El gran negoci darrere les falsificacions utilitza el top manta com a última baula

Els manters són la cara visible, però també la més dèbil, d'una cadena de negocis molt més llarga, àmplia i poderosa. D'on venen les bosses Louis Vuitton o Gucci que venen a les mantes? Qui subministra les Nike o Adidas que porten a la bossa?

Tot comença al Port de Barcelona, i en grans contenidors que venen del continent asiàtic. Un equip de TV3 ha pogut presenciar com l'autoritat duanera ha interceptat diversos contenidors amb més de 42.000 falsificacions, en concret, 41.640 sabatilles esportives i 460 bosses de mà falsificades.

Caixes i més caixes per obrir en un contenidor impol·lut de la Xina. En una hi troben -sorpresa- la mateixa bossa Louis Vuitton que es ven a la manta del passeig de Gràcia. En una altra, les mateixes Nike i Adidas falsificades del Port Vell. Però què se'n farà de tot aquest material?

L'administrador de la duana de Barcelona, José Carlos Llagostera, assegura que "contactaran amb l'importador, per demanar-li l'autenticitat", però que l'evidència de les falsificacions farà que "amb tota probabilitat acabaran destruïdes, ja que és un atemptat contra la marca".

Llagostera insisteix que, només en aquest contenidor, s'estarien venent de forma fraudulenta material per valor de milers i milers d'euros.

Tot i que reconeix que una persona que compra una bossa Louis Vuitton original, segurament, no anirà al top manta. Però el top manta és l'última baula. En aquest cas, la mercaderia s'ha interceptat a Barcelona tot i que el destí original de la mercaderia era el nord d'Àfrica.

El desviament de mercaderies a d'altres països per després reintroduir-la a la Unió Europea és una tècnica molt utilitzada per les organitzacions criminals, segons fonts d'Hisenda.

Però tots els transportistes han de declarar en la primera duana on arriba el portacontenidors amb totes les mercaderies, encara que el seu destí no sigui la Unió Europea, perquè es pugui fer una anàlisi del risc de seguretat per als interessos de la Unió.

El negoci comença a Àsia

El negoci comença quan el fabricant asiàtic envia la mercaderia a un importador d'aquí. Aquest importador el ven a una altra empresa que s'encarregarà de la distribució. Però la transacció serà gairebé a preu de cost per pagar el mínim d'impostos.

És a dir, es fa una factura amb un preu fals i una part es paga en negre, on tampoc s'especifica el número exacte de productes i se'n declaren molts menys dels que arriben.

És aquí on Hisenda ja perd el rastre tant de la mercaderia com de la recaptació. Aquest material acaba a polígons o pisos francs. Polígons com el de Badalona Sud, on es ven als manters directament amb marges de beneficis més elevats, ja que no han pagat impostos.

Des d'allà, també es ven a altres grups organitzats, que fan d'intermediaris des de pisos francs amb els mateixos manters o que ho comercialitzen a través de webs.

És el cas d'una botiga online amb més de 14.000 seguidors, que ho publicita a través d'Instagram i ho cobra a través d'intermediaris com Bizum o Paypal, sense factura i complicant les investigacions d'Hisenda.

Per què és difícil "caçar" les empreses?

Però per què és tan difícil actuar contra les distribuïdores? Perquè els administradors legals són homes de palla.

Persones estrangeres que apareixen i desapareixen i que, quan hi ha algun problema, dissolen l'empresa i en creen una altra amb testaferros diferents.

Per tant, és molt difícil seguir el rastre i concatenació d'activitat entre dues empreses que tenen noms i persones diferents al capdavant, fins i tot, per provar-ho legalment quan ho saben, segons expliquen fonts de l'Agència Tributària.

Els diners del top manta, per a altres negocis il·lícits

Llagostera explica que són "grups criminals que utilitzen la venda de roba, també, per a altres negocis com pot ser la venda de drogues", i recorda casos com el d'un pis a Salou fa uns anys, on van interceptar droga i molts productes falsificats al mateix pis.

Casos habituals quan es tracta de pisos francs, ja que els diners d'una activitat serveixen per finançar l'altra. Activitats, en la majoria de casos, alienes als manters, tot i que la polèmica posa el focus en ells.