Membres de l'extrema dreta en la manifestació del 12 d'octubre de 2018
Membres de l'extrema dreta en la manifestació del 12 d'octubre de 2018

El mapa de l'extrema dreta a Catalunya més enllà de Vox

Quins grups hi ha i com es relacionen entre ells en el camp de la ultradreta espanyolista local

Actualitzat

El 12 d'octubre d'enguany serà atípic i estarà marcat per les restriccions establertes pel Ministeri de Sanitat i la Conselleria de Salut per provar de contenir la pandèmia de la Covid-19. Per primer cop en 20 anys, l'extrema dreta no celebrarà la tradicional concentració a Montjuïc; una convocatòria que ha anat canviant de grup convocant, però que sempre ha mantingut un to inequívocament neofeixista.

Democracia Nacional (DN) i Falange Española de las JONS (FE de las JONS), sota la denominació "Comisión 12 de Octubre", tenien programat a la plaça Sant Jordi de Montjuïc un acte polític. Però la suspensió de la seva concentració els ha obligat a reconvertir-la en una ofrena floral simbòlica.

L'any 2000 es va canviar la ubicació de la manifestació d'extrema dreta, que se celebrava al cor del barri de Sants des de principis dels 80, fins deixar-la arraconada a Montjuïc.

Va passar després que el 1999 milers de joves antifeixistes s'enfrontessin a la policia per provar d'arribar a la plaça dels Països Catalans, on es duia a terme l'acte polític de la ultradretana Alianza por la Unidad Nacional (AUN), de Ricardo Sáenz de Ynestrillas.

Anys més tard, amb el sorgiment de nous referents a l'extrema dreta i amb l'auge del procés independentista, convocatòries prounitat d'Espanya més àmplies, com la que va promoure el Moviment Espanya i Catalans (MEiC) el 2012 a la plaça Catalunya de Barcelona, van acollir alguns col·lectius ultres, com l'aleshores emergent Plataforma per Catalunya (PxC).
 

L'extrema dreta crema estelades a Montjuïc en la manifestació de 2018
L'extrema dreta crema estelades a Montjuïc en la manifestació del 2018

Vuit anys més tard, el panorama ha canviat substancialment. PxC s'ha dissolt i s'ha integrat dins de Vox, i han sorgit nous grups, com el neonazi Frente Nacional Identitario - Partido Nacional Socialista Obrero Español (FNI-PNSOE) i l'associació d'ultradreta Somatemps, a més d'iniciatives sorgides de la reacció antiindependentista posterior a l'1-O, com Los de Artós, el Timbaler del Bruc o els Grups de Defensa i Resistència (GDR).

Lluny de ser un espai homogeni, el de l'extrema dreta espanyolista està travessat per conflictes interns i posicions irreconciliables que expliquen per què enguany les convocatòries estan tan fragmentades: de l'esmentada ofrena floral a Montjuïc a tres crides diferents a trobar-se a l'estàtua de Colom.

Un repàs al "qui és qui" en el panorama ultra a Catalunya permet entendre el perquè.

 

Si no veus aquest interactiu, el pots consultar aquí.


Democracia Nacional

Fins fa relativament poc, DN era un dels grups més actius del neofeixisme a Catalunya. Aquesta formació sorgeix l'any 1995 de la unió del grupuscle ultra Juntas Españolas i els neonazis del Círculo Español de Amigos de Europa (CEDADE).

DN va prendre el relleu a l'AUN d'Ynestrillas, pel que fa a l'organització d'un acte polític de contingut neofeixista a Montjuïc; un esdeveniment que alguns anys han organitzat conjuntament amb FE de las JONS i Alternativa Española, col·lectiu neofranquista hereu de les idees de la Fuerza Nueva del jerarca de la dictadura Blas Piñar.

L'any 2018, DN, Alternativa Española, FE de las JONS i la Falange, un grup escindit del col·lectiu anterior l'any 1999 –i que li disputa el nom–, van concórrer en una coalició a les eleccions europees del 2019 amb el nom ADÑ.

Tant les falanges com Alternativa Española tenen molt poca presència a Catalunya.

La delegació catalana de DN està constituïda, en la seva pràctica totalitat, per antics caps rapats amb un dilatat historial delictiu. Alguns dels seus membres més destacats van ser condemnats el març passat per l'atac al Casal Popular 3 Voltes Rebel, el juny de 2018 i, ja abans, per l'assalt al Centre Cultural Blanquerna, l'11 de setembre de 2013.

