El Jutjat de Manresa arxiva les denúncies contra l'actuació policial de l'1-O a Sant Joan de Vilatorrada i Callús

ACN Manresa.-La jutge del Jutjat d'Instrucció número 2 de Manresa ha arxivat provisionalment les denúncies contra l'actuació policial de l'1-O a l'escola Joncadella de Sant Joan de Vilatorrada i a Callús, al Bages. En la seva resolució, a la qual ha tingut accés l'ACN, la jutge considera que no es pot demostrar que hi hagi hagut excés policial per part dels agents que van intervenir durant la jornada del referèndum a cap dels dos punts de votació. La magistrada tampoc considera que hi pugui haver responsabilitats penals per part dels agents. Paral·lelament, l'Audiència de Barcelona ha donat la raó a la defensa dels ferits i obligarà a la mateixa magistrada a investigar "per excés policial" a tres dels guàrdies civils que van actuar a l'institut santjoanenc Quercus.

De la mateixa manera que va fer amb la investigació per les càrregues de l'1-O a Castellgalí, la titular del número 2 de Manresa atribueix l'arxivament de l'escola Joncadella de Sant Joan i la de Callús al fet que "no hi va haver excés policial" i que "instigats per la Generalitat i les associacions independentistes" s'estava realitzant una votació "contrària a l'Ordenament jurídic" i a la resolució del TSJC que impedia el referèndum.En el cas de l'escola Joncadella, la jutge assegura que els manifestants "obstaculitzaven l'entrada" i malgrat ser requerits "no van fer cap gest". Qualifica que no va ser "resistència passiva" sinó "obstructiva". Pel que fa a Callús, també descarta qualsevol actuació "desproporcionada" i que ho avala el fet que, malgrat que hi havia 300 persones concentrades, "només hi van haver nou ferits lleus". A més, indica que l'alcalde de Callús, Joan Badia, va resultar ferit per "l'actitud obstructiva" que mantenia per impedir l'entrada dels policies. I, com a Sant Joan, apunta a una actitud "obstructiva dels manifestants" amb "puntades de peu, empentes i cops" als agents, tot recordant que un va resultar ferit.La defensa dels ferits ha anunciat que, com ja van fer amb Castellgalí, presentaran recurs a la decisió de la magistrada pel sobreseïment de l'escola Joncadella -de Callús encara no han estat notificats. Recorden que el regidor de Sant Joan i pallasso, Jordi Pesarrodona, encara no ha declarat com a ferit pel que no es pot tancar aquesta causa. La declaració va ser ajornada a l'espera de què es resolgués el procediment on se l'investiga per un presumpte delicte de desobediència greu. Per aquesta raó, diu la defensa, l'arxivament "atempta contra el dret a la tutela judicial efectiva" de Pesarrodona i la recorreran.L'Audiència dóna la raó als feritsEn paral·lel a les resolucions de la magistrada de la capìtal del Bages, l'Audiència Provincial de Barcelona ha donat la raó als ferits que van presentar recurs a la decisió de la mateixa jutge de no investigar els guàrdies civils que van intervenir a les càrregues policials a l'institut Quercus de Sant Joan de Vilatorrada. Així ordena a la magistrada investigar a tres agents de la Guàrdia Civil que hi van actuar i que han estat reconeguts pels ferits. També obliga al cap de l'operatiu al Bages que declari de nou com a testimoni.Segons la resolució de l'Audiència, de la visualització de les imatges es desprèn que els agents, sense avís, van colpejar "per sorpresa" amb les porres i escuts als manifestants. Considera que s'hauria pogut aconseguir el mateix objectiu, encara que comportés més temps, agafant-los i arrossegant-los. Per això opinen que hi va haver "excés policial".Cal recordar que, en el cas de l'instutut Quecus, l'Audiència ja va obligar, el passat mes de novembre, al jutjat manresà a investigar al cap de l'operatiu policial. També a tres guàrdies civils que van actuar l'1-O a Fonollosa, per emmanillar sense motiu un veí. La causa de Fonollosa segueix encara oberta.Recurs al TC per CastellgalíEl recurs al sobreseïment de la causa a Castellgalí, acordada per la jutge de Manresa fa tres mesos, ha estat rebutjat per l'Audiència de Barcelona. La defensa dels ferits, però, està en procés de presentar un recurs d'empara davant del Tribunal Constitucional en considerar que l'Audiència no ha entrat a analitzar si s'ha produït una vulneració dels drets fonamentals.