El Japó: un nou emperador per als nous temps

La monarquia regnant més antiga del món viu un relleu particular arran de abdicació de l'emperador Akihito, la primera en aquest país en 200 anys.

El 2016, Akihito va anunciar que per edat i per la seva salut fràgil no es veia capaç de continuar. I va posar data per a la successió dinàstica.

El 30 d'abril ha estat el seu últim dia en el Tron del Crisantem. L'1 de maig, el seu fill Naruhito inicia una nova era. Els calendaris -en paper i informàtics- s'hauran de posar a zero. És a dir, tot un trasbals per a l'administració, perquè al Japó es fan servir dues mesures del temps, la universal i la de la tradició, una dicotomia que sovint marca tots els aspectes de la societat.

La família reial encarna i pateix -sobretot alguns membres- aquesta dualitat.

Akihito, el pacifista

Dos anys i nou mesos després d'aquell 8 d'agost de 2016 en què es va adreçar al país per anunciar la seva decisió d'abdicar en favor del seu primogènit, Akihito cedeix el tron als 85 anys.

Creu que ja no està en forma per ocupar el tron a causa de la fragilitat de la seva salut, tocada per un càncer de pròstata el 2003, una hemorràgia estomacal el 2008 i problemes coronaris que el van portar a sotmetre's a un bypass el 2012.
 

Akihito i Michiko (Reuters)

Akihito representa el pas definitiu de la figura de l'emperador amb caràcter diví, que havia representat el seu pare abans de la Segona Guerra Mundial, a la d'un monarca pròxim al poble.

La constitució democràtica imposada pels aliats al seu pare, Hirohito, circumscrivia el paper de la família reial a tasques merament representatives.

Naruhito es va fer adult en un Japó derrotat, però reconciliat amb el seu antic enemic, els Estats Units. Un Japó convertit en peça clau de la contenció del comunisme a l'Àsia Oriental. El país es va modernitzar ràpid i en tres dècades es va convertir en una gran potència industrial.

És el primer emperador casat amb una plebea, Michiko, a la qual va conèixer jugant a tennis.

Arriba al tron el 1989, decidit a acostar la figura de l'emperador al poble, una idea que es va visualitzar amb la seva visita als damnificats pel tsunami i el consegüent accident nuclear a la central de Fukushima el 2011.

Sota els primers anys del regnat del seu pare, Hirohito, el Japó va sotmetre Àsia amb un imperialisme que va deixar un rastre esfereïdor d'atrocitats i crims de guerra.

Akihito va triar per a la seva era el títol de "Heisei", que significa "Assolint la pau".

El 2015, en el setanta aniversari de la fi de la Segona Guerra Mundial, va emprendre una gira per alguns països que havien estat víctimes de l'expansionisme japonès la primera meitat del segle XX.

Va expressar els seus remordiments en un gest de distanciament dels postulats nacionalistes del primer ministre japonès, Shinzo Abe.

Naruhito, el modernitzador

Naruhito (Reuters)

Naruhito té 59 anys i se li coneix la tendència a saltar-se el protocol.

Ni la infantesa ni la joventut de Naruhito van seguir les passes marcades per la tradició. Va ser criat per la seva mare, Michiko, i va estudiar a l'estranger, no només a les universitats nipones reservades a les elits.

El que serà el 126è emperador del Japó és historiador i els analistes de temes relacionats amb la família reial nipona creuen que el fet que ell i la seva esposa Masako estudiessin a l'estranger pot contribuir a canviar els vells costums i obrir una mica més la institució.

Naruhito ha mostrat el seu interès per problemes socials, com la pobresa infantil o l'envelliment de la població, així com la seva preocupació pel canvi climàtic.

Per això els analistes el veuen com l'emperador que necessita el Japó en els temps que corren, una societat cada cop més diversa, amb població immigrant. Hi veuen una figura capaç d'unir les diferents sensibilitats, entre la tradició prevalent i els impulsos de les generacions joves per obrir definitivament el país al món.

La princesa trista

A la universitat, Masako, era coneguda per la seva aplicació. Parla sis idiomes, amb gran fluïdesa l'anglès i el francès. Als 18 anys va marxar a Moscou, va passar per Nova York i Boston, i va estudiar a Oxford.

Tot plegat no serviria absolutament de res a Masako Owada davant del rígid protocol de la casa imperial quan, després de set anys de nuviatge, es va casar amb Naruhito.

A partir d'aquí la seva funció era fornir un hereu. Tot i que Naruhito es va proposar protegir-la de la rigidesa de la cort, Masako va acabar caient en una profunda depressió. La dona que havia trencat motlles en els estudis i la seva incipient carrera diplomàtica es va convertir en la "princesa trista". A poc a poc ha anat recuperant visibilitat.

La seva filla no pot regnar en virtut de la rei sàlica, que reserva el tron només als homes.

Aiko, futura emperadriu?

Perquè la filla de Naruhito i Masako, la princesa Aiko, arribés a regnar, el Japó hauria de modificar la seva Constitució. Aquest afer ha estat motiu de debat públic en un país en què es manifesta cada cop més la necessitat de reformar les asfixiants normes socials.

Aiko té 17 anys i la reforma de la carta magna no és particularment urgent per a la casa reial, perquè Naruhito encara pot ser succeït pel seu germà petit, Akishimo, o pel fill d'aquest, Hisahito, un nen de 12 anys que és l'únic nét d'Akihito.

Més enllà, fins que Hisahito no tingui descendència masculina, la successió, amb les lleis actuals a la mà, no està garantida.      

En ocasió de les seves noces de plata, Naruhito va dir que era important respectar la tradició, però que també cal respondre als canvis socials.

El poble

Naruhito i Masako (Reuters)

Per als japonesos i les japoneses la monarquia no és un afer menor, però tampoc estan lligats a la tradició de manera que no puguin acceptar els canvis. I la transformació bull tot i les rígides regles del protocol social.

Alguns exemples: el #Metoo ha arribat al Japó tot i que sigui tabú parlar de violència sexual i maltractaments en una societat intrínsecament i ferotgement masclista.

Tot i que davant dels deu dies de festa acumulats amb motiu del relleu successori molts japonesos es mostren desconcertats, acostumats com estan a viure per treballar, el lligam extrem amb l'empresa i amb la feina està començant a deixar de ser la llei no escrita que han seguit totes les generacions des de la Segona Guerra Mundial.

L'amo d'una botiga de 24 hores va decidir recentment tancar a la nit. Havia quedat viudo. No podia assumir sol el negoci i es va enfrontar a la franquícia en un cas que va tenir una forta reacció solidària.

La població del país fa dècades que envelleix i obrir les portes a la immigració és l'única solució. El model de permís de treball temporal adoptat pel govern conservador de Shinzo Abe demostra com és de lluny encara el Japó d'acceptar que no pot viure aïllat, tancat en un arxipèlag mental que ni les canoneres al segle XIX ni l'hegemonia occidental, la democratització forçada o el miracle econòmic al segle XX han aconseguit arrencar definitivament del pes de la tradició.