Entre aquest grup de condemnats hi havia Álex de Beneyto, un individu que, juntament amb l'exDN Montserrat Montanuy, ha participat de Vox. Però es tracta de dues desercions puntuals, ja que la línia que predomina a DN és la del conflicte contra aquest altre partit, des que la defensa d'Israel que fa Vox xoca amb les tesis antisemites dels neofeixistes.

Pedro Chaparro, membre de Democracia Nacional condemnat per l'atac a la llibreria Blanquerna
Pedro Chaparro, membre de Democracia Nacional condemnat per l'atac a la llibreria Blanquerna (EFE)

De fet, DN s'ha concentrat en defensa del propietari de la Llibreria Europa i exlíder de CEDADE, condemnat per apologia del genocidi per justificar l'Holocaust.

Altres diferències es fan paleses en els programes econòmics de cadascun: mentre que els de Santiago Abascal defensen un programa de contenció pressupostària i menys ingerència estatal, DN sosté tesis més estatalistes i favorables a la redistribució de la riquesa.


FNI-PNSOE

L'FNI-PNSOE, abans conegut com Recuperemos España-FNI, és un grup relativament nou promogut per un nouvingut a l'escena ultradretana de Catalunya: l'egarenc Jose Alberto Pérez Molina. Pérez assegura estar en contacte amb els neofeixistes ucraïnesos del partit Llibertat (Svoboda).

Malgrat que es tracta d'una organització molt petita, l'FNI-PNSOE va adquirir una notable atenció quan es va saber que Manuel Murillo Sánchez, detingut per vantar-se de voler assassinar Pedro Sánchez i disposar d'un considerable arsenal militar, va declarar-se'n simptatitzant.

Diversos membres d'aquesta organització han liderat concentracions com les contraconvocatòries que va impulsar l'espanyolisme per enfrontar-se als independentistes que durant mesos van tallar la Meridiana de Barcelona.

També van provar d'infiltrar-se en les mobilitzacions de part dels veïns de Barcelona i l'entorn que van tenir lloc l'estiu del 2019 per demanar més seguretat.

En el camp electoral, alguns membres del FNI-PNSOE, Alberto Pérez entre ells, van anar a les llistes de Barcelona del partit Nosotros a les eleccions municipals del 2019, un grup ultra impulsat per l'exregidor del PP de Palafolls Óscar Bermán, que va ser forçat a abandonar els populars després d'enviar l'alcaldessa Ada Colau a fregar.

Aquella llista l'encapçalava qui va ser secretari d'organització de Somatemps, l'excandidat del PP a Mollet i Castellterçol Xavier Codorniu. Nosotros també combrega amb l'antisemitisme, cosa que complica l'encaix amb Vox, tot i que els dos partits coincideixen en altres punts, com en la defensa de postulats antifeministes i ultracatòlics.


Vox-PxC

L'any 2011, a Catalunya, un partit obertament xenòfob, PxC, va assolir una fita històrica per a la ultradreta: 67 regidors, alguns en ciutats de centenars de milers d'habitants, com l'Hospitalet del Llobregat.

PxC va saber aplegar els romanents d'una escena ultra catalana profundament atomitzada i sotmesa a la llosa dels feixismes del primer terç del segle XX i els caps rapats dels 80 i 90, incloent-hi individus implicats en la col·locació d'explosius, com el cap de llista de la Plataforma a Badalona el 2011, Carlos Francisoud, fundador del grup armat Milícia Catalana.

Amb l'expulsió, l'any 2014, del fundador i líder de PxC, Josep Anglada, es va deixar enrere una certa ambigüitat calculada respecte al procés independentista; un fet que va acabar amb una escissió independentista de la Plataforma i amb els exregidors del partit a Sant Boi i Mataró, el matrimoni David Parada i Mónica Lora, imprimint-li un to inequívocament espanyolista.

Seguidament, PxC va formar la coalició Respeto juntament amb altres organitzacions d'extrema dreta espanyoles, com España 2000 i el Partido por la Libertad, una circumstància que aniria acompanyada de l'entrada de nous militants provinents de l'àrea neonazi, com l'exmembre del Movimiento Social Republicano (MSR) Jordi de la Fuente.
 

