Operaris treballant a la central nuclear de Fukushima
Operaris treballant a la central nuclear de Fukushima (Foto: Reuters)
Tòquio

El món continua sense resoldre el debat nuclear, un any després del tsunami a Fukushima

Sis minuts per canviar una vida. L'11 de març de 2011 la costa est del Japó tremolava amb força. Un sisme de 9 graus en l'escala oberta de Richter va sacsejar el terra i el mar durant sis interminables minuts. La resta és història: més de 15.000 morts, 3.000 desapareguts 334.000 evacuats i un tsunami que va engolir una central nuclear. Aquell fatídic dia Fukushima Daichi va saltar a la fama i va obligar el món a contenir la respiració. La gran catàstrofe nuclear es va evitar, però queda el desastre de baixa intensitat d'una contaminació que trigarà anys a marxar. Els fets van posar el món nuclear en qüestió i van revifar el debat nuclear. Una vella discussió que continua encallada.

RedaccióActualitzat
El debat nuclear avança a base de catàstrofes. A finals del 80, un crit es va fer famós en moltes marxes de protesta: "Nuclears, no!". Eren els anys del desastre de Txernòbil, el sostre de les catàstrofes nuclears fins que Fukushima el va igualar.

El 2011, el tsunami que va assotar aquesta central va tornar a portar el debat a l'actualitat. Les veus d'aquells que no s'han cansat mai de discutir han trobat nous altaveus en un món cada cop més dependent de l'energia. Els que hi estaven en contra clamen més fort assegurant que Fukushima els dóna un nou argument. Els que hi estaven a favor, defensen que va ser un accident i que s'han pres mesures per evitar-ne de nous.

On és cada país en el debat nuclear?

Mentrestant el Japó apaga centrals. Tòquio tenia abans del terratrèmol 36 centrals nuclears en funcionament. Ara en té dues. I al maig no n'hi haurà cap que funcioni. La majoria estan fent obres de millora i d'altres s'han apagat per por d'un nou accident.

Estan més segurs els japonesos? A només un miler de quilòmetres, Corea del Sud ha estrenat dos reactors. El món continua dividit davant l'energia nuclear.

Alemanya i Itàlia segueixen l'exemple japonès. El govern d'Angela Merkel va decidir avançar l'apagada nuclear a l'any 2022. Curiosament, el seu mateix executiu havia prorrogat mesos abans la vida dels 17 reactors nuclears alemanys fins al 2036. A Itàlia s'ha aprovat una moratòria sobre els seus plans de tornar a produir energia nuclear, suspesa per referèndum popular després Txernòbil.

A l'altra extrem, França. El país és el líder europeu en energia nuclear. Té 58 reactor i defensa l'ús de l'energia nuclear. Polònia és nouvinguda, però ha abraçat amb força la mateixa fe. Varsòvia manté els plans per posar en marxa la primera planta d'energia nuclear del país l'any 2020.

I Espanya? Hi ha una certa prudència. El govern de Mariano Rajoy ha optat pel continuisme després que l'executiu socialista va allargar la vida de la central de Garoña fins al 2018. Madrid també ha adjudicat el magatzem de residus nuclears a Villar de Cañas, després de vuit anys de polèmica.

Ara per ara, hi ha 14 països europeus amb energia nuclear al seu territori. Al món són 436 reactors operatius i 63 en construcció, una xifra que recull Grrenpeace en un mapa que deixa clara la seva visió "Estàs en perill?"

Vells i nous arguments

Els arguments a favor i en contra de les nuclears no han canviat gaire. Els seus defensors, com el Fòrum Atòmic Europeu, destaquen les poques emissions de diòxid de carboni, els beneficis econòmics i la seguretat que s'ha aconseguit en l'emmagatzematge dels residus. Els detractors posen el focus en els perills de les centrals i en la llarga vida dels residus nuclears.

El Japó afegeix nous arguments, amb una experiència real. Els contraris a l'energia nuclear recorden els 80.000 evacuats de la zona d'exclusió nuclear i el radi de 40 quilòmetres de terra contaminada. Un quadre que Greenpeace dibuixa en el seu informe sobre els efectes de Fukushima. Un estudi on s'assegura que els problemes de la central no van arribar només pel tsunami.

Els partidaris també miren el Japó i destaquen els problemes que està tenint el país per substituir l'energia que han deixat de produir els reactors. Tòquio ha d'importar grans quantitats de combustibles fòssils per evitar tenir problemes de subministrament. Fins ara, el país servia amb energia nuclear el 30% de la demanda elèctrica.

Anar al contingut