El MNAC dedica una exposició monogràfica a "La batalla de Tetuan", de Marià Fortuny
El Museu Nacional d'Art de Catalunya, el MNAC, dedica una exposició monogràfica a "La batalla de Tetuan", el quadre que va pintar Marià Fortuny fa 150 anys. La mostra repassa a partir de divendres la biografia d'una obra inacabada i polèmica, que es considera una de les grans creacions de la pintura del segle XIX.
RedaccióActualitzat
El MNAC desplega tots els seus recursos, com dibuixos i aquarel·les, i col·labora amb centres com el Museu del Prado i la Fundació Gala-Dalí per explicar la història del quadre, des que la diputació el va encarregar a un aleshores molt jove Marià Fortuny fins als nostres dies.
A "La batalla de Tetuan", el pintor reusenc volia reflectir la guerra hispanomarroquina d'una forma nova i versemblant, segons el comissari Jordi Carbonell: "Hem de pensar que les batalles representades pictòricament des del romanticisme sempre se centraven en la prevalença de l'heroi que se sobreposava a la resta de mortals. Aquí Fortuny el que ha volgut fer és una visió àmplia del que era una batalla, perquè ell en va veure una, i el que veia era un gran espai geogràfic amb un munt de ninotets per allà barrejats i barallant-se."
Potser per això un pintor de petit format, Fortuny, va quedar insatisfet amb l'obra i la va deixar inacabada, cosa que no ha impedit que es convertís en una de les obres més emblemàtiques de la pintura del segle XIX.
A "La batalla de Tetuan", el pintor reusenc volia reflectir la guerra hispanomarroquina d'una forma nova i versemblant, segons el comissari Jordi Carbonell: "Hem de pensar que les batalles representades pictòricament des del romanticisme sempre se centraven en la prevalença de l'heroi que se sobreposava a la resta de mortals. Aquí Fortuny el que ha volgut fer és una visió àmplia del que era una batalla, perquè ell en va veure una, i el que veia era un gran espai geogràfic amb un munt de ninotets per allà barrejats i barallant-se."
Potser per això un pintor de petit format, Fortuny, va quedar insatisfet amb l'obra i la va deixar inacabada, cosa que no ha impedit que es convertís en una de les obres més emblemàtiques de la pintura del segle XIX.
