El Palau de Pedralbes ja és de la Generalitat, que el convertirà en segona seu del govern

El Palau de Pedralbes ja és de la Generalitat. S'ha completat finalment la cessió de l'Ajuntament arran d'un acord que ve de lluny i que ha estat molt temps encallat. Així ho ha anunciat la portaveu del govern, Patrícia Plaja, en la roda de premsa posterior al Consell Executiu.

A partir d'ara, el govern vol que sigui de facto el segon Palau de la Generalitat, on el president podrà organitzar tot tipus d'actes i trobades, com es fa ara per exemple al Saló Sant Jordi. En paraules de Plaja, "tindrà un paper institucional rellevant".

D'aquesta manera, l'administració catalana passa a ser la nova propietària de la finca, amb una superfície de 73.160 metres quadrats i, per tant, n'assumirà totes les despeses de manteniment.

Aquest edifici i els seus jardins, objecte de la cessió, s'incorporaran a l'Inventari General de Béns de la Generalitat de Catalunya.

Un acord que ve de lluny

El desembre del 2004, la Generalitat i l'Ajuntament de Barcelona van firmar un acord de cessió d'ús del Palau de Pedralbes i els seus jardins, perquè el govern català el fes servir per a actes protocol·laris.

A canvi, la Generalitat contribuiria a la reforma de la plaça de les Glòries, on s'ubicaria el Centre Cultural del Disseny (Disseny Hub), que al seu torn acolliria els museus que hi havia al seu moment a Pedralbes (el Museu de Ceràmica i el d'Arts Decoratives). Un cop fet aquest trasllat, el consistori barceloní cediria la propietat del Palau al govern català, i ara faltava acabar amb aquesta part de l'acord.

El març del 2019, el ple de l'Ajuntament de Barcelona va aprovar la cessió gratuïta de la finca a la Generalitat, però no ha estat fins ara que es culmina tot aquest procés.

Polèmica pel Festival Jardins de Pedralbes

Aquest espai té un punt de polèmica en relació amb el Festival Jardins de Pedralbes, que es fa a l'estiu, ja que fins ara només hi havia una promotora que l'explotava i ara n'ha sortit una altra d'interessada. Això obliga l'Ajuntament a obrir un concurs públic per a l'edició d'aquest any, que ja té noms del cartell anunciats i 30.000 entrades anticipades venudes.

La Generalitat n'està al cas i en qualsevol cas diu que respectarà el resultat de la licitació, que continuarà gestionant-se des de l'Ajuntament de Barcelona.

Residència de reis i altres caps d'estat

Els últims anys, el Palau de Pedralbes ha estat testimoni dels esmorzars de Sant Jordi impulsats pel president Maragall, el casament de la infanta Cristina i Iñaki Urdangarin i la reunió de la primera taula de diàleg entre els presidents Quim Torra i Pedro Sánchez, entre altres esdeveniments. Des del 2010, la Unió per la Mediterrània hi té la seu permanent.

Però la història del Palau de Pedralbes ve de lluny. Té el seu origen a l'antiga masia de Can Feliu, del segle XVII. La finca la va adquirir el 1862 el comte Eusebi Güell. Més tard va cedir la casa i part dels jardins a la Corona, en agraïment pel seu nomenament nobiliari, i la residència va acollir el rei Alfons XIII en les seves estades a Barcelona.

El 1924 es va convertir oficialment en Palau Reial, però, en proclamar-se la República el 1931, va passar a ser propietat de l'Ajuntament de Barcelona, que hi va instal·lar el Museu d'Arts Decoratives, inaugurat el 1932.

El 1937 es va convertir temporalment en seu del govern de la República i Juan Negrín i la resta de ministres hi van governar. Durant el règim franquista va tornar a ser residència del cap de l'Estat.