El Marroc pressiona Espanya sobre el Sàhara comparant el cas amb el procés català
"No podem lluitar contra el separatisme a casa i fomentar-lo a casa del veí", retreu Rabat al govern espanyol en un dur comunicat
La crisi entre Espanya i el Marroc fa un pas més. Dues setmanes després de l'entrada de 8.000 persones a Ceuta davant la passivitat de les forces de seguretat marroquines, Rabat acusa el govern espanyol d'hostilitat, reclama que "Espanya aclareixi sense ambigüitats les seves eleccions, decisions i posicions" respecte al Sàhara Occidental i li demana "coherència" amb la qüestió catalana:
"No podem lluitar contra el separatisme a casa i fomentar-lo a casa del veí"
En un dur comunicat, Rabat desvincula la crisi diplomàtica de l'acollida del líder del Front Polisario, Brahim Ghali, per rebre tractament en un centre hospitalari de Logronyo. "No és l'arrel del problema", diu el comunicat, que apunta a "una qüestió de confiança i de respecte mutu trencats entre el Marroc i Espanya". Per tant, conclou que la crisi tampoc acabarà amb la sortida del líder del Front Polisario.
Segons el Marroc, el cas Ghali "ha revelat la connivència del nostre veí del nord amb els adversaris del Regne per minar la integritat territorial" marroquina, a més de "les actituds hostils i les estratègies perjudicials d'Espanya cap a la qüestió del Sàhara":
"Com, en aquest context, el Marroc pot tornar a confiar en Espanya? Com podem saber que Espanya no tornarà a conspirar amb els enemics del Regne?"
Ghali va ingressar el 17 d'abril a l'Hospital San Pedro de Logronyo greument malalt, un fet que la ministra d'Exteriors, Arancha González Laya, va atribuir a "raons estrictament humanitàries". Aquest dimarts, Ghali està citat a l'Audiència Nacional per declarar davant del jutge Santiago Pedraz per diversos delictes, entre els quals hi ha el de genocidi.
Comparació amb "la crisi catalana"
El Marroc considera que, en relació amb el Sàhara Occidental, el govern espanyol no ha estat a l'alçada de l'actuació de Rabat respecte al procés català. "Durant la crisi catalana, el Marroc no va optar per la neutralitat, sinó que va ser un dels primers a posar-se del bàndol de la integritat territorial i la unitat nacional del seu veí del nord", assegura al comunicat, segons el qual l'executiu del Marroc "té dret de no esperar menys d'Espanya".
"Quina hauria estat la reacció d'Espanya si un representant del separatisme hagués estat rebut al palau reial marroquí?", es pregunta al comunicat, que enumera diversos moments en què Rabat ha donat suport al govern espanyol en relació amb l'independentisme català.
Per exemple, explica que una delegació econòmica catalana va visitar el Marroc l'any 2012 i que el govern marroquí va modificar-ne el programa a petició de Madrid perquè "no fos rebuda al màxim nivell". També indica que, l'any 2017, "va rebutjar la petició de visita i reunió d'un gran líder del separatisme català":
"El Marroc ha demostrat sempre ser solidari amb Espanya."
El comunicat cita com a proves d'aquesta solidaritat la cooperació migratòria, la lluita antiterrorista o l'acollida "amb els braços oberts" de treballadors i empresaris espanyols que van instal·lar-se al país després de la crisi econòmica de 2008.
Sánchez: "És inadmissible atacar fronteres"
El president del govern espanyol, Pedro Sánchez, considera "absolutament inacceptable" que el Marroc digui que "ha utilitzat la immigració" en la crisi a la frontera a Ceuta.
"No és admissible que un govern digui que s'ataquen les fronteres, que s'obren perquè entrin 10.000 persones en un país veí per desavinences i discrepàncies en política exterior", ha apuntat Sánchez en roda de premsa.
El president del govern espanyol ha afirmat que, des del govern espanyol, es considera "estratègica" la relació amb el Marroc i ha alertat Rabat que no pot oblidar "que no té millor aliat a la UE" que Espanya.
El nou rol del Marroc a la regió
La duresa del comunicat de Rabat no es pot desvincular de l'acostament entre el Marroc i els Estats Units, que reforça el paper de Rabat al nord de l'Àfrica.
El desembre de l'any passat, poc abans d'abandonar la Casa Blanca, l'aleshores president Donald Trump va reconèixer la sobirania marroquina del Sàhara Occidental com "l'única base per a una solució justa i duradora" del conflicte. Arran de la declaració de l'administració Trump, el Marroc va acordar reprendre les relacions diplomàtiques amb Israel.
La setmana vinent, el Marroc i els Estats Units portaran a terme les maniobres militars conegudes com a African Lion 21, una part de les quals es faran "per primera vegada" al Sàhara Occidental, segons ha anunciat el president del govern marroquí, Saad Dine El Otmani.
Els exercicis militars són el primer gest de l'administració Biden que confirma la declaració de Trump de reconèixer la sobirania del Marroc respecte al Sàhara després de mesos de silenci.
En un missatge a Twitter, El Otmani ha celebrat que aquestes maniobres suposen "la culminació del reconeixement nord-americà de la marroquinitat del Sàhara".
