"El monstre de Banyoles": exalumnes denuncien abusos d'un antic professor

Un mestre que era tot un referent a Banyoles hauria abusat dels seus alumnes fins a mitjans dels anys noranta. Autor de diversos llibres i publicacions, no el qüestionava ningú i tenia un reconegut prestigi social. Tot i així, per alguns alumnes era vist com un monstre que actuava sense cap escrúpol per aconseguir els seus objectius.

Descriuen abusos físics, sexuals i psicològics comesos per un mestre de l'escola pública La Vila-Baldiri Reixac de Banyoles. En el seu moment no es va presentar cap denúncia i ara els presumptes delictes han prescrit.

Els fets s'haurien comès durant gairebé tres dècades i mantingut en silenci fins que una de les víctimes, la Meritxell Carpio, alumna de 7è i 8è el 1990-1992, va decidir alçar la veu a través de la publicació d'un llibre, 20 anys més tard, fruit d'un procés de teràpia psicològica.

Jo m'adono que he d'anar a teràpia - explica- quan les meves filles tenen tres anys i que jo estava fent amb elles el que ell m'havia fet a mi. Per qualsevol cosa perdia els nervis i cridava i, fins i tot, alguna vegada les havia arribat a picar.

A partir d'aquell moment, un grup d'antics alumnes també van trencar el silenci i van explicar les experiències personals viscudes durant l'etapa a l'escola i les conseqüències que això ha tingut.

Segons Joan Soler, alumne de 7è i 8è d'EGB 1988-1990, la situació viscuda generava molta ansietat.

"El que més recordo quan penso en aquella època - diu- és l'angoixa. Aquella bola que se't posava a l'estómac, que començava el diumenge al vespre pensant que l'endemà havies de començar la classe fins al divendres a la tarda no se n'anava, era una angoixa constant. Per a mi, era un calvari.

Els testimonis són molts. Pere Rubiola, alumne de 7è i 8è d'EGB 1992-1994, en té un record molt clar.

"Trobar-se a soles amb aquest monstre en una sala tancat -explica- i que té llibertat absoluta de fer el que vulgui amb criatures de dotze anys".

Gemma Mach, alumna de 7è i 8è d'EGB 1990-1992, descriu el comportament del mestre.

"Realment, el que feia aquest senyor -diu- no era normal. No era normal que em fes quedar a l'hora del pati per repassar la redacció i no era normal que tanqués la porta i no era normal que em fes seure a la seva falda."

Segons Toni Velasco, alumne de 8è d'EGB 1989, era molt agressiu.

"¡Levántate, maldito cerdo! Te vas a acordar del dia en que te parió tu madre.  No te mereces ni el aire que respiras.".  Això són paraules d'ell.

Per a Marçal Llach, alumne de 7è i 8è d'EGB 1992-1994, era un monstre.

"Tinc tres fills petits i els dic que els monstres no existeixen. Quan em diuen que tenen por i que se'n van a dormir, però en certa manera jo n'he conegut un. Ell era un monstre, totalment.

Els participants del documental, que llavors eren alumnes d'entre 12 i 14 anys, relaten episodis de molta violència a l'aula i descriuen la brutalitat dels mètodes del mestre.

"Recordo una vegada un nano -assegura Gemma Mach- que li feia de professor de socials i havíem de portar un mapa mut i fer els rius. No sé si no ho va fer o es va equivocar... Li va fer menjar el mapa.  Però, literalment. Va posar-li dins la boca i  va dir-li «mastega»".

Per a Joan Soler, alumne de 7è i 8è d'EGB 1988-1990, l'agressivitat es posava en marxa en qualsevol moment i per qualsevol motiu, fos o no important. Segons Jordi Pons, alumne de 8è d'EGB 1992-1994, les escenes de violència es repetien.

"Venir directament corrent cap a tu -explica- i agafava la cadira, estrènyer-la amb tota la seva força, i caure d'esquena, i caure el llibre, caure l'estoig, caure tot. Això era molt aficionat a fer-ho ell".

Segons aquests exalumnes, si deien malament la lliçó, les pallisses eren constants i "eren pel seu bé". Els exalumnes denuncien la passivitat de la resta de docents, que haurien tolerat aquesta conducta, en un entorn dominat pel silenci i la por.

La Meritxell i dues exalumnes més expliquen també els tocaments i abusos sexuals que hauria perpetrat el mestre, aprofitant les hores d'esbarjo, a la mateixa aula, o durant les excursions fora del centre, i les seqüeles psicològiques que encara tenen.

El grup d'exalumnes afectat va visitar de nou les aules on es van cometre els abusos. Meritxell va decidir enfrontar-se a l'agressor com a part d'un procés de teràpia; un mestre que admet una part dels abusos, però intenta justificar i minimitzar els seus mètodes i conductes:

"Potser sí que hi podria haver un cas, un cas. Alguna cosa que es considerés abús, podria ser. Jo li havia agafat un especial carinyo, a ella. Podria ser, podria ser, podria ser que em sobrepassés. Que la meva carícia fos fora de lloc. Però, jo, el que volia era que la nena fos feliç. No hi va haver mai cap intenció sexual de cap mena. Va ser una broma que jo, com un idiota, vaig fer."

"El monstre de Banyoles" dona veu a les víctimes que han volgut parlar, a les seves famílies, a professionals especialitzats i, fins i tot, a un exdirector de l'escola, Rafel Ponsatí, que expressa el seu punt de vista sobre els fets.

Durant aquests nou anys no va venir cap pare a queixar-se, excepte una família. I, per tant, va ser un fet puntual que es va parlar amb ell i es va intentar reconduir la situació. Fora d'aquest cas puntual, en nou anys i, per tant, en nou cursos, no vaig rebre cap queixa de cap més família que aquesta que he esmentat.

Una psicòloga experta en abusos infantils, Montserrat Bravo, analitza el comportament de l'agressor i les conseqüències i seqüeles que ha deixat a les víctimes i a les seves famílies.

"Ens podríem preguntar per què la víctima torna a anar al mateix lloc -diu- i amb la mateixa persona si sap que podria passar el que podria passar. El que es dona és una programació per part de l'agressor en la víctima. De manera que aquesta acaba assumint que una situació es donarà faci ella el que faci."

L'equip responsable actual de l'escola La Vila ha facilitat l'accés al centre i no ha posat cap trava a la realització del documental. La Vila s'ha convertit en una escola referent del Pla de l'Estany i el seu model educatiu ja no té res a veure amb els fets que es denuncien a "El monstre de Banyoles".

Avui, els fets ja haurien prescrit, però els afectats volen que es faci justícia social, que es reconegui la connivència dels altres mestres del centre i insisteixen en la necessitat de fer públic tot el que van viure per aconseguir la condemna de la societat i evitar que es repeteixin aquest tipus de situacions.