El ministeri dona llicències per pescar corall malgrat la moratòria de la Generalitat

Malestar a la Costa Brava per la decisió del govern de Madrid d'atorgar dotze llicències per extreure corall al litoral català. La mesura xoca frontalment amb la moratòria de deu anys decretada per la Generalitat per un estudi que alertava sobre el mal estat del corall vermell. El director general de Pesca en funcions, Sergi Tudela, també es mostrava crític per un criteri de Madrid que posa en risc el corall a la zona.

Un cop publicada l'autorització d'aquestes 12 llicències al BOE, els pescadors ja poden extreure corall vermell de les aigües externes, competència exclusiva de l'Estat, entre Arenys de Mar i el cap de Begur.

El director general de pesca en funcions, Sergi Tudela, es mostrava sorprès per la mesura després de la sintonia inicial amb el ministeri quan els van comunicar el desembre el resultat de l'estudi científic que havien encarregat.

"Els vam recordar que, d'acord amb el decret a nivell estatal que regula aquesta pesquera, allà on una comunitat autònoma estableix una moratòria, una veda, les aigües adjacents exteriors o de competència de l'Estat, també l'Estat està obligat d'alguna manera a respectar-la. Aleshores això, en un primer moment hi va haver molta col·laboració però darrerament han canviat els criteris i s'ha fet una interpretació restrictiva d'aquestes aigües adjacents."

Tudela, qualifica "d'absurda" la situació i alerta que pot complicar no només la sobreexplotació de l'espècie, sinó també el control sobre les zones protegides.

L'autorització inclou les illes Formigues davant de Palamós, on la notícia ha causat perplexitat. Jordi Sistach, president de l'associació d'Amics de les illes Formigues.

"Sembla que la mesura, com a mínim, aquí és molt agressiva. I més quan la Generalitat, en la zona que té competència, les aigües interiors, ha pres una sèrie de mesures molt restrictives."

La Generalitat va reduir de 10 a 5 el nombre de llicències, i aquest any ha declarat una moratòria de 10 anys.

Departament d'Agricultura va anunciar la mesura l'any passat i va fer públic que es començaria a aplicar aquest 2018 i fins al 2027 suspenent els permisos que es donaven en aigües interiors, sota la seva competència, des del cap de Begur fins a la frontera francesa.

La limitació tenia l'objectiu evitar que Catalunya perdi les darreres colònies que té d'aquesta espècie.

L'informe científic que dona suport a la mesura conclou que el 90% de les poblacions de corall en aigües catalanes tenen un estat de conservació "crític".

La Generalitat va comunicar al ministeri la seva intenció. L'Estat es va comprometre a través d'una ordre ministerial a aplicar la mesura en aquest tram, però no hi ha inclòs les aigües exteriors properes, on ara han concedit els permisos.