Els líders del G7 prometen mil milions de vacunes als països en desenvolupament el 2022

Els líders dels països més industrialitzats del món posen fil a l'agulla per aconseguir la immunitat de grup mundial per la Covid. La reunió del G7 ha acabat amb la promesa d'una pluja de vacunes per als països en desenvolupament. Això sí, hauran d'esperar fins al 2022.

Amb Estats Units, el Regne Unit, el Canadà i els grans països europeus amb més del 40% de la població vacunada i liderant els rànquings d'immunitzacions a tot el món, ara miren als països més pobres. En la cimera del G7 han promès la donació de mil milions de vacunes per assolir el 60% de població mundial vacunada necessària per "posar fi a la pandèmia el 2022".

El grup - format pels Estats Units, el Canadà, el Japó, Alemanya, França, Itàlia i el Regne Unit - defensa que cal "accelerar" la producció i distribució de vacunes "assequibles". "Una immunització àmplia és un bé públic global", diu el comunicat conjunt.

"Explorarem totes les opcions per garantir vacunes assequibles i accessibles per als països més pobres, inclosa la producció sense ànim de lucre, la fixació i transparència de preus, així com la compartició per part dels fabricants d'una proporció de producció a COVAX."

Donacions, sí; aixecament de patents, no

L'aposta per augmentar les donacions de vacunes contrasta amb la falta d'un acord entre aquest selecte grup de països rics sobre l'aixecament de les patents.

Mentre els Estats Units i França es mostren favorables a la suspensió temporal de la propietat intel·lectual de les vacunes, Alemanya i el Regne Unit (d'on són dues de les principals empreses que han desenvolupat els fàrmacs) s'hi oposen.

Com sol passar en les cimeres internacionals, quan no hi ha acord en una qüestió, es deixa per més endavant. En el comunicat conjunt, els països més rics diuen que negociaran de forma "constructiva" l'afer de les patents més endavant.

Cordialitat, amb l'asterisc del Brexit

La cimera ha estat marcada per la cordialitat i el retrobament dels Estats Units i Europa després de la presidència de Trump. Però també hi ha hagut un augment de la tensió entre Boris Johnson i la Unió Europea per l'aplicació del Brexit a Irlanda del Nord. Europa reclama a Londres que compleixi l'acord firmat.

Crítiques a la Xina

Un altre dels temes sobre la taula és el paper de la Xina. Després d'una reunió de tres dies a Cornualla, al Regne Unit, el president dels Estats Units, Joe Biden, ha aconseguit convèncer la resta de països de plantar cara a Pequín en les inversions als països en desenvolupament.

El G7 també ha exigit a la Xina que respecti els drets humans dels uigurs i l'autonomia de Hong Kong. També continuaran vigilant les ajudes estatals que dona el règim a les empreses perquè "soscaven les operacions justes i transparents de l'economia mundial". Tot i això, no hi ha hagut sancions, com volia la Casa Blanca.

I, com ja es preveia, els set països han demanat una investigació "transparent" i dirigida per experts sobre els orígens de la pandèmia a la Xina.

Tot i les crítiques al gegant asiàtic, el G7 sí que vol cooperar amb Pequín "en àmbits d'interès comú, particularment per combatre el canvi climàtic".