El neandertal amb mal de queixal que va prendre aspirina i antibiòtic

Rinoceront llanut i mufló amb guarnició de bolets. Aquest era el menú dels neandertals que vivien a la cova de Spy, situada vora la localitat de Jemeppe-sur-Sambre (Bèlgica). S'ha pogut saber gràcies a l'anàlisi de l'ADN extret de la placa dental calcificada -anomenada popularment tosca o carrall- en dos neandertals trobats en aquesta cova. La plaça dental atrapa trossets de menjar.

Es descriu en un article publicat en línia a la revista "Nature". En l'estudi, fet per un equip internacional liderat per Laura Weyrich, de la Universitat d'Adelaide (Austràlia), també ha analitzat l'ADN trobat en les plaques dentals de dos individus procedents de la cova d'El Sidrón (Astúries). S'ha vist que aquests tenien una dieta totalment vegetariana, amb bolets, pinyons, molsa i escorça d'arbre. Això revela una diferència entre neandertals belgues i asturians: aquests últims eren recol·lectors que vivien del que trobaven en el bosc, mentre que els primers també eren caçadors.

Els investigadors, entre els quals hi ha Karen Hardy, investigadora ICREA del departament de Prehistòria de la Facultat de Filosofia i Lletres (Universitat Autònoma de Barcelona), i Carles Lalueza-Fox, de l'Institut de Biologia Evolutiva (CSIC-Universitat Pompeu Fabra), han pogut fer unes altres troballes que donen llum sobre el mode de vida dels neandertals, perquè la placa dental també conserva restes de microorganismes.

Així, s'ha pogut observar que un dels individus d'El Sidrón tenia a la placa un paràsit que causa diarrea. També s'hi ha trobat i seqüenciat ADN de Methanobrevibacter oralis, un bacil associat amb malalties de les genives. Es tracta de l'ADN microbià més antic seqüenciat fins ara -els neandertals estudiats tenen entre 42.000 i 50.000 anys d'antiguitat.

Les sorpreses dels investigadors no acaben aquí. Aquest individu també tenia un abscés visible a la mandíbula. Per tant, estava malalt, però tenia prou coneixements per automedicar-se. A la placa s'hi han trobat restes de pollancre, un arbre que conté àcid salicílic, un analgèsic a partir del qual s'obté l'àcid acetilsalicílic -més conegut amb el nom comercial d'Aspirina.

Aquest neandertal també havia pres un tipus de floridura del gènere Penicllium. És a dir, que utilitzava substàncies amb propietats antibiòtiques unes desenes de milers d'anys abans que Fleming els descobrís tot revisant unes plaques acumulades en el seu laboratori.

Tot això ajudarà a reconstruir el mode de vida de poblacions de neandertals separades per uns quants milers de quilòmetres. Però també aporta dades sobre l'evolució dels patògens. Així, els microorganismes trobats en els neandertals d'El Sidrón estan emparentats amb els que es troben en els ancestres africans de l'home modern i en ximpanzés. En canvi, els neandertals de Spy tenen microorganismes similars als de les poblacions de caçadors-recol·lectors i properes a la dels humans moderns i a la dels primers agricultors.