El misteri d'una daina blanca als Aiguamolls de l'Empordà
Els agents rurals que feien el cens de les daines aquest dimecres al Parc dels Aiguamolls de l'Empordà no es podien creure el que veien: un exemplar de color blanc. Aparentment, albí.
De seguida va córrer la brama, gràcies a les fotografies que en va fer Josep Espigulé, exdirector del parc: una daina albina als Aiguamolls!
És un exemplar albí?
El primer dubte que va sorgir: és realment albí? L'albinisme és un trastorn genètic que produeix l'absència d'un pigment --la melanina-- als ulls i a la pell o el pèl. És un caràcter recessiu, molt difícil de trobar a la naturalesa. Els animals són blancs i tenen els ulls vermells. El que és molt més freqüent és el leucisme, total o parcial. Els animals mostren falta de pigments i tenen un color beix o blanc brut. I no tenen mai els ulls vermells.
Hem parlat amb el director del parc, Sergio Romero de Tejada.
"Encara no ens hi hem pogut acostar per saber si és albí, però pel color del pèl pensem que no, que més aviat seria un cas de leucisme."
Habitualment, el pelatge de les daines és de color marró rogenc amb taques blanques. El mascle té unes grans banyes en forma de pala que acaben en diverses puntes.
Josep Espigulé
D'on ha sortit?
De seguida va sorgir un segon dubte: d'on ha sortit? L'exemplar blanc és un mascle, d'uns 3 o 4 anys, però de morfologia molt diferent de totes les daines del parc. Com pot ser que tenint 3 o 4 anys no l'hagin vist fins ara? Com pot ser que tingui un aspecte tan diferent de les altres daines dels Aiguamolls?
Romero de Tejada i Ignasi Dalmases, cap dels Agents Rurals de Girona, que ho estan estudiant, encara no han trobat resposta a la pregunta.
L'aparició d'aquest mascle de daina de color blanc és, doncs, un misteri encara no resolt.
Josep Espigulé
La daina als Aiguamolls
La daina, "Dama dama", no és un animal autòcton dels Aiguamolls. S'hi va introduir a finals dels anys 80, amb molt d'èxit. Va ser una idea de Jordi Sargatal, el primer director del parc, que ens ha explicat que els exemplars provenien de Rioleón Safari, d'El Pardo i de Doñana. S'ho va plantejar com un element de seducció per atreure els visitants. La introducció va ser un èxit sobretot perquè l'absència del seu depredador natural, el llop, en va fer fàcil l'adaptació.
De fet, amb el temps, la població de daines va arribar a créixer massa i va generar problemes. El parc manté un equilibri entre la conservació del medi, l'activitat agrícola i el turisme. La daina va començar a provocar accidents de trànsit i danys a l'agricultura.
El 2004 es van començar a fer controls de població. Cada any, els agents rurals fan dos censos amb una diferència d'una setmana. Habitualment, a l'octubre, l'època de zel, que és quan són més visibles. Així saben el nombre total de daines, però també quants mascles, quantes femelles i quantes cries hi ha. Per tant, en saben la productivitat: 0,6 cries/femella.
Amb aquesta informació es decideix si cal fer-ne captures o no. S'intenta mantenir una població d'uns 100 exemplars. Si els animals surten de les reserves, el control de la població el fan els caçadors, perquè la daina és una espècie cinegètica.
