El Montserratí vol ser la quaranta-tresena comarca de Catalunya

Catorze municipis del Baix Llobregat, el Bages i l'Anoia fan el primer pas per constituir una nova comarca: el Montserratí
El Montserratí vol ser la quaranta-tresena comarca de Catalunya
Martorell

El Montserratí vol ser la quaranta-tresena comarca de Catalunya

Catorze municipis del Baix Llobregat, el Bages i l'Anoia fan el primer pas per constituir una nova comarca: el Montserratí
redacció Actualitzat
Després de la publicitat pots interactuar amb el player amb els següents botons Instruccions per interactuar amb el player

Una quinzena de municipis del Baix Llobregat, l'Anoia i el Bages volen passar a formar una nova comarca. L'anomenarien el Montserratí i seria la quaranta-tresena de Catalunya.

Creuen que són una realitat diferent i, tot i no tenir encara el suport popular, han creat una plataforma per explicar als veïns els avantatges de tenir comarca pròpia. De fet, Martorell, que es perfila com a possible capital, té molts dels serveis que ofereix qualsevol capital de comarca.

Aquest dimarts es farà la presentació a l'Enrajolada de Martorell, i només hi assistiran 4 o 5 alcaldes dels 14 municipis implicats.

És un projecte amb arrels històriques que es tornen a posar d'actualitat. Els que ho reclamen diuen que se senten lluny de les capitals administratives respectives -Sant Feliu de Llobregat, Igualada i Manresa-, que se senten poc atesos i, per tant, reclamen més recursos per donar més serveis a les seves poblacions.

Malgrat tot, els mateixos promotors del projecte reconeixen que tenen un escull important al davant: donar-lo a conèixer per aconseguir el consens tant polític com social: afectaria prop de 150.000 persones. L'alcalde de Martorell, Xavier Fonollosa, ho defensa:

"El Baix Llobregat és una comarca artificial. És un fuet allargassat amb tres zones diferenciades que és la zona delta, la zona centre i la zona nord. I que, a més a més, sempre ho hem dit, només ens uneix una autovia i un riu."

Molts ajuntaments, com Esparreguera o Olesa, no s'han pronunciat perquè esperen conèixer els detalls de la proposta per sumar-s'hi o no. En qualsevol cas, la població afectada hauria de ratificar els canvis en un referèndum.

VÍDEOS RELACIONATS

Anar al contingut