Una imatge de la superfície lunar presa des de l'aeronau Beresheet (Reuters)
Una imatge de la superfície lunar presa des de l'aeronau Beresheet (Reuters)
Jerusalem

El "gran somni" d'Israel d'arribar a la Lluna s'estavella

El motor del mòdul espacial no tripulat Beresheet falla en la maniobra final d'aterratge i la nau queda sense control a pocs minuts de tocar la superfície lunar

RedaccióActualitzat

Una errada en el motor principal ha impedit que el mòdul israelià Beresheet arribi aquesta nit a la superfície lunar.

L'allunatge estava previst a les 19:25 GMT. Però pocs minuts abans de tocar la Lluna, els enginyers de l'entitat privada SpaceIL i dels grup estatal Indústria Aeroespacial d'Israel, promotors del projecte, han dit que alguna cosa anava malament davant el públic expectant que es congregava a la base aeroespacial de Yehud. Els problemes han començat quan el motor principal de l'aparell s'ha aturat. L'han intentat reiniciar sense èxit i han perdut el contacte amb la sonda.

Israel s'ha quedat a pocs metres de fer història com el quart país que aconsegueix aterrar a la Lluna. La desfeta del projecte israelià s'ha pogut seguir en directe per YouTube:

 

 

Minuts abans de la desfeta, quan la nau estava a 22 quilòmetres d'altitud, el Beresheet havia enviat una selfie on es veien de fons els cràters lunars i una bandera israeliana amb el missatge "Un país petit, somnis grans", un missatge que exemplifica bé la idea de tota la missió.

Els problemes han arribat en la maniobra final d'aterratge, quan s'havia començat el que els enginyers anomenen "el camí de no retorn". L'aeronau no tripulada, de 585 quilos de pes i 1,5 metres de diàmetre, ha tingut problemes amb el motor principal i ha començat un descens incontrolat i ha estat impossible recuperar-ne el comanament per aterrar a la Lluna.


El gran somni d'un país petit

El repte era important, històric. Si la nau completava l'allunatge, Israel entrava al club exclusiu dels països que ja havien trepitjat la Lluna: els Estats Units, Rússia i la Xina.

Segons han explicat els impulsors del projecte, la idea va començar una nit de copes en un bar del sud de Tel-Aviv. L'enginyer espacial Yonatan Winetraub, l'expert en ciberseguretat Yariv Bash i el fabricant de drons Kfir Damari es van engrescar a desenvolupar un pla per enviar una nau espacial a la Lluna. Un somni de tres que va passar a ser el somni de tot un país.

Per desenvolupar el seu projecte van fundar SpaceIL i van participar al Lunar X Prize, un premi ideat per Google que oferia un premi de 17,7 milions d'euros a qui desenvolupés un robot explorador que pogués arribar a la Lluna. El projecte de Google no va tirar endavant, però l'equip israelià no va tirar la tovallola i va aconseguir finançament privat pel seu projecte.

Entre el grup de filantrops jueus que han aportat els diners per a la construcció de Beresheet hi ha el magnat del joc Sheldon Adelson, que ha donat 14,5 milions d'euros, i l'empresari Morris Kahn, que hi ha aportat 35 milions. L'única aportació de diners públics han estat l'1,8 milions d'euros de l'Agència Espacial Israeliana.

El mòdul lunar es va posar en òrbita el 22 de febrer. Es tractava del primer viatge espacial de la història que s'ha sufragat completament amb donacions privades. El seu cost es calcula que supera els 100 milions de dòlars, un pressupost menor que el de les tres potències mundials que fins ara han aconseguit la fita d'arribar a la Lluna.

Si hagués aconseguit fixar-se a la superfície lunar, el Beresheet s'hauria encarregat de mesurar el camp magnètic del satèl·lit. Equipat amb diverses càmeres, sensors magnètics i transmissors, també estava previst que enviés imatges en directe fins a la Terra amb finalitats educatives.

Els tres impulsors del projecte Beresheet, davant una rèplica de la nau espacial (Reuters)


Una Torà a la càpsula del temps

El mòdul Beresheet incorporava una càpsula del temps que preveia deixar a la Lluna. Dins hi havia una Torà - els cinc primers llibres de l'Antic Testament, llibre sagrat dels jueus-, una còpia de l'himne nacional israelià, una bandera d'Israel, diversos llibres i fotografies i dibuixos fets per escolars del país. Tot comprimit dins d'un arxiu digital de la mida d'una moneda. Un llegat de la cultura israeliana que, finalment, no ha pogut quedar-se a la Lluna fins a l'eternitat.

El primer ministre israelià, Benjamin Netanyahu, ja ha dit que no acaba aquí el somni d'Israel d'arribar a la Lluna i que ho continuaran intentant. "Si no ho aconsegueixes, ho tornes a intentar", ha dit Netanyahu després de consolar els enginyers responsables del projecte.

 

ARXIVAT A:
Israel
Anar al contingut