ÒPERA

El Gran Teatre del Liceu programa "La Traviata", de Verdi, fins al 16 de gener

El Gran Teatre del Liceu programarà a partir de demà la famosa òpera de Giuseppe Verdi "La Traviata", una producció del Covent Garden de Londres. Les entrades de les onze representacions que s'han posat a la venda s'han esgotat gairebé de manera immediata. A causa de l'èxit de la convocatòria, el Liceu ha programat una altra funció el 5 de gener, de manera que en total es faran 12 representacions, tres de les quals seran a preus populars. Aquesta serà, a més, la primera vegada que el Liceu retransmetrà en directe una òpera en una altra sala, en concret, en una sala de 800 localitats dels cinemes Cinesa Diagonal.

Actualitzat
La retransmissió, que serà el 18 de desembre, es farà mitjançant tecnologia d'alta definició, a través d'un projector Vaixell ELM-R12 i en pantalla digital. La sala està equipada amb so Digital Surround Ex, amb set canals que permeten que l'espectador quedi completament envoltat pel so. A la vegada, es farà una prova pilot de retransmissió de l'òpera a quatre universitats catalanes a través d'una xarxa d'Internet de segona generació. En aquesta ocasió, l'òpera que Verdi va crear basant-se en "La Dama de les Camèlies", d'Alejandro Dumas fill, comptarà amb Ruth Ann Swenson, Mary Dunleavy i Darina Takova compartint el paper de la cortesana Violettav Valéry, i Marcus Haddock i Carlos Cosías seran Alfredo Germont, el seu enamorat. Els barítons Joan Pons i Carlos Álvarez donaran vida a Giorgio Germont, Rosa Mateu serà Flora Bervoix i Rosa Maria Conesa serà Annina. L'òpera comptarà amb l'Orquestra Simfònica, dirigida per Julia Jones, i el Cor del Gran Teatre del Liceu, sota la direcció de William Spaulding. La direcció escènica anirà a càrrec de Richard Eyre. "La Traviata" es va estrenar per primera vegada el 1853 a La Fenice de Venècia i va ser rebuda amb grans crítiques. El fracàs d'aquesta òpera es va deure al fet que el públic no va saber entendre la crítica social explícita del muntatge, que atacava feroçment la hipocresia de les classes benestants, i la seva gran cruesa i el seu realisme.
Anar al contingut