El múscul de l'espontaneïtat
En Dani Ramírez ja ens havia advertit que se'n preparava una de grossa però sempre tendim a pensar que no n'hi haurà per a tant. Dilluns al matí arribaven les primeres confirmacions sobre la baixada significativa de la cota de neu. A la reunió del "TN vespre" de la una, ja es veia a venir que la situació podria esdevenir especial i els primers flocs de neu que agafaven al terra de Sant Joan Despí, ara sí, feien témer el pitjor.
D'una banda, venia de gust fer una mica de gresca i immortalitzar el moment amb les càmeres dels telèfons mòbils, però de l'altra, s'imposava començar a preveure una escaleta del "Telenotícies" que pogués donar una imatge completa del que passava al país.
Els equips havien de sortir ràpidament per esquivar obstacles i viure en primera persona els conflictes que la neu i el gel anaven provocant. Calia parlar amb les delegacions per saber quines eren les possibilitats de connectar en directe i rebre cròniques detallades del que estava passant. Massa tard. La mobilitat era una assignatura pendent. Costava arribar on passaven les coses: milers de persones atrapades a les carreteres i als trens. 170 vies afectades, més de 30 carreteres completament tallades, un centenar d'accessos amb cadenes. Afectacions importants a Rodalies i Ferrocarrils de la Generalitat. Talls de subministrament elèctric a diverses zones del país. 166.000 alumnes sense escola.
Passaven els minuts i les imatges es feien esperar. Per sort, el múscul de l'espontaneïtat està ben entrenat a Catalunya. Una munió de reporters ocasionals va començar a fer arribar al portal, al 3cat24.cat, tot un seguit de vídeos i fotografies que donaven testimoni dels efectes del mal temps a les carreteres, a les escoles, als carrers de les ciutats, a les cases... Mig milió de pàgines vistes, no és cosa de broma. Estem parlant del temporal de neu i vent més intens des del 2001 i, en concret, a Barcelona, no passava res semblant des de feia 17 anys.
Finalment, es van fer les nou i el "TN" va començar a connectar amb els principals punts del país on es vivien situacions excepcionals. Vam mostrar una realitat que convidava a reflexionar sobre si estem o no preparats per donar respostes convincents davant de situacions com aquestes. El que es viu aquests dies als principals aeroports europeus n'és una altra mostra.
Acabat el "Telenotícies" bona part del país continuava col·lapsat. El més assenyat era quedar-se a dormir en un hotel al costat de TV3. No obstant això, el record llunyà però viu que tinc encara de la nevada del 1962, a coll de la meva mare cap a casa dels avis suportant estorat els flocs de neu a la cara, em va fer pensar que volia veure la reacció dels meus fills en el primer temporal potent de neu que els ha tocat viure a la ciutat. La ronda de Dalt era una pista de gel i m'havia de concentrar en no sortir de les roderes sense perdre l'equilibri. I és que aquell 8 de març no era el millor dia per anar pel món en moto i "sense cadenes".
D'una banda, venia de gust fer una mica de gresca i immortalitzar el moment amb les càmeres dels telèfons mòbils, però de l'altra, s'imposava començar a preveure una escaleta del "Telenotícies" que pogués donar una imatge completa del que passava al país.
Els equips havien de sortir ràpidament per esquivar obstacles i viure en primera persona els conflictes que la neu i el gel anaven provocant. Calia parlar amb les delegacions per saber quines eren les possibilitats de connectar en directe i rebre cròniques detallades del que estava passant. Massa tard. La mobilitat era una assignatura pendent. Costava arribar on passaven les coses: milers de persones atrapades a les carreteres i als trens. 170 vies afectades, més de 30 carreteres completament tallades, un centenar d'accessos amb cadenes. Afectacions importants a Rodalies i Ferrocarrils de la Generalitat. Talls de subministrament elèctric a diverses zones del país. 166.000 alumnes sense escola.
Passaven els minuts i les imatges es feien esperar. Per sort, el múscul de l'espontaneïtat està ben entrenat a Catalunya. Una munió de reporters ocasionals va començar a fer arribar al portal, al 3cat24.cat, tot un seguit de vídeos i fotografies que donaven testimoni dels efectes del mal temps a les carreteres, a les escoles, als carrers de les ciutats, a les cases... Mig milió de pàgines vistes, no és cosa de broma. Estem parlant del temporal de neu i vent més intens des del 2001 i, en concret, a Barcelona, no passava res semblant des de feia 17 anys.
Finalment, es van fer les nou i el "TN" va començar a connectar amb els principals punts del país on es vivien situacions excepcionals. Vam mostrar una realitat que convidava a reflexionar sobre si estem o no preparats per donar respostes convincents davant de situacions com aquestes. El que es viu aquests dies als principals aeroports europeus n'és una altra mostra.
Acabat el "Telenotícies" bona part del país continuava col·lapsat. El més assenyat era quedar-se a dormir en un hotel al costat de TV3. No obstant això, el record llunyà però viu que tinc encara de la nevada del 1962, a coll de la meva mare cap a casa dels avis suportant estorat els flocs de neu a la cara, em va fer pensar que volia veure la reacció dels meus fills en el primer temporal potent de neu que els ha tocat viure a la ciutat. La ronda de Dalt era una pista de gel i m'havia de concentrar en no sortir de les roderes sense perdre l'equilibri. I és que aquell 8 de març no era el millor dia per anar pel món en moto i "sense cadenes".
