El menjar que es llença a Catalunya podria alimentar 500.000 persones durant un any

Fa anys que creix la preocupació pel menjar que llencem, i les dades així ho demostren. De tots els aliments que es produeixen anualment al món, un terç acaba a les escombraries.

A Catalunya llencem cada any 262.000 tones de menjar, més de la meitat a les llars, però també als restaurants i comerços. Amb tots aquests quilos, es podrien alimentar unes 500.000 persones durant tot un any.

Les tecnologies del segle XXI poden ajudar a pal·liar una mica els efectes del malbaratament alimentari. Hi ha aplicacions que connecten establiments on sobra menjar amb els usuaris que o bé estan sensibilitzats o bé busquen un preu més competitiu. La iniciativa ja té més de 600 establiments a Catalunya.

N'hem vist alguns exemples:

A la pastisseria Kessler Galimany, els clients que compren més tard de les vuit del vespre tenen premi: tota la brioixeria al 50%.

"Sobrava una sèrie de gènere, alguns dies, no sempre, i, per no haver de llençar-lo, vam començar a donar dues pastes per una. Després la vam posar el 50% de les vuit a les nou de la nit. Ens ha donat resultat: la gent espera fins a les vuit per poder venir a buscar el que queda."

A Peixos Frederic també rebaixen el producte:

"El peix que no aguanta gaire bé per al dia següent per vendre'l al preu que s'ha de vendre el posem a l'aplicació. Els compradors agafen un lot més barat del que costa normalment i nosaltres ens traiem el peix que no podem guardar per a l'endemà."

La cadena de forns Santagloria també s'ha adherit a la iniciativa:

"Tenim uns paquets de 10,50 € però els venem per 3,50. Posem entrepans, croissants, amanides, sucs... Tot el que sobri del dia. Gairebé no llencem res. Si abans llençàvem deu croissants, ara en llencem un com a molt."

L'app Too Good To Go ja fa un any que funciona. El seu responsable de vendes, Pol Bernat, assegura que el producte que ofereixen és de qualitat:

"És un producte òptim, de qualitat, segurament produït aquell mateix dia, perfectament consumible aquell dia, però que segurament l'establiment no aprofitarà per a l'endemà. L'usuari pot donar una segona oportunitat a aquell producte abans que s'acabi llençant i acabar-lo consumint a casa a un preu reduït."

Però n'hi ha prou amb això per no llençar menjar cada dia?

Com en qualsevol altre tipus de residu, la prioritat és no produir-ne tant, reduir la producció d'aliments, com explica Gaby Susanna, presidenta de la Plataforma Aprofitem els Aliments:

"En el fons, aquestes solucions són canalitzar aquests excedents alimentaris, aquestes restes. Però la solució no és reciclar, sinó treballar en la prevenció i la reducció d'aquest malbaratament alimentari."

Perquè el malbaratament és també un problema ambiental, per l'impacte que ha generat un aliment que no s'ha convertit en àpat.

"Llençar unes pomes, per exemple, vol dir que estem llençant tota l'aigua que hem utilitzat per regar el pomer per poder-les produir, tota la terra que hem llaurat, l'esforç humà, tots els recursos tecnològics que s'han invertit per cuidar els arbres... És tot."

Les dades són incontestables: el 20% de les emissions de CO2 i metà del sector alimentari prové d'aliments que no s'arriben a consumir mai.