La celebració del 175 aniversari del Gran Teatre del Liceu, aquest diumenge (Imatge cedida a l'ACN per Paco Amate)

El Liceu celebra els 175 anys homenatjant els treballadors i mirant al futur

El Liceu ha sobreviscut a guerres, incendis i, fins i tot, pandèmies, i arriba a l'aniversari amb moltes ganes de celebrar que segueix viu i ple de projectes

Carme RoldánActualitzat

Tal dia com avui, 4 d'abril del 1847, obria portes el Gran Teatre del Liceu, en aquella època el teatre més gran d'Europa. Avui, el Liceu és un indiscutible referent cultural de Catalunya i punt de referència també per als amants de l'òpera d'arreu i per a les grans figures de la lírica internacional, per als quals cantar al Liceu continua sent una fita important.

La celebració del 175è aniversari, pensada com una gala lírica, va esdevenir una gran festa; una nit memorable, per aquella màgia que inesperadament sorgeix algunes nits d'òpera. I això que el programa havia patit canvis pràcticament fins a l'últim moment, des que la guerra d'Ucraïna es va interferir entre l'estrella russa Anna Netrebko i el seu esperat recital al Liceu.

Finalment, les sopranos Sondra Radvanovsky i Lisette Oropesa, el baríton Ludovic Tézier i el tenor Michael Fabiano, entre d'altres, van oferir al públic l'excel·lència del seu cant i el públic ho va agrair amb entusiasme.

El teatre era pràcticament ple, amb el president de la Generalitat, Pere Aragonès, i l'alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, entre les autoritats, però la festa del Liceu va començar al carrer, amb la gent de la Rambla aplaudint els músics de l'orquestra, que va interpretar per als vianants la fanfara d'"Aida" des dels balcons.

El moment de màxima emoció arribava amb el "Nessun dorma" del final i l'homenatge que el Liceu va voler fer als seus treballadors: els que no veiem normalment, els que fan possible cada funció d'òpera, també van rebre l'aplaudiment unànime del públic dempeus.


El magatzem del Liceu ens descobreix els seus secrets

Coincidint amb l'aniversari, descobrim un espai ben desconegut del Gran Teatre del Liceu: el magatzem del Bruc, una immensa nau als peus de Montserrat on es conserven les escenografies, vestuari i attrezzo de les seves produccions.

Allà hi hem trobat algunes de les escenografies històriques, com la de "Turandot", que va dirigir Núria Espert el 1999, la primera òpera quan el teatre va tornar a obrir portes reconstruït, després de l'incendi que el va arrasar cinc anys abans.


El Liceu del futur

Celebrat el 175è aniversari, el Gran Teatre del Liceu mira cap al futur disposat a ampliar la connexió amb la societat del nostre temps i estar atent a definir el nou cànon de com ha de ser l'òpera del segle XXI.

Ampliar públic i definir un perfil propi en la primera divisió del teatre d'òpera del món són alguns dels reptes. Per assumir aquests reptes, el Liceu confia que es pugui fer realitat el somni de disposar d'una segona seu; el Liceu Mar, al Port Vell de Barcelona.

Reunit aquest dilluns, el Patronat del Gran Teatre del Liceu ha aprovat per unanimitat iniciar els treballs de preparació del concurs internacional d'idees d'arquitectura.

ARXIVAT A:
Teatre
Anar al contingut