El Mundial de Rússia dispara un 140% el negoci de les empreses d'apostes online

El joc per internet, com les apostes esportives, el pòquer o el bingo, té una presència cada vegada més gran en publicitat, i el Mundial de futbol d'aquest estiu va disparar-ne el marge de beneficis. També el nombre de jugadors s'ha multiplicat en els últims anys.

Si durant la primera meitat del 2017 hi havia 563.000 jugadors actius de joc online a Espanya, un any després, fins aquest mes de juny, n'hi havia 883.000. Això significa un increment del 56% en un sector que creix, davant la preocupació de les associacions d'addiccions al joc.

El Mundial de futbol va fer que milions de persones s'enganxessin al televisor, però les sorpreses al camp de joc no només van disparar les audiències. Les apostes esportives online van fer més diners que mai.

Molta gent va apostar, però pocs van encertar els resultats inesperats. Per a les empreses, doble negoci.

Uns marges que no han parat de créixer. El 2014, amb el Mundial del Brasil, el marge de benefici era d'uns 68 milions d'euros. Quatre anys després, amb el de Rússia, el marge s'ha més que duplicat, fins als 169 milions d'euros. Un 140% més. A aquests diners, però, se'ls ha de descomptar la publicitat, on s'ho juguen tot.

Un 160% més en inversió publicitària

Que Neymar, Ronaldo o Cristiano Ronaldo anunciïn el joc online no és gens barat. Si abans centres físics com aquest acaparaven tota la inversió, ara, les campanyes es fan a televisió o internet.

Fa quatre anys, el sector destinava més de 60 milions d'euros en publicitat durant la primera part de l'any. Aquest any, la xifra supera els 157 milions d'euros, un 160% més.

Però l'us de grans estrelles preocupa les associacions d'addiccions al joc, que alerten que genera un atractiu per als joves que pot crear problemes.

A Itàlia ja ho han prohibit equiparant-la al tabac. A Espanya no figura a cap agenda política. Mikel López de Torre, president patronal joc online JDigital, assegura que és difícil que cap país agafi el model d'Itàlia.

" El context en el que es produeix aquesta proposta d'Itàlia, dins d'una sèrie de mesures populistes, i crec que és difícil que s'agafi com a exemple a cap país d'Europa."

En tot cas, tots aquests diners les generen empreses que en la majoria de casos tenen la seu a països amb una fiscalitat més baixa com Gibraltar o Malta.

Montoro va intentar atreure-les aprofitant el Brexit amb una rebaixa de l'impost del joc i fent de Ceuta i Melilla gairebé un paradís fiscal. Però la jugada sembla que, de moment, no està sortint bé.