El llibre "Catalunya, a la independència per la butxaca" demostra la viabilitat econòmica d'una Catalunya independent
L'11 de setembre, en el marc de la celebració de la Diada, es va presentar el llibre "Catalunya, a la independència per la butxaca", d'Alfons Durán-Pich, en què l'autor construeix un discurs directe avalat per xifres, més que no pas per sentiments, per anar cap a la independència de Catalunya.
Carmen AmorósActualitzat
A partir de la premissa que la independència és l'únic camí per redreçar una balança fiscal totalment desequilibrada entre Catalunya i Espanya, Alfons Durán-Pich dóna un argument definitiu per assolir-la que va més enllà de les raons històriques, culturals, polítiques i socials: l'econòmica.
L'autor, mànager professional i analista econòmic en diferents mitjans d'informació, afirma que "només en interessos del deute, la Generalitat ha de pagar durant l'any 2012 uns 6 milions d'euros diaris, o el que és el mateix, 300 euros anuals per cada ciutadà català".
Durán-Pich explica que cada vegada el llistat de raons a favor de la independència és més llarg, i que per fi sembla que tothom coincideix en el fet d'haver trobat el motiu definitiu. I assegura que segons les dades que aporta, es tracta del motiu més democràtic i més poderós de tots, perquè afecta a tothom que visqui a Catalunya sigui de l'origen que sigui.
Mitjançant l'estudi de l'espoli fiscal, les inversions fetes per l'Estat a Catalunya, la solidaritat entre regions, la viabilitat d'un estat propi versus altres models territorials i tot tipus de dades i xifres, el llibre explica els avantatges socials que es podrien aconseguir amb un estat independent que gestionés els seus impostos, reafirmant la seva tesi: apostar per la independència és apostar també per més qualitat de vida.
L'autor dóna dades com aquesta: "Transferència anual de la Unió Europea a Espanya: 4.761,9 milions d'euros. Transferència anual de Catalunya a Espanya: 8.916,6 milions d'euros. No només Catalunya ha duplicat la contribució de la Unió Europea, sinó que l'impacte sobre la renda del ciutadà català és més de 40 cops l'impacte sobre la renda del ciutadà europeu" i conclou, per tant, que "a Catalunya aquesta sagnia permanent ha buidat les arques públiques, no només del govern de la Generalitat, sinó també dels ajuntaments, les diputacions, etc."
Per tant, assegura Durán-Pich, "l'autonomisme ha de reconèixer el seu fracàs. Continuem igual com estàvem. No podem decidir sobre res important. Ni sobre les nostres pensions, ni sobre la política portuària, ni sobre els nostres aeroports, ni sobre la nostra sanitat, ni sobre la nostra política educativa. El nostre àmbit d'actuació és ridícul. Ni tan sols podem decidir sobre temes menors, com tenir seleccions esportives. El nostre Parlament és un parlament de joguina. El nostre govern té les mans lligades. A quina persona amb seny, i des d'una suposada catalanitat, se li pot ocórrer defensar encara la via de l'autonomisme?".
L'últim capítol del llibre el dedica a explicar per què "la independència és la nostra última oportunitat".
L'autor, mànager professional i analista econòmic en diferents mitjans d'informació, afirma que "només en interessos del deute, la Generalitat ha de pagar durant l'any 2012 uns 6 milions d'euros diaris, o el que és el mateix, 300 euros anuals per cada ciutadà català".
Durán-Pich explica que cada vegada el llistat de raons a favor de la independència és més llarg, i que per fi sembla que tothom coincideix en el fet d'haver trobat el motiu definitiu. I assegura que segons les dades que aporta, es tracta del motiu més democràtic i més poderós de tots, perquè afecta a tothom que visqui a Catalunya sigui de l'origen que sigui.
Mitjançant l'estudi de l'espoli fiscal, les inversions fetes per l'Estat a Catalunya, la solidaritat entre regions, la viabilitat d'un estat propi versus altres models territorials i tot tipus de dades i xifres, el llibre explica els avantatges socials que es podrien aconseguir amb un estat independent que gestionés els seus impostos, reafirmant la seva tesi: apostar per la independència és apostar també per més qualitat de vida.
L'autor dóna dades com aquesta: "Transferència anual de la Unió Europea a Espanya: 4.761,9 milions d'euros. Transferència anual de Catalunya a Espanya: 8.916,6 milions d'euros. No només Catalunya ha duplicat la contribució de la Unió Europea, sinó que l'impacte sobre la renda del ciutadà català és més de 40 cops l'impacte sobre la renda del ciutadà europeu" i conclou, per tant, que "a Catalunya aquesta sagnia permanent ha buidat les arques públiques, no només del govern de la Generalitat, sinó també dels ajuntaments, les diputacions, etc."
Per tant, assegura Durán-Pich, "l'autonomisme ha de reconèixer el seu fracàs. Continuem igual com estàvem. No podem decidir sobre res important. Ni sobre les nostres pensions, ni sobre la política portuària, ni sobre els nostres aeroports, ni sobre la nostra sanitat, ni sobre la nostra política educativa. El nostre àmbit d'actuació és ridícul. Ni tan sols podem decidir sobre temes menors, com tenir seleccions esportives. El nostre Parlament és un parlament de joguina. El nostre govern té les mans lligades. A quina persona amb seny, i des d'una suposada catalanitat, se li pot ocórrer defensar encara la via de l'autonomisme?".
L'últim capítol del llibre el dedica a explicar per què "la independència és la nostra última oportunitat".
