Màquina movent una pila de deixalles plàstiques
La major part dels plàstics fora d'ús han acabat en el medi

El món ha produït més de 9.100 milions de tones de plàstic des dels anys 50

Vora el 80% han acabat en abocadors o escampats pel medi

Xavier Duran Actualitzat

Des que als anys 50 se'n va iniciar la producció massiva, el món ha generat 9.100 milions de tones de plàstic verge i la majoria han anat a abocadors o han acabat en el medi. Aquest és el càlcul que han fet Roland Geyer, de la Bren School of Environmental Science and Management de la Universitat de Califòrnia, i els seus col·legues. Es tracta de la primera anàlisi que proporciona dades globals i s'ha publicat a la revista "Science Advances"

El primer plàstic sintètic, la baquelita, va aparèixer a principis del segle XX, però no va ser fins passada la Segona Guerra Mundial quan la seva producicó i ús es va estendre de forma massiva. Segons els autors, la producció de plàstics ha superat la de qualsevol altre material creat per l'home.

Els investigadors han localitzat i sintetitzat dades disperses de producció, ús i fi de vida útil de polímers, de resines i fibres sintètiques i d'additius. A més de la quantitat de tones produïdes, els autors assenyalen que el 2015 s'havien generat vora 7.000 tones de residus plàstics i només un 9% van anar a reciclatge. El 12% van ser incinerats i el 79% van anar a parar a abocadors o es van acumular en el medi.

L'us més estès dels plàstics és com embolcalls i envasos. Això ha provocat, afirmen els investigadors, que la proporció que representen en els residus sòlids urbans passessin de menys de l'1% el 1960 a més del 10% el 2005. A més, deixalles plàstiques, en peces senceres o triturades fins a mides gairebé microscòpiques, s'han escampat per mars i oceans de tot el món. Cada any s'hi aboquen 8 milions de tones més i representen un greu problema ambiental i de salut.

Una de les qualitats que fa útils els plàstics, la seva durabilitat, provoca el greu problema de la seva persistència en el medi. Els autors assenyalen, per això, que

sense una estratègia de gestió ben dissenyada i adaptada per als plàstics que acaben la seva vida útil, els humans estan realitzant un experiment descontrolat a escala global, en el qual milers de milions de tones de materials s'acumularan a tots els ecosistemes terrestres i aquàtics del planeta.

El seu pronòstic és que si la tendència actual continua, l'any 2050 hi haurà més de 13.000 milions de tones de plàstics en els abocadors o escampats pel medi.

 

Anar al contingut