El Japó crea el Ministeri de la Soledat davant l'augment de suïcidis durant el 2020

Al Japó la solitud es pot veure com una virtut per dirigir la pròpia vida però la pandèmia ha mostrat la creu d'aquesta moneda: l'augment dels suïcidis en un país que ja té la taxa més alta entre el set països més industrialitzats del món, 14,9 suïcidis per cada 100.000 habitants. Per pal·liar la gravetat de la situació, el govern nipó ha creat el Ministeri de la Soledat, com ja va fer el Regne Unit el 2018.

El teletreball, el confinament, la falta de contacte social i la crisi causada per la Covid han fet créixer el nombre de persones que s'han tret la vida per primer cop en 11 anys. El Japó durant el 2020 ha registrat 21.919 suïcidis, dels quals 479 eren escolars i 6.976, dones. El que representa més del doble de les morts causades per la Covid, poc més de 9.000.

El nou ministeri té previst fer un estudi del sentiment de soledat de la població per saber quin és l'abast de la situació i prendre mesures entre diferents departaments i agents socials.

L'actual ministre de Revitalització de les Regions, Tetsushi Sakamoto, es farà càrrec del nou ministeri per fer front a un fenomen que afecta nens, joves, dones i persones grans, ara agreujat pel descens de la natalitat i la massificació de les ciutats.

El confinament durant el 2020 ha agreujat la situació de la població, per una banda molt envellida, que cada cop registra més domicilis on hi viu una persona sola i on la crisi ha deixat sense feina molts joves. A l'estrès de la falta de relacions socials amb els efectes psicològics i físics que comporta, s'hi afegeix l'estrès econòmic. El govern nipó atribueix bona part de l'augment dels suïcidis a problemes de salut però també econòmics.

Suïcidis: més dones i joves

Sakamoto ha anunciat el treball interinstitucional que engegarà aquest ministeri com per exemple amb el de Salut per abordar la prevenció del suïcidi que ha crescut especialment entre les dones i és alarmant entre joves i fins i tots escolars.

Les xifres generals indiquen que, si bé els suïcidis entre els homes encara són el doble que els que hi ha entre les dones, es mantenen en relació amb l'any anterior i són les dones les que arriben a la xifra més alta, més de 7.000 casos, dels últims 5 anys, un 14,5% més respecte a l'anterior.

Especialment preocupant és el creixement de suïcidis entre els estudiants de primària i secundària, 440 casos en un any, la xifra més alta des del 1980.

Els suicidis ha tornat a pujar al país des del 2009 després de la crisi financera. I és que l'aïllament pot agreujar els problemes psicològics durant les situacions de crisi, desastres naturals i altres catàstrofes. Com va passar després del gran terratrèmol de Hanshin el 1995 i del terratrèmol i el tsunami de Fukushima del 2011. En aquest casos moltes persones, sobretot gent gran, desplaçades van morir al seu llit soles.

Aïllament social

Entre els factors que han agreujat aquesta situació hi ha la pandèmia, l'obligació de quedar-se a casa i evitar la massificació. Les principals víctimes han estat les persones grans, que no estan acostumades a comunicar-se a través de les xarxes socials, i s'han quedat aïllades del món exterior.

L'augment d'ancians que els han trobat morts a casa, dies o setmanes després de morir sols ha fet aparèixer serveis especialitzats en la neteja d'habitacions i pisos després de treure'n el cadàver i on s'hi han acumulat muntanyes d'escombraries. Es tracta del "kodokushi", la mort solitària.

Tot i que el govern del Japó no facilita estadístiques d'aquestes morts en soledat, l'Associació per a la Prevenció de la Mort Solitària al Japó calcula que el 2020 un total de 4.448 persones van morir soles al Japó, segons publica El País, i un 14% les va trobar un o dos mesos després del decés.

Però la soledat no volguda també afecta els més joves malgrat estar connectats al món a través d'internet, abocats al teletreball, en el millor dels casos, si no s'han quedat sense feina. Amb les oficines tancades i també escoles i instituts, les generacions més joves han reduït el contacte social amb companys i amics, un fet que la tecnologia i les xarxes socials no han compensat.

Soledat, un símptoma social

L'envelliment de la societat japonesa, una taxa de natalitat baixa, un augment de les llars unipersonals, fenòmens com el "kodokushi", la mort solitària, o el "hikikomori", els joves que viuen voluntàriament aïllats a les seves habitacions i es relacionen amb el món només a través d'internet, són símptomes d'una societat que s'aboca a la soledat, però on sentir-se sol és un estigma i una debilitat.

Un estudi de l'Institut d'Investigacions Mizuho indica que el 2040 al 40% de les llars japoneses hi viurà una sola persona. Els supermercats venen racions individuals, els restaurants utilitzen el terme "ohitorisama" per a les taules d'un sol comensal aïllades de les de grups o parelles. Un dels programes gastronòmics més famosos de la televisió es diu "El gurmet solitari"... símptomes d'una tendència que ara el nou ministeri vol abordar amb la celebració d'un fòrum d'emergència.

Estratègia pionera al Regne Unit

El Japó ha seguit l'exemple del Regne Unit, que el 2018 va crear la Secretaria d'Estat de la Soledat, un departament que per primer cop s'ocupava d'una situació social que afecta 9 milions de britànics.

El Regne Unit inclou la soledat com a tema en les enquestes governamentals i col·labora amb governs locals i organitzacions de voluntaris per ajudar grups de risc com joves i aturats. La investigació ha demostrat que almenys el 13% de la població se sentia sola i que les comunitats desconnectades poden costar a l'economia britànica 32.000 milions de lliures (44.000 milions de dòlars) l'any.