El Nobel de Física distingeix invencions revolucionàries en el camp dels làsers

El Premi Nobel de Física 2018 ha estat atorgat als nord-americans Arthur Ashkin i Donna Strickland i al francès Gérard Mourou. El guardó se'ls ha concedit "per  les seves revolucionàries invencions en el camp de la física del làser".

El premi no s'ha dividit equitativament entre tots tres. Arthur Ashkin, que va treballar als laboratoris Bell i a Lucent Technologies, se n'endú la meitat. I l'altra meitat es reparteix a parts iguals entre Gérard Mourou i Donna Strickland, que van fer la recerca que els ha valgut el guardó a la Universitat de Michigan.

Els treballs d'Ashkin han permès utilitzar el làser com unes pinces diminutes per "agafar" partícules, àtoms i molècules. Això ha obert la porta a manipular fins i tot elements vius com virus i bacteris sense destruir-los. Però també es fa servir per estudiar processos biològics que es produeixen a l'interior de les cèl·lules.

BREAKING NEWS⁰The Royal Swedish Academy of Sciences has decided to award the #NobelPrize in Physics 2018 "for groundbreaking inventions in the field of laser physics" with one half to Arthur Ashkin and the other half jointly to Gérard Mourou and Donna Strickland. pic.twitter.com/PK08SnUslK

— The Nobel Prize (@NobelPrize) 2 d'octubre de 2018

L'Acadèmia Nobel afirma en un dels seus tuits que amb aquests treballs "la ciència-ficció ha esdevingut realitat". En molts laboratoris la tècnica s'ha utilitzat per observar, moure, girar i tallar aquestes màquines vives amb el raig de llum làser.

Per la seva banda, Mourou i Strickland van crear conjuntament  la tècnica anomenada "chirped pulse amplification" o CPA, que es podria traduir per amplificació de pulsacions piulades. Es tracta d'un sistema per amplificar pulsacions de làsers ultracurtes. Són tan breus que duren picosegons, és a dir, bilionèsimes de segon.

Això va obrir el camí per aconseguir làsers amb les pulsacions més curtes i intenses que mai s'havien produït. Aquestes pulsacions han permès tallar materials de manera molt precisa. També s'ha utilitzat en elements vius.

Un dels exemples són les operacions oculars, que es practiquen arreu del món gracies a aquesta tècnica.

El Nobel de Física d'aquest any presenta dues peculiaritats. Strickland és la tercera dona que obté el guardó en aquest apartat. La primera a obtenir-lo va ser Marie Curie, que el va rebre el 1903  (el 1911 obtindria també el de Química). La segona va ser Maria Goeppert Mayer, a qui se l'hi va atorgar el 1963.

Una altra peculiaritat és l'edat del principal guardonat, Ashkin, que amb 96 anys es converteix en el Premi Nobel més longeu de la història.