Jose Casado, a primera línia, de portaveu dels Segadors del Maresme a coordinador de Vox a Mataró. A la dreta, amb camisa de quadres, Jordi de la Fuente, exmembre del neonazi Movimiento Social Republi
Jose Casado, a primera línia, de portaveu dels Segadors del Maresme a coordinador de Vox a Mataró. A la dreta, amb camisa de quadres, Jordi de la Fuente, exmembre del neonazi MSR i de PxC

Però la irrupció amb força de Vox al Parlament d'Andalusia a finals del 2018 va precipitar un acord de dissolució de PxC i d'integració massiva de gairebé tots els seus militants a Vox. Aquest fet va convertir l'agrupació de Vox a Catalunya en una de les més escorades a la ultradreta de tot Espanya.

Una integració que s'explica pel pragmatisme de part de l'escena ultra catalana.


Somatemps

Defensar la identitat hispànica de Catalunya: aquest és l'objectiu primari de Somatemps, una organització fundada, entre altres, per Josep Alsina, exmembre de Fuerza Nueva, el Partido Español Nacional Socialista (PENS) i vinculat al MSR.

Actualment, Somatemps juga un paper clau en la producció intel·lectual de l'extrema dreta catalana. Des del gener de l'any passat, l'organització està presidida per Javier Barraycoa, professor universitari i part, en el passat, de la Comunión Tradicionalista Carlista.

Una investigació del periodista Pep Anton Ginestà a la Directa va constatar que Barraycoa està relacionat amb l'obertura del Club Empel, un local que ara aixopluga bona part de la ultradreta catalana i que està situat entre la ronda del General Mitre i el carrer del Camp de Barcelona, justament davant d'on ara hi ha la seu de Vox a la ciutat.

L'altra part del projecte del Club Empel és Mauricio Royuela, fill de l'històric neofeixista català Alberto Royuela, la família del qual va retratar també Ginestà per a Mèdia.cat.

Abans que sorgissin els GDR, la denominació que van prendre els grups "arrenca-llaços", Somatemps va promoure el col·lectiu juvenil la Traca, acrònim de Tradició Catalana, un grup que va dur a terme accions com la retirada d'estelades ja l'any 2016.
 

Salutacions feixistes a la plaça Artós
Salutacions feixistes a la plaça Artós (EFE)

Alguns dels membres de la Traca, a més, es van implicar en la promoció del col·lectiu Los de Artós, segons el mateix web de Somatemps. Los de Artós són una iniciativa impulsada per joves barcelonins prounitat d'Espanya la tardor del 2017 per mostrar el seu rebuig a l'independentisme.

Van fer seu el nom de la plaça on es concentraven, una ubicació que també havia estat el punt de trobada de l'afició radical del RCD Espanyol, els Brigadas Blanquiazules, quan el seu camp era a Sarrià.

Somatemps va tenir un paper l'abril del 2017 en la constitució de Por España Me Atrevo, una agrupació formada per membres de DN, Legión Urbana i Generación Identitaria per actuar com a cos de seguretat en manifestacions prounitat d'Espanya i desfilades de legionaris.

Altres col·lectius sorgits d'aquella onada espanyolista, com el Timbaler del Bruc, han contribuït a engreixar les files de l'extrema dreta.

El seu president, Juan Ribas Besse, va ser present al dinar organitzat per la Fundació Francisco Franco a Barcelona aquest gener i a la llista de Nosotros a Barcelona, compartint candidatura amb Jesús Cañadas, cara visible de Legión Urbana. I el líder dels Segadors del Maresme, Jose Casado, ara és coordinador de Vox a Mataró.
 

Membres dels GDR retirant llaços grocs l'agost de 2018
Membres dels GDR retirant llaços grocs l'agost del 2018 (ACN)

El mateix va passar amb membres de Brigada Tarrasa, un altre GDR, una de les integrants del qual, Helga Carrazo, va ser candidata de Vox a Sant Boi de Llobregat.

Uns quants d'aquests grups, incloent-hi Somatemps, van coincidir en la plataforma Tots Units, formant tots junts una constel·lació complexa de col·lectius que orbiten al voltant dels nous referents ultres catalans.

No és arriscat afirmar que el mapa de l'extrema dreta espanyolista a Catalunya s'ha redibuixat gràcies als grups "arrenca-llaços" sorgits a partir de l'1-O.

ARXIVAT A:
12-OExtrema dreta
Anar al contingut