El "pacient de Düsseldorf", tercer cas al món que es cura del VIH amb cèl·lules mare

La tercera persona guarida la confirma la revista Nature; TV3 ha entrevistat el segon cas que es va conèixer, el "pacient de Londres"

Mònica Bertran Brancós/Coia Ballesté BrumósActualitzat

Aquest dilluns, en una publicació a la revista Nature, s'ha confirmat el tercer cas de curació d'una persona amb VIH després d'un trasplantament amb cèl·lules mare.

Els científics asseguren que, per ara, són casos excepcionals, però que els animen a seguir investigant.

Durant més d'una dècada, l'única persona al món curada del VIH va ser Timothy Brown, també conegut com el "pacient de Berlín".

En els tres últims anys, però, hi ha hagut dos casos més. El d'ara, conegut com a "pacient de Düsseldorf", que prefereix mantenir l'anonimat, i, prèviament, Adam Castillejos, el "pacient de Londres", que ha concedit una entrevista a TV3.

"Quan em van diagnosticar el VIH era l'any 2003. En aquell moment vaig sentir que era una pena de mort. Et deien que tenies deu anys per viure, et deien: 'Ok, ves-te'n, ara, i viu els últims deu anys de la teva vida amb felicitat.'"

Gràcies als tractaments antiretrovirals, el VIH va passar de malaltia mortal a crònica. Però l'erradicació del virus semblava impossible. Javier Martínez-Picado, investigador ICREA a l'IrsiCaixa, explica:

"Hem passat d''això és una malaltia que no es pot curar' a 'hi ha un cas de curació i no sabem per què ha passat'.

Recorda que va ser així "durant molts anys" i que ara ja hi ha "dos casos, tres casos i alguns que vindran més endavant". "Per tant, ja no és una anècdota", afegeix Martínez-Picado.

El "pacient de Düsseldorf"

La tercera persona que s'ha curat de VIH, el "pacient de Düsseldorf" és un home de 53 anys a qui fa deu anys li van fer un trasplantament de cèl·lules mare per tractar una leucèmia que tenia a banda del VIH.

Fa quatre anys li van retirar el tractament antiretroviral i des d'aleshores té el virus indetectable.

En aquests tres casos hi havia VIH i càncer de la sang, i els trasplantaments de cèl·lules mare es van fer amb donants que tenien una mutació genètica molt poc freqüent que bloqueja l'entrada del VIH a les cèl·lules.

Martínez Picado remarca: "Si trobem donants que no tinguin aquesta porta d'entrada i que siguin compatibles amb el receptor del trasplantament -la probabilitat és d'un entre un milió-, doncs tenim una oportunitat per curar."

El trasplantament de cèl·lules mare no és una opció per a tothom, ja que té un risc molt alt de mort, "però sí que ens dona la prova de concepte molt important i és que el virus, la infecció per VIH, es pot curar".

Quan això passa, els pacients, sovint, senten que el seu cas va molt més enllà de la seva pròpia curació.

El "pacient de Londres"

El pacient de Londres, Adam Castillejos recorda a TV3 que quan el 2012 li van diagnosticar càncer va ser "també una sentència de mort", però amb la diferència que "aquesta vegada, podia explicar-la".

TV3 ha entrevistat el "pacient de Londres", la segona persona que es va curar del VIH

I és que l'estigma continua pesant molt sobre el VIH. Castillejos denuncia una associació d'idees que està convençut que ha de canviar:

"El VIH és odi, i el càncer, amor."

Per mirar d'aconseguir-ho, ha decidit dedicar-se a "ser el pacient de Londres i l'ambaixador de l'esperança" sobre "una malaltia com qualsevol altra", però "que té un gran estigma".

 

ARXIVAT A:
CiènciaSidaRecerca científica
VÍDEOS RELACIONATS
Anar al contingut