El "pacte de claredat" proposat per Torrent, vist pels experts en dret constitucional
El president del Parlament, Roger Torrent, ha portat a Madrid aquesta setmana la proposta d'un pacte de claredat, inspirat en el cas del Quebec, que permeti establir les bases de quan i com fer un referèndum d'autodeterminació.
El Tribunal Constitucional espanyol, en reiterades ocasions, i el Tribunal Suprem del Canadà, el 1998, han rebutjat un referèndum d'autodeterminació a Catalunya o el Quebec. La diferència és que el dictamen del tribunal canadenc va imposar als polítics l'obligació d'habilitar mecanismes legals si una part significativa de la població manifesta reiteradament la seva voluntat de decidir.
El president del Parlament ha advertit aquesta setmana que si persisteix "el bloqueig, la persecució judicial i el menyspreu", la resposta de la societat catalana serà "la mobilització permanent". Alguns, però, qüestionen el recorregut que pot tenir l'aposta de Torrent.
Experts en dret constitucional apunten que la proposta de Torrent s'allunya de la unilateralitat i que busca unir la voluntat d'una part significativa de la població.
Xavier Arbós, catedràtic en Dret Constitucional a la Universitat de Barcelona, considera que l'actual jurisprudència del Constitucional faria necessària una reforma constitucional per poder plantejar un referèndum pactat:
"La jurisprudència del TC que fa impossible, fins i tot, un referèndum consultiu sobre la secessió. Fins i tot, un referèndum convocat pel govern central. Fins i tot, un referèndum acordat amb la Generalitat en el marc de Catalunya. Hi ha coses, ens diu el TC, que només es poden preguntar en el marc d'una reforma constitucional."
Per a Jaume López, professor de Ciència Política a la Universitat Pompeu Fabra, els diferents actors polítics haurien de plantejar un camp de joc que primés el dret a decidir davant el dret a l'autodeterminació:
"Estaries buscant desenvolupar més el dret a decidir que el dret a l'autodeterminació. En una democràcia del segle XXI ha de ser possible preguntar a la ciutadania quan hi ha una demanda clara a favor de fer un referèndum. Però, a diferència del Canadà, aquest camp de joc no l'estableix un tribunal sinó que es busca plantejar entre els actors polítics."
El president del Parlament, Roger Torrent, insisteix que hi ha una àmplia majoria que s'ha manifestat, al carrer i a les urnes, a favor del referèndum. Per això, vol asseure's amb l'Estat per establir quan i com Catalunya pot preguntar sobre la independència.
"El pacte juga a favor, en relació a la societat catalana, d'aconseguir àmplies majories; i pel que fa al context espanyol, juga a què aquelles solucions que es trobin des del principi hagin de trobar-se dins la Constitució espanyola", considera Jaume López.
"Si ja no s'està en aquesta lògica, que és la lògica de la unilateralitat, és un pas cap a expressar una certa voluntat d'acord", opina Xavier Arbós.
Els comuns ja havien defensat una proposta semblant. A Madrid, Jordi Turull, Marta Rovira i Joan Herrera van rebre el no del Congrés dels Diputats el 2014 per a un referèndum. Dos anys més tard, el 2016, el PSOE va bloquejar també la iniciativa del socialista Miquel Iceta per a un pacte de la claredat.
