Barcelona

El mosquit tigre ja viu en 55 municipis catalans

El mosquit tigre asiàtic s'expandeix com una taca d'oli. Un informe elaborat pel Departament de Medi Ambient assenyala que aquesta espècie s'ha instal·lat ja en 55 localitats de 7 comarques catalanes. Els primers exemplars es van detectar a Sant Cugat del Vallès i, segons la Generalitat, el setembre que ve es podrien estendre a més poblacions. El millor per frenar la ploriferació d'aquests insectes és evitar que posin ous i que creixin les larves aquàtiques, cosa que s'aconsegueix amb l'eliminació dels punts d'aigua on poden créixer.

Actualitzat

El Departament de Medi Ambient ha fet el tercer estudi de seguiment anual de la població del mosquit tigre asiàtic per conèixer la distribució territorial de l'espècie, avaluar la seva evolució i la seva capacitat d'expansió. L'informe ha constatat que el mosquit tigre és en 55 municipis de 7 comarques: l'Alt Penedès, el Baix Llobregat, el Garraf, el Maresme, el Tarragonès, el Vallès Occidental i el Vallès Oriental.

L'expansió any a any

L'any 2004 es va detectar la primera colònia del mosquit de la península Ibèrica a Sant Cugat del Vallès.

L'any 2005 s'havia expandit a Cerdanyola, Sant Quirze, Rubí, Molins de Rei, Ripollet, Terrassa, Barcelona, Barberà del Vallès, el Papiol, Altafulla i Molins de Rei.

El 2006 es va detectar el desenvolupament complet del cicle del mosquit tigre a Montcada i Reixac, Badia del Vallès, Santa Perpètua de Mogoda, Castellbisbal, Polinyà, Caldes d'Estrac, Sitges i Vilanova i la Geltrú. També es va comprovar que s'havia estès a Gavà, Castelldefels, l'Hospitalet de Llobregat, Pallejà, Esplugues de Llobregat, Sant Just Desvern, Sant Feliu de Llobregat i Vallirana.

El 2007, com ja es preveia, el nombre de municipis afectats pel mosquit tigre va augmentar cap a Gelida, Arenys de Mar, Sabadell, Ullastrell, Castellar del Vallès, Palau-solità i Plegamans, Mollet del Vallès i Sant Fost de Campsentelles, Viladecans, el Prat de Llobregat, Castellví de Rosanes, Sant Joan Despí, Sant Andreu de la Barca, la Palma de Cervelló, Martorell, Sant Boi de Llobregat, Cornellà, Abrera, Santa Coloma de Cervelló i Esparreguera.

A més a més, se n'han trobat d'adults a Santa Coloma de Gramenet, Sant Adrià de Besòs, Badalona, el Masnou, Canet de Mar, Montgat i Cubelles. En aquests indrets, però, no s'ha trobat que es reproduïssin.

Al setembre, més

Al setembre és quan es podria detectar la presència del mosquit tigre en més municipis, ja que és l'època de l'any en què es produeix l'expansió.

El cap del Servei de Protecció de la Fauna, Flora i Animals de Companyia de la Direcció General del Medi Natural, Jordi Ruiz, ha afirmat que "cada any augmenta la presència del mosquit tigre a Catalunya, i la previsió per a aquesta temporada és que continuï la seva expansió pels municipis de la regió metropolitana, Tarragonès, Garraf i Maresme". La progressió del mosquit tigre, ha dit, "és més accentuada als municipis on encara no s'ha detectat que no en aquells on ja té presència, perquè allà on no existeix no es prenen mesures de prevenció i per això és més senzill que s'expandeixi en aquestes zones".

Per això, Ruiz recorda que "és molt important eliminar tots els possibles hàbitats del mosquit tigre (fins i tot abans que arribi a una zona) i evitar que hi hagi aigua acumulada en petits recipients (plats de testos, joguines, gots, ampolles, i d'altres de similars, que afavoreixi la seva reproducció i proliferació. Les piscines, aiguamolls, rius i altres masses d'aigua més grans no són adients per al mosquit tigre".

Biologia del mosquit tigre

El mosquit tigre pertany a la família "Culicidae" i es caracteritza pel color del seu abdomen, punxegut, i per les potes de bandes blanques i negres molt visibles a simple vista, dues característiques que s'han de tenir en compte a l'hora d'identificar aquesta espècie de mosquit per no confondre'l amb d'altres que se li assemblen. Els trets característics són una línia blanca que recorre la part posterior del tòrax i el marcat color blanc de la punta dels palps (que són qualsevol dels apèndixs segmentats que porten al voltant de la boca certs artròpodes i que tenen una funció tàctil o gustatòria).

Anar al contingut