran honor per a la vostra terra i la seva figura com a home, metge i prevere és un exemple lluminós per als cristians del nostre temps". Al costat de Tarrés han estat beatificats els laics italians Pina Suriano, nascuda a l'illa de Sicília i membre d'Acció Catòlica des dels 12 anys, i Alberto Marvelli, que va exercir la política municipal en la pròxima població de Rímini. Biografia de Pere Tarrés Pere Tarrés i Claret va néixer a Manresa, el 1905, en una família obrera. Els seus pares vivien al barri de Sant Pau, en un pis d'una fàbrica tèxtil. A Barcelona va fer la carrera de Medicina, que es va treure amb qualificació d'excel·lent. Va viure al barri de Gràcia, on va començar a exercir de metge auxiliar. Sempre va tenir una especial cura dels pacients de famílies humils que no podien oferir als malalts una adequada atenció sanitària. En aquesta època, Tarrés formava part de la Federació dels Joves Cristians de Catalunya, de la qual va ser un dels primers associats. Va recórrer tot Catalunya encoratjant els joves a tenir una formació cristiana sòlida. Però tot es va veure truncat per la Guerra Civil. En començar la Guerra Civil va ser perseguit a causa de la seva fe. En aquell enfrontament, l'església catòlica també va quedar dividida. El capità metge Tarrés va atendre soldats al front republicà, primer als Pirineus i després a l'Ebre, i va deixar escrites les experiències en el seu particular "Diari de guerra". Va intentar salvar vides amb els pocs recursos que portava en una farmaciola de campanya. El 1942 va ser ordenat prevere i nomenat vicari de la parròquia de Sant Esteve Sesrovires. Tot i això, a l'edifici que avui és seu de la Fundació Pere Tarrés, va continuar exercint la medicina, i va fundar amb el doctor Gerard Manresa la Clínica de la Mare de Déu de la Mercè per tractar els malalts de tuberculosi. En aquest centre va ingressar afectat per un càncer limfàtic que li va causar la mort el 1950, quan tenia 45 anys. Presents a la cerimònia La delegació espanyola l'ha presidit el ministre de Defensa, José Bono, acompanyat per la directora d'Assumptes Religiosos, Mercedes Rico, i la seva homòloga de la Generalitat de Catalunya, Montserrat Coll. També ha assistit a la beatificació, a títol personal, l'expresident de la Generalitat Jordi Pujol. Amb els beats fets aquest diumenge són ja 1.333 els que ha proclamat el papa Joan Pau II durant el seu pontificat, al costat de 482 sants.