El misteri de l'assassinat d'Olof Palme podria quedar tancat abans de l'estiu

Una nova informació sobre l'assassinat del que va ser primer ministre suec Olof Palme pot solucionar el misteri del crim trenta-quatre anys després. El fiscal que investiga el cas, Krister Petersson, diu que abans de l'estiu es podrà saber què va passar la nit del 28 de febrer del 1986.

El cap de govern suec, Stefan Löfven, va parlar de "cas obert" quan es van complir trenta anys de l'assassinat de Palme. Ara, el primer ministre ha parlat al diari Aftonbladet de desenllaç.

"El país sencer i sobretot la família volen veure una conclusió. I l'hem estat buscant des de fa molt temps."

I això és el que ha anunciat el fiscal: posar fi al misteri de l'assassinat d'Olof Palme, que va commocionar la societat sueca i el món, i ha donat peu a nombroses teories sobre qui va ser l'autor o qui hi ha darrere del magnicidi.

"Ara estem treballant en pistes que són molt interessants. El meu objectiu és que durant els primers sis mesos d'aquest any puguem perseguir algú o acabar la investigació preliminar."

Segons ha declarat el fiscal al mateix diari, el cas es podria tancar si l'acusat hagués mort.

Palmeutredningen kommer läggas ner – nu avliden person pekas uthttps://t.co/wKKABNCm1X pic.twitter.com/fQWrK8BwMA

— Aftonbladet (@Aftonbladet) February 18, 2020

"La investigació sobre Palme es tancarà si ara la persona identificada ha mort."

El primer ministre suec Olof Palme va ser assassinat a Estocolm el 28 de febrer del 1986 quan sortia amb la seva dona del cinema i tornava a peu a casa seva sense escorta. Una persona se'ls va acostar i li va disparar a boca de canó al mig del carrer. L'assassí va fugir de l'escenari dels fets i tampoc es va trobar mai l'arma del crim. Palme tenia 59 anys.

Fiscal Petersson: "Vull acabar"

Els arxius del cas de l'assassinat d'Olof Palme ocupen més de 250 metres lineals de prestatgeries. Es va prendre declaració a més de 10.000 persones, i des del 2016, quan es va tornar a obrir el cas i el fiscal Krister Petersson se'n va fer càrrec, s'han revisat totes les proves, amb una mirada diferent, segons explica.

Nya uppgifter om Palmes mordplats kan lösa gåtan · Krister Petersson: "Jag vill komma till ett slut"https://t.co/prU6P4U0lq pic.twitter.com/SZurIQ9Law

— Expressen (@Expressen) February 19, 2020

"Una nova informació sobre l'assassinat de Palme pot solucionar el misteri · Krister Petersson: "Vull acabar"

En aquesta entrevista a Expressen, Petersson assegura que la conclusió del cas arribarà abans de l'estiu.

"No vull seguir investigant cinquanta anys més. Vull acabar en algun moment per arribar a un punt final per als familiars i també per a nosaltres en la investigació. El meu objectiu és que arribem a aquest punt a la primera meitat del 2020."

"El que crec més important per a nosaltres ha estat tornar al lloc del crim i veure què podíem veure amb ulls renovats i mirar el que realment va dir la gent del voltant del lloc del crim, i d'aquesta manera intentar esbrinar què va passar."

"Crec que podrem explicar què va passar el dia de l'assassinat i qui n'és el responsable."

Durant aquests anys, ha explicat Petersson, s'han revisat totes les proves i els interrogatoris. També se n'han plantejat de nous, i fins i tot es va intentar tornar a parlar amb la viuda de Palme, Lisbeth, que va ser testimoni dels fets, però estava malalta i va morir.

"L'home de Skania"

A l'entrevista, Petersson no ha volgut revelar quines són les noves pistes, ni si s'ha trobat l'arma del crim, però ha deixat entreveure que hi ha una imatge de l'assassí fugint del lloc del crim. Els mitjans suecs investiguen al voltant de la figura de Stig Engström, conegut com a l'"home de Skania".

Tampoc ha volgut descobrir si alguna de les teories sobre el crim que s'han desenvolupat durant aquests anys es podrien confirmar.

"Al voltant de la investigació hi ha moltes recerques i recorreguts interessants i interessants. Sud-àfrica, l'Iran i l'Iraq, conspiració policial, Säpo i tot tipus de reflexions sobre la participació internacional d'Olof Palme. Aquestes teories són interessants. Però, com més t'acostes als fets, més especulatius es converteixen."

Entre els que van investigar el cas hi ha l'escriptor Stieg Larsson, que va dedicar anys a intentar descobrir qui van ser els responsables de l'assassinat. La teoria de Larsson relacionava els autors amb l'extrema dreta sueca i el govern de Sud-àfrica.

Palme, socialdemòcrata, va treballar contra l'apartheid, contra l'intervencionisme americà a Sud-amèrica i pel dret d'autodeterminació dels pobles, i es va guanyar força enemics a l'estranger, però també a Suècia, on la dreta el considerava un perill prosoviètic.

Es podria haver fet millor

Un dels retrets que popularment es fa de la investigació de l'assassinat d'Olof Palme és que potser no es va fer prou bé, o que a algú no li va interessar. El fiscal Petersson ho admet:

"Si ens fixem en el retrovisor, podem veure que algunes coses no s'han fet de manera òptima. Si jo hagués estat l'investigador principal fa 34 anys, algunes coses s'haurien fet de manera diferent."

No entra en detalls, però sí que descarta el primer acusat dels fets, Christer Pettersson, un delinqüent comú i toxicòman que va confessar i després es va retractar i fins i tot va ser identificat per Lisbeth Palme.

"Es va processar una persona i després vam fer una valoració del que va passar al lloc del crim. Hem interpretat les dades d'una manera lleugerament diferent. Ja he dit anteriorment que Christer Pettersson no ens interessa."

Pettersson va ser processat i declarat culpable el juliol del 1989. L'apel·lació el va deixar en llibertat mesos més tard per falta de proves. El seu testimoni, ple d'irregularitats, es va desestimar per les condicions en què va testificar. El 2004 va morir.