El govern reforma el poder judicial i atorga condició d'aforats a la reina i al príncep

Objectiu: agilitzar la justícia. Com arribar-hi: adaptar la llei del poder judicial al segle XXI. Aquestes són les línies dibuixades pel govern espanyol a l'hora de fer pública l'aprovació, en consell de ministres, de l'avantprojecte de reforma de la Llei Orgànica del Poder Judicial.

El ministre de Justícia, Alberto Ruiz Gallardón, ha comparegut a la roda de premsa posterior al consell de ministres per explicar en detall en què afecta aquesta reforma. I un d'aquests detalls, que el ministre s'ha guardat per al final de la seva explicació, és titular: la reina i el príncep són, a partir d'ara, aforats davant del Tribunal Suprem.

La reforma modifica les competències d'aforament i s'inclouen com a aforats la reina consort (o consort de la reina, que és una previsió constitucional, ha recordat el ministre) i el príncep hereu i el seu consort.

Això vol dir que la reina i el príncep s'afegeixen a la condició del president del govern i membres de l'executiu, així com els diputats i senadors.

Pel ministre, que aquests membres de la família real no fossin aforats "era uns disfunció que no tenia sentit". Ruiz Gallardón ha recordat que "l'aforament no és un privilegi, sinó un instrument per augmentar la seguretat jurídica sobre les persones que el legislador i la Constitució entenen que han de ser objecte d'una tutela per raó de les funcions que se'ls encomana".

Aquesta seguretat jurídica s'evidencia, primordialment, en el fet que un aforat pot ser jutjat per un òrgan col·legiat i no només per un sol magistrat, la qual cosa el fa menys vulnerable a pressions polítiques que podrien distorsionar la decisió d'un jutge de primera instància o d'instrucció.

Val a dir que la reforma de la llei del poder judicial també preveu establir òrgans col·legiats a l'Audiència Nacional per jutjar alguns casos en funció de la gravetat del delicte. Aquesta mesura també va encaminada a millorar la independència del sistema judicial.

I és que la independència de la magistratura era un dels cavalls de batalla d'aquest projecte que "és el més important que aborda el Ministeri de Justícia". Així ho ha definit el ministre Gallardón i al temps ha recordat que s'ha estat treballat durant dos anys en un document de 666 articles que han de configurar "la nova justícia a Espanya", en paraules del ministre.

El diagnòstic que ha fet el ministeri és que no hi ha satisfacció dels ciutadans, sobretot pels temps de resposta. Que hi ha bons professionals, però no tenen les millors eines a la seva disposició. Que no n'hi ha prou d'augmentar il·limitadament el pressupost per millorar el sistema i ser més àgils. El que falla, sosté el ministre, és que el sistema actual va néixer al segle XIX.

Per actualitzar-lo, el ministeri ha mirat d'incidir en tres aspectes molt concrets a banda del d'independència, com apuntàvem abans. També es procura atendre la funció del Suprem i millorar la professionalització del sistema.

Per garantir la independència del sistema es permet que quan un jutge unipersonal se senti inquietat pugui sol·licitar que un determinat tema el portin tres jutges i no un de sol.

Es vol enfortir el Tribunal Suprem, que dóna coherència a tot el sistema i evita imprevistos. També es reforça el recurs de cassació per evitar resolucions contradictòries. Es regula de nou perquè qualsevol assumpte podrà ser portat al Suprem i aquest tribunal podrà establir jusrisprudència.

Finalment, s'avança la professionalització de la justícia per evitar la institucionalització de l'interinatge. Igualment, se suprimeixen les categories judicials: jutges, magistrats i magistrats del TS. A partir d'ara tots seran jutges, i magistrats de caràcter honorífic els que faci més de 6 anys. Això permet flexibilitat i la possibilitat de retornar a un tribunal de primera instància quan ho desitgi un jutge.