El jutge envia a presó sense fiança els set detinguts per terrorisme en l'operació Judes
El jutge considera que hi ha "indicis que els set detinguts formen part d'una organització amb una estructura jerarquitzada que pretén instaurar la república catalana per qualsevol via"
El jutge Manuel García Castellón ha fet cas de la petició del fiscal de l'Audiència Nacional Miguel Ángel Carballo, i envia a la presó els set detinguts en l'operació Judes. Segons el jutge, hi ha "indicis que els set detinguts formen part d'una organització amb una estructura jerarquitzada que pretén instaurar la república catalana per qualsevol via".
El jutge ha dictat presó sense fiança comunicada i els acusa dels delictes de pertinença a organització terrorista, fabricació i tinença d'explosius i conspiració per provocar estralls. Poc abans de les set de la tarda els set detinguts han sortit de l'Audiència Nacional en direcció a Soto del Real.
García Castellón justifica la presó per "la gravetat de les penes que comporten els delictes que se'ls imputen, la capacitat de destruir proves que tindrien els detinguts" i el risc de fugida i de reiteració delictiva.
El titular del Jutjat d'Instrucció número 6 manté la causa sota secret de sumari mentre s'analitza la nombrosa documentació confiscada en aquesta operació policial.
Els advocats no han pogut parlar amb els detinguts abans que ingressessin a la presó
L'Observatori del Sistema Penal i els Drets Humans de la Universitat de Barcelona ha explicat que els advocats d'Alerta Solidària no han pogut parlar amb els seus defensats ni tampoc coneixen la resolució sencera que els envia a la presó, on ja han passat la primera nit.
Segons han apuntat a través de Twitter, el jutge només ha notificat la part dispositiva de la interlocutòria que ordena l'ingrés a la presó, i per tant les defenses no saben l'argumentació i no hi poden presentar recurs.
a) les defenses no podem conèixer tota l'argumentació del jutge per a decretar la presó provisional.
Observatori del Sistema Penal i els Drets Humans (@OSPDH1) September 26, 2019
b) les defenses no poden presentar un recurs sobre aquesta decisió.
2. Després del decret de presó, els advocats han vist impedides les seves assistències als detinguts:
A més, no han pogut parlar amb els seus defensats amb l'argument que el trasllat a la presó de Soto del Real ja estava preparat i no es podia aturar.
En definitiva, els detinguts han hagut d'ingressar a presó sense poder parlar amb els seus advocats defensors. Tot plegat, una mostra més del gravíssim tractament que estan rebent en tot aquest procés. El dret de defensa, novament vulnerat. Molt preocupant.#LlibertatDetinguts23S
Observatori del Sistema Penal i els Drets Humans (@OSPDH1) September 26, 2019
També els han negat el contacte a la presó per un tema d'horari del centre. Segons l'Observatori es tracta d'"una mostra més del gravíssim tractament que estan rebent en tot aquest procés. El dret de defensa, novament vulnerat".
Acusacions de la Fiscalia
Aquestes són les acusacions de la Fiscalia després de les vistes d'aquest dijous:
"La Fiscalia de l'Audiència Nacional ha sol·licitat la presó provisional per als set detinguts que han passat a disposició judicial per la seva presumpta participació en els delictes de tinença d'explosius, conspiració pel delicte d'estralls i d'integració en grup organitzat o organització criminal de naturalesa terrorista amb la finalitat de subvertir l'ordre constitucional i alterar greument la pau pública."
Les primeres reaccions no s'han fet esperar. En ple debat de política general al Parlament de Catalunya, la CUP ha abandonat l'hemicicle en saber l'ordre de presó per als detinguts. Enmig de les votacions de les propostes de resolució, Carles Riera ha demanat la interrupció del debat. El president del Parlament, Roger Torrent, ha advertit que no es podien interrompre les votacions i, a continuació, els diputats de la CUP han abandonat l'hemicicle.
Declaracions davant el jutge
Els set detinguts dilluns a Catalunya per la Guàrdia Civil en l'operació Judes han declarat aquest dijous al matí a l'Audiència Nacional. Ho han fet en vistes individualitzades amb mesures cautelars a causa del secret de sumari.
Advocats de cinc dels detinguts arribant a l'Audiència Nacional aquest matí (ACN/Roger Pi de Cabanyes)
El jutge García Castellón els ha interrogat d'un en un només en presència de cada un dels seus advocats. Els dos detinguts a Sabadell que dilluns mateix van quedar en llibertat amb càrrecs seran citats a declarar a l'Audiència Nacional en els pròxims dies.
Se sap que els primers que han declarat davant el jutge han estat els dos acusats defensats per advocats d'ofici.
Polítics dels grups independentistes i familiars s'han concentrat a prop de l'Audiència Nacional per donar suport als detinguts i acompanyar els familiars i amics.
Els acusats han declarat a l'Audiència Nacional
Procediment qüestionat per la defensa
Les declaracions davant el jutge s'han fet entre les crítiques dels lletrats per com es van fer les detencions i els interrogatoris posteriors. Les defenses demanaran que la major part de les diligències practicades per la Guàrdia Civil siguin considerades il·legals i quedin fora de la investigació. Tant els escorcolls als domicilis com els interrogatoris s'haurien fet sense la presència dels lletrats.
Alerta Solidària, que coordina la defensa dels detinguts, ha denunciat la "vulneració absoluta dels drets" i que s'estava aplicant "la llei antiterrorista encoberta" als detinguts.
Declaració de dos dels acusats
Des de dilluns, que van ser detinguts, fins aquest dijous, cinc dels acusats s'han negat a declarar davant la Guàrdia Civil. Segons filtracions de la investigació a alguns mitjans de comunicació, els dos acusats defensats per advocats d'ofici sí que ho haurien fet.
Aquests haurien reconegut haver fet proves per fabricar artefactes amb la intenció de fer sabotatges i generar soroll per l'aniversari de l'1-O. També haurien assegurat que no preparaven cap atemptat contra persones.
Els mateixos advocats de la defensa denuncien també que hi hagi hagut filtracions per part de la policia. Ho consideren una vulneració del secret de sumari. També critiquen que els interrogatoris de la Guàrdia Civil es van fer sense l'assistència legal que volien i després de moltes hores d'aïllament.
