El manual de La Moncloa per combatre la desinformació, una qüestió de seguretat nacional

El BOE ha publicat aquest dijous el procediment d'actuació contra la desinformació aprovat pel Consell de Seguretat Nacional, una ordre ministerial que indica com el govern espanyol pretén combatre aquest fenomen. D'aquesta manera, se sosté al butlletí, l'executiu pretén donar resposta als requeriments establerts pel Pla d'Acció de lluita contra la desinformació aprovat pel Consell Europeu fa gairebé dos anys.

L'objectiu del procediment és garantir la integritat dels processos electorals, enfortir el debat democràtic i examinar els mitjans amb què s'estén la desinformació, s'assegura al BOE.

Per fer-ho, la Secretaria d'Estat de Comunicació, un ens que penja de la presidència, es coordinarà amb diversos departaments, gabinets, direccions generals i secretaries, inclòs el CNI, i amb la societat civil quan ho creguin necessari.

Cada un dels organismes referits al butlletí tindrà funcions assignades en la monitorització i vigilància, investigació del possible origen i propòsit del contingut fals o la presa de decisions sobre com procedir.

Aquestes pautes atribueixen al Consell de Seguretat Nacional la potestat de coordinar la resposta en cas que un tercer Estat sigui l'origen de les activitats de desinformació, en el que sembla una referència a les al·legacions que assenyalaven una implicació russa en aquest sentit durant la tardor del 2017.

Preocupació entre l'oposició

El vicesecretari de comunicació del PP, Pablo Montesinos, considera que aquest procediment l'ha promogut el govern de coalició per "arrogar-se la potestat de decidir" què és contingut fals i què no, i ha exigit al govern la seva retirada.

Montesinos ha qualificat a Twitter d'"autèntic escàndol" l'ordre ministerial.

Es un auténtico escándalo. El Gobierno se arroga la potestad de decidir qué es una noticia falsa o verdadera.

¿Van a censurar aquellas noticias que no les gustan? ¿Van a poner multas a los periodistas?

El Gobierno tendrá en frente al PP en defensa de la libertad de información. https://t.co/J1Y7Fh5rYJ

— Pablo Montesinos (@montesinospablo) November 5, 2020

Vox ha emprat la denominació "Ministeri de la Veritat" al seu compte de Twitter oficial per referir-se al contingut del BOE de dijous, en una referència a la novel·la distòpica de George Orwell 1984 que retrata una societat sotmesa a la vigilància i control permanents.

El líder de la formació d'extrema dreta, Santiago Abascal, ha qualificat el president Pedro Sánchez de "tirà" i l'ha acusat de pretendre "instaurar la censura".

"No podran treure'ns la llibertat per assenyalar-los amb el dit per les seves mentides i responsabilitats criminals en les eleccions, l'epidèmia i la ruïna", ha reblat Abascal.

Per la seva banda, el portaveu de Cs al Congrés, Edmundo Bal, ha recordat que el mateix Codi Penal estableix els límits a la llibertat d'expressió i de premsa.

"Espanya és una democràcia avançada, un país en què es respecten els drets fonamentals, on es respecta la llibertat d'expressió, ideològica, de premsa i d'informació", ha dit Bal. "Els excessos d'aquestes llibertats es corregeixen amb el que diu el Codi Penal quan es cometen injúries, calúmnies i la resta de delictes d'expressió, i és en aquest marc que ens hem de moure", ha opinat el diputat de la formació taronja.

El paper i crítiques de la societat civil

El procediment d'actuació contingut al BOE preveu la col·laboració amb la societat civil i el sector privat: mitjans de comunicació, l'acadèmia, empreses tecnològiques propietàries de xarxes socials i organitzacions no governamentals.

A Catalunya, una d'aquestes organitzacions és Verificat, la primera plataforma de verificació catalana centrada a combatre la desinformació.

Verificat treballa tant en la fiscalització dels discursos polítics com en la verificació de rumors i contingut deliberadament fals a xarxes socials, una activitat, aquesta última, que s'ha intensificat amb l'emergència sanitària derivada de la Covid-19. Ho explica el seu codirector, Lorenzo Marini.

La metodologia de treball d'aquest col·lectiu inclou l'escolta activa de les declaracions de polítics a mitjans o el seguiment de les seves xarxes socials i l'elaboració de llistes a Twitter de perfils que habitualment estan involucrats en activitats de desinformació. També disposen d'un número de WhatsApp a través del qual enviar-los informació dubtosa.

Aquesta iniciativa, a més, és part de la Plataforma per a l'Educació Mediàtica de Catalunya, una proposta impulsada pel Consell de l'Audiovisual (CAC) per fer pedagogia a favor del consum crític d'informació, i de l'Observatori Social per a l'Anàlisi de la Desinformació i les Xarxes Socials de la Comissió Europea.

Altres grups, com la plataforma a favor dels drets digitals XNet, consideren l'ordre ministerial del govern de PSOE i Podem una forma de "reinventar la censura en l'era digital".

"És el de sempre amb un format diferent. I el més increïble és que hagi de ser la dreta i l'extrema dreta qui defensi la llibertat d'expressió, i més existint els mitjans per controlar els grans emissors de 'fake news' que són els partits polítics", argumenta al 324.cat la directora de l'entitat, Simona Levi.

A finals d'abril, XNet va presentar un reguitzell de mesures per combatre la desinformació sense incórrer en restriccions de drets fonamentals.

Entre altres qüestions, la proposta legislativa posa el focus en qui fa negoci o obté algun tipus de benefici amb la producció i distribució de contingut fals, que inclou empreses i partits polítics.