Barcelona busca el panot del segle XXI
El tradicional panot de Barcelona, que identifica la ciutat al món

El panot de la flor, nova vida per a un símbol històric de Barcelona

Tothom que passeja per Barcelona el trepitja, potser sense fixar-s'hi. N'hi ha diversos models, tot i que el de la flor és el més estès. L'Ajuntament ha organitzat un concurs perquè la seva fabricació sigui més sostenible.

Agustí FornéActualitzat

Floquet de Neu és un símbol de Barcelona. La Rambla és un símbol de Barcelona. I el panot de flor s'ha convertit en un símbol de Barcelona. Això explica que hi hagi botigues on exclusivament es ven marxandatge d'aquesta típica llamborda. O que estigui als catàlegs de la majoria de tatuadors de la ciutat.

Però ja ha passat més d'un segle des que es va crear i s'ha de renovar. L'Ajuntament ha convocat un concurs per fer el panot de flor del segle XXI.

No es toca el disseny, no es pot tocar un símbol, però es busca que sigui sostenible i reduir l'impacte negatiu en el medi ambient en el seu procés de fabricació.

"Hem d'aconseguir una peça que s'adapti als reptes actuals --diu Xavier Matilla,  l'arquitecte cap de l'Ajuntament de Barcelona.  Es tracta de reduir els nivells de CO₂ en el procés de fabricació, transport i execució en obra."


Acabar amb "can Fanga"

El panot de la flor va néixer a principis del segle XX. Era l'època que la revista satírica L'Esquella de la Torratxa estripava contra les autoritats barcelonines perquè, per poc que plovia, la ciutat es convertia en un fangar. No és casualitat el malnom de "can Fanga".

L'ajuntament va pensar que la solució seria pavimentar els carrers i el 1906 van convocar un concurs per triar el tipus de panots per fer-ho. En van triar cinc, que encara es poden veure en molts punts de l'Eixample.

Hi havia el de quatre peces, un dels més utilitzats; el de quatre peces amb quatre circumferènciesel de la caravel·la i el de quatre circumferències concèntriques. Però el que va fer més fortuna va ser el panot de la flor.

I qui va fer el panot de la flor? Doncs la mateixa companyia que va dissenyar la majoria de llambordes que hi ha a la ciutat: Escofet i Fortuny. "N'estem molt orgullosos perquè hem aconseguit un fenomen únic en el món; que es vinculi Barcelona amb el seu paviment. Les rajoles són una icona més de la ciutat "–diu Enric Pericas, arquitecte i cap de Relacions Institucionals d'Escofet.


Cap panot tan popular com el de la flor

No se sap qui va dissenyar el panot de la flor. Danae Esparza és la cap d'estudis de disseny de l'Escola ELISAVA i una de les principals estudioses dels paviments de Barcelona. Fins fa uns anys, es deia que el popular panot estava inspirat en el terra d'entrada a la casa Amatller, que va dissenyar l'arquitecte Josep Puig i Cadafalch.

Però, per Esparza, això "no està documentat. El panot de la casa Amatller és de pedra natural tallada i no de ciment hidràulic. El dibuix està fet en baix relleu i el del panot només el contorn. Potser es van inspirar, però no tenim cap documentació que ho confirmi."

Qui tingui curiositat pot buscar per l'Eixample els panots del concurs de fa més d'un segle. Però també pot trobar-ne d'altres que s'hi han instal·lat per la ciutat. El de 9 peces. El de la B de Barcelona que es pot veure al carrer Ganduixer. El paviment ondulat de la Rambla. El que informa les persones cegues que s'apropen a un pas de vianants. I també hi ha d'artístics com mosaic de Miró a la plaça de l'Os; o el mosaic de Tharrats, al Mirador de l'alcalde; o el característic de la plaça de Catalunya.

I qui tingui temps a perdre pot passejar per l'Eixample i buscar pels portals un estri que servia per treure's el fang de les sabates abans d'entrar a casa. Per no oblidar els orígens de "can Fanga".

ARXIVAT A:
Medi ambientUrbanisme Ajuntament de Barcelona
VÍDEOS RELACIONATS
Anar al contingut