Què passa al Kazakhstan: s'agreuja la revolta encesa pels elevats preus del gas

L'antiga república soviètica del Kazakhstan està vivint una onada de violentes protestes al carrer provocades per l'augment del preu del gas liquat, GNL, que en aquest país utilitzen molts cotxes i que ha derivat en una revolta contra el poder absolut que governa el país.

En el que el govern de Kassym-Jomart Tokayev ha qualificat d'operació antiterrorista per aturar la revolta, les forces de seguretat han abatut 26 persones a la capital econòmica del país, Almaty, que qualifica de "criminals armats" i de 18 ferits més, així com de 3.000 detinguts, sempre segons fonts oficials del Ministeri de l'Interior. 

El govern ha situat el país en alarma antiterrorista de nivell vermell. En una decisió sense precedents, l'aliança militar encapçalada per Rússia ja hi ha enviat tropes --es calcula que uns 3.000 efectius-- per ajudar a sufocar les protestes. El president del Kazakhstan, Kassym-Jomart Tokayev, ho ha demanat als seus socis de l'Organització del Tractat de Seguretat Col·lectiva, OTSC, una aliança que també inclou Bielorússia, Armènia, el Tadjikistan i el Kirguizistan.

"Aquest contingent ha arribat per un període limitat de temps per protegir objectius estratègics", ha dit Tokayev, que també assegura que "l'ordre constitucional bàsicament s'ha restaurat a totes les regions del país i les autoritats locals tenen la situació sota control".
 

Les pimeres tropes russes ja controlen, amb les forces militars kazakhes, l'aeroport d'Almaty que dimecres va ser ocupat per un grup de manifestants.
 

Una setmana d'enfrontaments

Les mobilitzacions van començar aquest diumenge, i la nit de dimecres a dijous es van agreujar, amb edificis i vehicles incendiats pels manifestants a l'antiga capital, Almaty.

La policia d'aquesta ciutat va assegurar dijous al matí que havien mort "desenes" de manifestants. El bloqueig informatiu que encara hi ha en gran mesura fa difícil saber del cert el balanç dels enfrontaments. El Ministeri de l'Interior va parlar de divuit membres dels cossos de seguretat morts, dos dels quals haurien estat decapitats.

Segons el Ministeri de Sanitat, hi havia un miler de ferits pels enfrontaments, més de 60 dels quals en estat greu i hospitalitzats a l'UCI.

Un dels edificis assaltats i incendiats va ser la seu de l'alcaldia d'Almaty, i un altre, la seu de la televisió estatal.

Una retransmissió en directe d'Instagram d'un bloguer kazakh mostrava l'incendi de l'oficina de l'alcalde, i se sentien trets, segons l'agència France Presse (AFP). En altres vídeos publicats en línia també s'hi veia l'oficina del fiscal en flames.

Estat d'emergència

Aquest dimecres, el president Tokayev ja havia declarat l'estat d'emergència en algunes zones del país en resposta a les protestes desfermades a les principals ciutats contra l'augment del preu del gas liquat.

L'estat d'emergència es va decretar a Almaty i a la província de Mangystau, on diumenge va començar la revolta, per una durada de dues setmanes, fins al 19 de gener, i inclou el toc de queda entre les 11 de la nit i les 7 del matí.

Les aplicacions de missatgeria, com WhatsApp, Telegram o Signal, han estat intervingudes per evitar que els manifestants es puguin comunicar i organitzar.

El president, que aquest dimecres va fer dimitir el govern, va ordenar restituir els subsidis i va concedir una rebaixa del preu del gas liquat, com a gest per apaivagar la revolta, però ja va advertir que ell no cauria.

"Les crides a atacar els edificis militars i del govern són il·legals. És un delicte que tindrà el seu càstig. El govern no caurà, però nosaltres estem oberts al diàleg i no volem el conflicte."

Però no n'hi ha hagut prou.

Disturbis, ferits i detinguts

La capital econòmica, Almaty, va ser escenari aquest dimarts i dimecres de forts enfrontaments entre els manifestants i la policia antiavalots. Dimarts a la tarda, la policia havia fet servir gasos lacrimògens i pots de fum per dissoldre les protestes a la plaça principal de la capital.

Atameken, el grup de pressió empresarial del Kazakhstan, va reportar denúncies dels seus membres d'atacs a bancs, botigues i restaurants. El cap de la policia parlava d'"extremistes i radicals que han colpejat 500 civils i han saquejat centenars de negocis".

El testimoni de dos periodistes de France Presse, AFP, parlava de més de 5.000 manifestants i de trets de la policia per dispersar-los. La policia va detenir més de 200 persones.

El Ministeri de l'Interior informava que, a més d'Almaty, durant la nit de dimarts a dimecres s'havien atacat edificis governamentals a les ciutats del sud de Shymkent i Taraz, amb 95 policies ferits en enfrontaments.

En un altre vídeo publicat a les xarxes es veia la policia fent servir un canó d'aigua contra els manifestants davant de l'oficina de l'alcalde d'Aktobe, la capital d'una altra província occidental, segons afirmava l'agència Reuters.

El preu del gas liquat

Les protestes van començar diumenge després que el govern va aixecar els controls de preus del gas liquat de petroli a principis d'any. Molts kazakhs han adaptat els seus cotxes perquè funcionin amb GNL, més barat que el petroli.

Segons el govern, "el preu regulat estava causant pèrdues als productors i s'havia de liberalitzar".

La guspira de la indignació es va encendre a la ciutat de Janaozen a la província de Mangystau, una zona a l'oest del país rica en recursos fòssils i escenari des de la independència del país, el 1991, de conflictes obrers i repressió.

La pujada del preu del GNL, principal carburant utilitzat a la zona, afecta directament el preu dels aliments i agreuja una inflació que ja va començar a l'inici de la pandèmia.

Després, les protestes es van estendre a la capital de la regió, Aktau, a la costa del mar Caspi. I dimarts la revolta arribava a la capital econòmica del país, Almaty.

Per aturar-ho, el govern va concedir una reducció del preu del GNL a 50 tenges -- a moneda del Kazakhkstan--, l'equivalent a 0,1 euros per litre, en comptes dels 120 tenges de principis d'any a què es va arribar amb la liberalització.

Però amb aquest intent "d'assegurar l'estabilitat del país", com va declarar el president, no n'hi va haver prou, i dimecres els manifestants exigien parlar amb Tokayev i van dirigir les protestes a la capital.

Dimensió política

Més enllà del conflicte econòmic, les protestes tenen un rerefons polític: en les manifestacions s'han sentit sobretot proclames contra el veritable home fort del país, Nursultan Nazarbayev, de 81 anys.

Nazarbayev va dirigir el país durant trenta anys, des de la independència de l'URSS, i els seus deliris de grandesa i els diners del petroli el van portar a crear una nova capital, plena d'extravagàncies, que va batejar amb el seu nom, Nur-Sultan.

El mateix Nazarbayev va designar com a successor l'actual president, Kassym-Jomart Tokayev, el març del 2019.

Per intentar aplacar la ira dels manifestants, Tokayev va anunciar aquest dijous que Nazarbayev renunciava a l'últim càrrec que tenia, la presidència de la comissió de seguretat.