El País Valencià i Múrcia aniran al Constitucional si no es recupera el transvasament de l'Ebre del PHN
L'acord del minitransvasament de l'Ebre cap a Barcelona ha aixecat irades crítiques en aquelles comunitats que més havien reclamat el Pla Hidrològic Nacional: el País Valencià i Múrcia. De fet, els presidents dels dos executius, governats pel Partit Popular, han exigit que es recuperi el projecte de transvasament de l'Ebre previst al Pla Hidrològic Nacional, que el PSOE va derogar la legislatura passada. A les crítiques contra la transferència d'aigua a Barcelona, s'hi ha sumat Aragó, en aquest cas presidida pels socialistes, que ja ha encarregat un informe jurídic per determinar si el projecte és, des del punt de vista jurídic, un transvasament, una mesura prohibida per l'Estatut aragonès.
El president valencià, Francisco Camps, i el president de Múrcia, Ramón Luis Valcárcel, s'han reunit aquest dijous durant tres hores i mitja a la Generalitat Valenciana per decidir si tiraven endavant mobilitzacions de protesta contra el minitransvasament d'aigua de l'Ebre a Barcelona. Finalment han optat per no convocar cap manifestació ells, però donar suport i encapçalar les que es convoquin per reclamar aigua de l'Ebre i en contra que només es cedeixin recursos hídrics a Barcelona.
Dimecres Valcárcel ja avançava que podrien decidir "mobilitzar la societat per reclamar una aigua que és d'Espanya i ningú no necessita" ja que la mesura es tracta d'"una provocació per als ciutadans de Múrcia, el País Valencià i Almeria".
El que sí que tenen clar és que exigiran "la recuperació total" del projecte de transvasament de l'Ebre i, si no és així, presentaran un recurs al Tribunal Constitucional.
Per la seva part, el Partit Popular vol que el president del govern espanyol comparegui al Congrés perquè expliqui la decisió de portar aigua a Barcelona a través del minitransvasament de l'Ebre. Els populars volen saber també si José Luis Rodríguez Zapatero aplicarà mesures semblants en altres regions. El PP assegura que aquesta mesura forma part del Pla Hidrològic Nacional, que Zapatero va derogar en la primera legislatura. Tanmateix, no serà fins que Zapatero aparegui al Congrés que els populars decidiran si donen suport a eventuals mobilitzacions contra el minitransvasament.
L'acord d'abastiment d'aigua a Barcelona també ha tingut ressò a Aragó, aquesta governada pels socialistes. El govern aragonès ha encarregat als seus serveis jurídics i a la Comissió Jurídica Assessora l'elaboració d'un informe per determinar si el projecte de transferència d'aigua de l'Ebre cap a Barcelona és, des del punt de vista jurídic, un transvasament. L'executiu basa la seva oposició en el seu Estatut d'Autonomia, que recull que el govern vetllarà per evitar transferències d'aigües de les conques hidrogràfiques de les quals forma part i que afecten interessos de sostenibilitat. El govern aragonès també ha demanat al govern de Madrid que li faci arribar de manera urgent tota la informació sobre aquest projecte.
Per la seva banda, el PSOE defensa la seva responsabilitat en la gestió de l'aigua i assegura que la mesura no afectarà el cabal de l'Ebre.
