El Jueves ja no surt cada dimecres: ara serà mensual pel cost del paper

Aquest febrer la revista satírica El Jueves deixa de publicar un número a la setmana per passar a ser mensual, una decisió que han justificat pel preu del paper, que ha pujat molt.

Per tant, aquest dimecres 1 de febrer és el primer en gairebé 45 anys que als quioscos no s'hi pot trobar aquesta revista, que es ven ininterrompudament cada setmana des del 1977.

D'aquí a una setmana, però, el dimecres 8 de febrer, ja hi haurà el primer número mensual, de manera que es mantindrà el lema de "El Jueves, la revista que sale los miércoles", però ara només un de cada mes.

Tenien alternatives: apujar el preu, empetitir la revista o robar paper

Ho van explicar fa 3 setmanes, l'11 de gener, en una tira còmica que van penjar a les xarxes socials, i en la que el bufó símbol de la revista explicava en broma les altres alternatives que tenien:

"1. Comprar paper a preu d'or i cobrar la revista a preu d'or. 2. Tirar amb el paper que ens queda a la reserva i fer una revista petitíssima. 3. Robar-li el paper a altres revistes. 4. Passar-nos al digital (ja ho estàvem fent a poc a poc, però tota aquesta moguda ens ha enganxat de cop)."

⚠️ Tenemos algo muy importante que contaros ⚠️ pic.twitter.com/GD3sy1hikO

— El Jueves (@eljueves) January 11, 2023

A partir d'ara, doncs, la revista només sortirà un cop al mes però els exemplars tindran el doble de pàgines, 144 en comptes de 72, de manera que gastaran la meitat del paper que fins ara.

Segons el director d'El Jueves, Guille Martínez-Vela, la decisió la va prendre el novembre el grup editorial RBA, propietari de la revista, i des de llavors han estat treballant en el canvi:

"Els costos del paper en els darrers temps s'han disparat i això fa que no puguem seguir com fins ara. Com hem entomat la decisió? Home, és un canvi important i ens ha costat pair-ho però aquí estem, resistint."

Més censura a internet que en paper

Martínez-Vela ho ha explicat a Catalunya Ràdio, i ha afegit que no es planteja que la revista sigui només digital, perquè afirma que al món d'internet i de les xarxes hi ha més censura que al paper:

"Si ens fixem en el número 2.378, de mitjans del mes de desembre passat, hi sortia el rei emèrit com si fos James Bond, amb una escopeta i amb el penis fora. Al quiosc i a Twitter no va passar res. Però a Instagram, Facebook i TikTok no ho vam poder publicar així i vam haver de tapar aquesta part del dibuix."

El director ha admès que passar a ser mensuals en paper comportarà més distància amb l'actualitat, un dels valors més destacats de la revista, però que això es mantindrà per als subscriptors de la versió digital:

"El que farem és enviar avançaments setmanals amb continguts de la revista mensual, que també rebran en format digital, si la resposta és bona podem estudiar la possibilitat de tornar a oferir continguts exclusius."

Això ho ha explicat a eldiarioes, on ha detallat que la tirada de la revista, que ha estat durant dècades al voltant del 100.000 exemplars setmanals, havia baixat a uns 30.000.

Menys feina per als col·laboradors

La reducció a la meitat de les pàgines de cada mes, però, comportarà menys producció i, per tant, menys feina per als guionistes i dibuixants.

Un dels membres del consell de redacció de la revista, Juanjo Cuerda, ha afirmat que el canvi ja ha afectat a força col·laboradors:

"Per molt que el número mensual quedi molt bé, hi ha molts dibuixants que tindran menys pàgines i queden en una situació crítica o fins i tot sense espai. És la part dramàtica de tot això."

La història de la revista satírica més longeva

Fundada a Barcelona el 27 de maig del 1977 per un grup de dibuixants procedents d'El Papus, El Jueves és la revista satírica més longeva d'Espanya, títol que va adquirir quan el 2013 va superar la històrica La Codorniz.

Actualment té 6 persones en plantilla i més de 30 col·laboradors, i al llarg de les dècades hi han treballat autors com els fundadors Carles Romeu, Tom Roca i José Luis Martín, i també els mítics Quino, Perich o Forges.

Ha estat escola per a bona part dels més de 150 autors que hi ha fet carrera, i també una capçalera que ha estat protagonista per polèmiques, denúncies i segrestos judicials d'alguns dels continguts.

Les portades polèmiques sobre la casa reial espanyola

Potser la més internacional va ser el 2002, quan una portada amb el primer ministre d'Israel Ariel Sharon dibuixat amb una esvàstica va ser acusada pel seu govern d'antisemitisme.

Un parell de sonades tenen relació amb la casa reial espanyola: el 2007 l'Audiència Nacional va segrestar-la per una portada amb el llavors príncep Felip i la seva dona fent sexe.

El 2014 una altra amb Joan Carles passant-li al seu fill una corona plena d'excrements va provocar una crisi entre l'editorial i l'equip de la revista que va acabar amb autors com Manel Fontdevila marxant-ne.

La tardor del 2017 una portada amb policies nacionals consumint cocaïna va acabar als jutjats acusada d'injúries al cos.