Vanessa Hayes amb les comunitats locals que han permès establir el lloc d'origen de la humanitat (Chris Bennett)

El lloc d'origen del primer humà, descobert gràcies a l'ADN

Un estudi publicat a la revista "Nature" el situa al sud del riu Zambeze després d'analitzar i encreuar dades genètiques, geològiques i climàtiques

Actualitzat

La terra de l'origen ancestral dels humans d'anatomia moderna -els Homo sapiens sapiens-, s'ha situat al sud del riu Zambeze, al sud de l'Àfrica, segons una investigació publicada aquest dilluns a la revista "Nature". L'estudi aporta un context geogràfic més concret a l'evolució humana i a les seves migracions posteriors.

Els autors de l'estudi, "Orígens humans en una zona humida del sud d'Àfrica i les primeres migracions", expliquen en la seva tesi que els canvis en el clima van impulsar les primeres exploracions humanes, l'inici de la diversitat genètica, ètnica i cultural dels humans.

La investigació, que ha analitzat i encreuat dades genètiques, geològiques i de física del clima, ha permès delimitar encara més l'origen dels avantpassats humans, que ja s'havia situat a l'Àfrica, i contribueix a la interpretació dels primers 100.000 anys de la història dels humans moderns.

Els autors han utilitzat l'ADN mitocondrial, que només es transmet per via materna. Aquest ADN ha actuat com una càpsula del temps, segons una de les principals autores de l'estudi, la doctora Vanessa Hayes, de l'Institut Garvan d'Investigació Mèdica de Sydney, a Austràlia:

"L'ADN mitocondrial actua com una càpsula del temps de les nostres mares ancestrals, acumulant canvis lentament durant generacions. La comprovació del codi complet de l'ADN, o mitogenoma, de diferents individus facilita informació de com d'estretament estan relacionats."

 

 

Vanessa Hayes amb un dels caps de les comunitats locals dels qual s'ha estudiat l'ADN (Chris Bennett)


Al sud del riu Zambeze

La regió identificada al sud del riu Zambeze, és actualment una zona desèrtica amb salines, però en el seu dia hauria estat un gran llac, el llac Makgadikgadi, més gran que el llac Victòria, segons el geòleg de la Universitat de Rhodes, Sud-àfrica, Andy Moore. El llac es va dividir en d'altres més petits fa uns 200.000 anys fins a formar una gran zona humida on es van establir. Era una regió verda i hi van prosperar durants 70.000 anys, fins que el clima va canviar i aquells primers humans es van començar a dispersar i es va atrevir a fer les primeres exploracions.

"Abans del sorgiment de l'humà modern, el llac va començar a assecar-se per un canvi en les plaques tectòniques. Això va crear una zona humida, que és un dels ecosistemes coneguts més productius per sustentar la vida."

El professor Axel Timmermann, coautor de l'estudi i director del Centre de Física del Clima de la Universitat Nacional de Pusan, a Corea del Sud, va analitzar les dades geològiques del sud de l'Àfrica Nacional de Pusan, dels últims 250.000 anys, per entendre per què aquells humans es van haver de migrar. El canvi en el clima hauria creat uns corredors verds que van empènyer les poblacions a migrar per primer cop.

"Les nostres simulacions suggereixen que la lenta oscil·lació de l'eix de la Terra va fer canviar la radiació solar de l'estiu a l'hemisferi sud, cosa que va portar canvis periòdics de les precipitacions al sud de l'Àfrica."

Però segons la Doctora Hayes, no tots aquest humans van deixar la seva terra.

"Aquests primers migrants van deixar enrere una població a la seva terra natal i els descendents d'aquest grup d'éssers humans, es van adaptar a les terres seques, i actualment se'n poden trobar descendents al Kalahari, al sud d'Àfrica."

Aquestes migracions van ser l'origen del desenvolupament genètic humà i de la seva diversitat ètnica i cultural arreu del planeta.

 

Les doctores Eva Chan i Vanessa Hayes (Institute Garvan Medical Research)

 

Anàlisis genètiques

És en aquestes comunitats locals que han contibuït generosament en aquest estudi amb el vistiplau dels seus líders, on la doctora Hayes i els seus col·legues han recollit mostres de sang per crear un exhaustiu catàleg de mitogenomes dels primers humans moderns. La professora Eva Chan, de l'Institut Garvan, s'ha encarregat de fer les anàlisis filogenètiques.

"Hem fusionat 198 mitogenomes nous, i poc comuns a l'actual base de dades de la població humana moderna més antiga coneguda, el què ha permès als experts entendre millor l'arbre de l'evolució de les nostres primeres branques ancestrals."

Amb aquestes dades, els experts de les diferentes matèries, combinant el llinatge genètic amb la distribució lingüística, cultural i geogràfica, han pogut revelar que l'origen dels primers "Homo sapines sapiens" se situa el sud del riu Zambeze, a l'àrea de Botsuana, Namíbia i Zimbàbue.

 

ARXIVAT A:
Ciència
Anar al contingut